Reformes integrals a Sarrià de Ter

Sarrià de Ter és petit, però conté dos pobles en un. A baix, el nucli que va créixer al voltant de la paperera i de l’antiga carretera de França, amb habitatge obrer entre mitgeres i blocs de poca alçada amb baixos comercials. A dalt, Sarrià de Dalt, amb cases unifamiliars, parcel·les més grans i carrers en pendent. Són dos parcs d’habitatge amb problemes gairebé oposats: al de baix manen les instal·lacions i la distribució; al de dalt, l’aïllament i el consum. Un pressupost que no distingeix entre els dos casos no serveix per a cap dels dos.

L’habitatge del nucli de baix és de casa entre mitgeres de dues i tres plantes, estreta de façana i profunda, amb escala d’un sol tram i pati al darrere. La reforma tipus consisteix a buidar la planta baixa i deixar-la com un únic espai de dia, i a concentrar cuina i bany en un nucli humit compacte perquè les instal·lacions no hagin de recórrer tota la casa. Un avís que donem sempre: en aquestes cases l’escala acostuma a quedar per sota de l’amplada que el CTE DB-SUA demanaria en obra nova, i en rehabilitació això s’ha de justificar i, quan la geometria ho permet, millorar.

Les patologies es repeteixen d’una casa a l’altra. Murs de maçoneria o de tàpia sense cap barrera sota el nivell del terra i, per tant, humitat de capil·laritat que puja mig metre pel sòcol i fa saltar l’arrebossat i la pintura. Forjats de bigueta de fusta o de perfil metàl·lic amb revoltó, que s’han de mirar als encastaments abans de decidir res. I cobertes de teula àrab col·locades sobre encanyissat, sense aïllament ni cambra ventilada. Com que les tres coses es manifesten amb taques i despreniments, el primer que fem és identificar quina humitat tenim al davant: capil·laritat, filtració i condensació s’arreglen amb obres diferents.

Refer la coberta és la intervenció que més retorn dona en aquest tipus de casa. Es desmunta la teula, es revisa i es reforça el suport, s’hi col·loca aïllament continu, làmina impermeable i una cambra ventilada entre l’aïllament i la teula, i es torna a col·locar la teula original quan està en bon estat. Costa més que pintar el sostre, però és el que canvia de veritat la factura de calefacció i la temperatura de la planta de dalt al juliol. En construccions auxiliars, garatges i annexos resolem la mateixa qüestió amb coberta de panell sandvitx, que arriba aïllada de fàbrica i escurça dies d’obra.

Hi ha una particularitat de Sarrià que no es repeteix amb la mateixa força a cap altre municipi del voltant: l’eix de l’antiga carretera de França travessa el poble de punta a punta, i les cases que hi donen conviuen amb trànsit constant. Quan reformem un habitatge en aquesta franja, la fusteria no es tria només pel comportament tèrmic; es tria també per l’acústic, amb vidre laminat de gruixos asimètrics, bones juntes i una classe d’estanquitat a l’aire alta, perquè un vidre doble de fulles simètriques aïlla del soroll molt menys del que la gent espera. És el punt on val la pena mirar el CTE DB-HR abans de comprar cap finestra, i no després.

A la zona de creixement dels anys vuitanta i noranta manen els adossats, i la queixa és sempre idèntica: fred a dalt a l’hivern i calor insuportable a l’estiu. La causa acostuma a ser doble. D’una banda, la planta sota coberta, convertida en habitació sense aïllar-la com tocaria. De l’altra, uns tancaments que perden per tres llocs alhora: el perfil, el vidre i el calaix de la persiana, que sovint és el punt més permeable de tota la façana. Resoldre aquestes dues coses canvia el confort de la casa molt més que qualsevol acabat, i és per on recomanem començar quan el pressupost no arriba per a tot: l’ordre de les millores importa tant com les millores mateixes.

A Sarrià de Dalt les parcel·les són més grans i les cases, dels anys setanta als noranta, tenen un problema d’orientació més que de superfície: obertures petites cap al jardí i estances de dia que no aprofiten el sol del migdia. L’encàrrec sol ser una reforma integral amb ampliació o amb substitució d’aquests tancaments per obertures grans amb vidre baix emissiu, cosa que sovint implica retocar l’estructura de la façana i deixa de ser obra menor a efectes de tràmit. Els carrers en pendent i algun accés estret condicionen la maquinària que hi pot arribar i on es pot deixar el contenidor: ho mirem el dia de la visita, no el dia de començar.

Cap al riu i als vessants encara hi ha cases aïllades i alguna construcció agrícola antiga. Els habitatges més propers a la llera del Ter conviuen amb una humitat ambiental alta que es nota a la planta baixa i als paraments orientats al nord, i en aquests casos la ventilació i el tractament del mur pesen tant com l’acabat. Quan l’edifici és de pedra i té segles a sobre, l’obra s’assembla més a una rehabilitació de masia que a una reforma de pis: primer estructura, coberta i humitats; després distribució; i només al final, acabats.

A escala d’encàrrec corrent, a Sarrià el que més ens demanen són banys i cuines. Substituir un bany dels anys vuitanta amb banyera i enrajolat fins al sostre per un plat enrasat i una ventilació que funcioni, o convertir una cuina tancada en una cuina oberta al menjador quan la distribució i les instal·lacions ho permeten. Al nucli de baix això vol dir treballar en cases petites, amb accés per una porta estreta i sense lloc per acopiar material a dins, de manera que la planificació de comandes i entregues forma part de la feina i condiciona el calendari tant com els gremis.

Sarrià de Ter té ajuntament i planejament propis, i qualsevol obra hi necessita el tràmit que li correspon: comunicació prèvia per a les intervencions menors i llicència amb projecte tècnic quan es toca estructura, façana o volum, més l’autorització d’ocupació de via pública si s’hi deixa contenidor o bastida. Les ordenances i els terminis no són els mateixos que a Girona ni que a Salt, i és millor comptar-hi des del primer dia del calendari; a la guia de permisos expliquem com es decideix quin tràmit toca segons l’abast de l’obra.

Sarrià és a pocs minuts de Girona i de la nostra base, cosa que ens permet passar per l’obra sovint i reduir el temps mort entre gremis, que és el que allarga els calendaris de veritat. Creuar el pont no encareix res: els preus orientatius que publiquem valen igual aquí. El que fa pujar o baixar un pressupost és l’estat de partida de la casa, i això només es veu obrint la porta i mirant-ho.