Humitats: com distingir capil·laritat, condensació i filtració

Una taca d’humitat no diu d’on ve l’aigua, però la seva alçada, la seva forma i el mes en què apareix sí que ho diuen. Val la pena saber-ho abans que ningú us vengui res: el que arregla una de les tres humitats domèstiques sol empitjorar les altres dues.

Tres humitats, tres patrons

Capil·laritat: puja del terra i porta sals

El mur d’una casa antiga és un teixit de porus. Si la base toca terreny humit i no hi ha cap barrera entremig, l’aigua puja pels porus igual que puja per un terròs de sucre, i s’atura allà on el que s’evapora per la cara de la paret iguala el que arriba per sota. Aquest equilibri és exactament la línia horitzontal que veieu. Per això només surt on hi ha terra a tocar: si la taca és en un tercer pis, no és capil·laritat per molt que s’hi assembli.

L’aigua del subsòl porta sals dissoltes. En arribar a la superfície, l’aigua s’evapora i la sal no: es queda cristal·litzada al revestiment. D’aquí surten la pols blanca que reapareix per molt que la netegeu, el guix que es desfà amb el dit i la pintura que es bufa a plaques. I aquestes sals atrauen humitat de l’aire, de manera que la base continua humida encara que talleu l’origen. Per això no n’hi ha prou d’aturar l’aigua: cal treure el revestiment contaminat.

• La taca va del terra cap amunt, mai al revés.
• El límit superior és continu i gairebé horitzontal: puja a l’hivern i baixa a l’estiu.
• Sals blanques a la base que tornen a sortir després de netejar-les.
• Arrebossat disgregat, sòcols que se separen i fusta inflada només per baix.
• Cap relació amb la pluja d’ahir ni cap font d’aigua a prop.

No fa salts: avança lentament durant anys. L’única cosa que l’accelera és una intervenció ben intencionada, perquè tapar la part baixa amb un material impermeable no atura l’aigua, només li treu la sortida, i el front puja mig metre més amunt.

La prova de casa és un plàstic transparent d’uns 50 × 50 cm enganxat a la paret i segellat pels quatre costats durant 24 a 72 hores. Si les gotes surten a la cara que toca la paret, l’aigua ve de dins del mur: capil·laritat o filtració. Si surten a la cara que dona a l’habitació, ve de l’aire: és condensació. És el mateix mètode que es fa servir a l’obra per comprovar soleres abans de col·locar un paviment.

La solució correcta té tres potes i cap és pintura: barrera horitzontal injectada a la base del mur, drenatge perimetral quan hi ha terreny al voltant i revestiments de calç que deixin evaporar i allotgin les sals. Ho detallem partida per partida a la pàgina de rehabilitació de masies i cases de pedra.

Condensació: cantonades fredes i hivern

L’aire calent aguanta més vapor que el fred. Quan toca una superfície prou freda el deixa anar en forma d’aigua líquida: a 20 °C i 60 % d’humitat relativa, qualsevol punt per sota d’uns 12 °C es mulla. El vapor el genereu vosaltres —respirar, dutxar-se, bullir i sobretot estendre la bugada dins de casa— i els punts freds els posa l’edifici: cantonades entre dues parets exteriors, cantells de forjat, llindes, caixes de persiana i el darrere d’un armari enganxat a una paret que dona al carrer, on l’aire no circula.

La tercera peça sol ser la ventilació. Un pis amb fusteria antiga té infiltracions per tot arreu i el vapor marxa sol; canviar-la per una d’estanca sense preveure com entra i surt l’aire és bescanviar un problema de fred per un problema d’humitat. A l’article sobre per on començar a aïllar la casa hi insistim pel mateix motiu.

• Floridura negra puntejada a cantonades altes, sostre i contorn de finestres.
• Aigua líquida al vidre i als perfils els matins freds.
• Olor de resclosit darrere d’armaris i capçals enganxats a paret exterior.
• És superficial: es passa un drap i marxa, i la paret de sota és seca.
• A l’estiu desapareix sola i cada hivern torna al mateix punt.

És l’única de les tres que s’encén i s’apaga amb el calendari, i si una taca fa això any rere any ja teniu el diagnòstic. La prova és un higròmetre barat: les guies d’instal·lació de paviments demanen mantenir la humitat relativa ambient entre el 50 i el 60 %, i si el vostre marca per sobre de manera sostinguda, el problema és de ventilació i de punts freds, no de la paret.

La solució són tres coses alhora. Menys vapor: estendre fora i tenir extractors de cuina i de bany amb sortida real a l’exterior, un punt que desenvolupem a l’article d’errors en una reforma de bany. Ventilació de xoc: cinc o deu minuts de corrent creuat dues vegades al dia renoven l’aire sense refredar les parets, que és el contrari de deixar una finestra mig oberta tot el dia. I eliminar el punt fred: aïllar aquella paret per l’interior o resoldre la caixa de persiana. Un deshumidificador no és una solució, és una manera de conviure-hi.

