Reformes integrals a Quart

Quart té terrissa perquè tenia argila a tocar. És una dada de patrimoni, però també és una dada d’obra: on hi ha argila, el terreny no es queda quiet. S’infla