Filtració: ve de fora i depèn de la pluja

Una filtració és aigua líquida que entra per un defecte concret de l’envolupant: una esquerda a l’arrebossat, una junta oberta, un escopidor sense goteró, una impermeabilització de terrassa esgotada, un canaló embussat o una teula desplaçada. La taca té el centre fosc, la vora ben marcada i sovint un halo ocre, perquè l’aigua arrossega brutícia pel camí.

Apareix a qualsevol alçada i a qualsevol planta —cosa que ja la separa de la capil·laritat— i quasi sempre a prop d’alguna cosa: una finestra, un baixant, una mitgera, la trobada amb la coberta. El calendari la delata: no creix cada dia, fa un salt entre unes hores i dos o tres dies després de la pluja i després s’atura. I les que més en destapen són les pluges de vent, les que colpegen la façana de cara; per això hi ha filtracions que només surten amb els temporals de llevant i mai amb una tempesta d’estiu.

• Si la taca creix sense esperar la pluja i sense parar mai, no és una filtració: és una fuita de canonada.
• Prova del comptador: tanqueu aixetes i electrodomèstics, llegiu el comptador, espereu mitja hora sense consumir i torneu a llegir. Si s’ha mogut, hi ha fuita a la xarxa de pressió.
• Prova del llapis: marqueu la vora de la taca amb la data al costat després de cada pluja durant un mes.
• Prova de la mànega: mullar una sola zona cada vegada, de baix cap amunt, mentre algú mira des de dins.

Mullar-ho tot alhora no serveix de res, perquè després no sabreu per on entrava. I la reparació és el punt d’entrada, no la taca: un cop tallada l’aigua, la paret necessita setmanes per assecar-se i no s’ha de tancar ni pintar abans, o la pintura tornarà a saltar i semblarà que la reparació ha fallat. En un edifici de veïns, façana, coberta i baixants generals són elements comuns, així que la reparació no acostuma a ser una decisió individual: documenteu-ho amb fotos i dates des del primer dia.

Per què tapar-ho és gairebé sempre un error

La taca no és el problema: és el lloc per on surt l’aigua. Tapar-la elimina l’única informació que teníeu i deixa l’aigua exactament on era.

Amb un trasdossat de pladur davant d’una capil·laritat passen cinc coses previsibles. L’aigua continua pujant. Ha perdut la superfície per on s’evaporava, així que el front puja i al cap d’un any o dos reapareix per sobre del trasdossat. Les sals cristal·litzen dins de la cambra, a les fosques. Els perfils metàl·lics s’oxiden i la placa s’infla i es desfulla per la base. I una cambra tancada, humida i sense ventilació és el millor cultiu de floridura que es pot construir, ara ja fora de la vista i, per tant, fora de control.

Amb la pintura antihumitat el mecanisme és el mateix en petit: és una pel·lícula. Sobre una capil·laritat, la pressió del vapor que intenta sortir l’aixeca i la fa bufar en poques temporades. Sobre una condensació, el fungicida mata la floridura visible una temporada, però la superfície continua per sota del punt de rosada i la floridura torna, perquè la causa era la temperatura de la paret i no el color.

El que sí que és correcte és un revestiment transpirable un cop tallada la causa: en capil·laritat, morters de calç macroporosos que deixen evaporar i allotgen les sals. La diferència no és de marca ni de preu, és de direcció. I hi ha una excepció honesta: tapar és legítim quan la causa ja està resolta i el mur és sec, o com a mesura provisional i explicada mentre s’espera que la comunitat repari una façana. El que no és legítim és vendre-ho com la reparació.

Quan n’hi ha dues alhora

És més freqüent del que sembla. La combinació habitual és capil·laritat i condensació en un baix: la paret humida per baix està més freda que la resta, i una paret freda condensa. També passa que una filtració antiga deixa un mur xop que després es comporta com un punt fred permanent. L’ordre d’intervenció no és negociable.

1. Talleu l’aigua que ve de fora: coberta, façana, canalons i fuites.
2. Resoleu la que puja del terreny: barrera i drenatge.
3. Deixeu assecar: setmanes en un envà, mesos en un mur de pedra.
4. Traieu el revestiment carregat de sals i refeu-lo amb material transpirable.
5. Ajusteu l’aire: ventilació, extractors i punts freds.
6. I només llavors, acabats i pintura.

Què mirem en una visita

La conversa comença sempre igual: a quina alçada és la taca, quan la vau veure per primera vegada i què passa quan plou. Després mirem la paret des de l’altra cara i des de fora, i comprovem si hi ha línia horitzontal, si hi ha sals i si la floridura és superficial o el material està disgregat. Un diagnòstic mal fet és car dues vegades: pagueu una obra que no calia i us queda el problema.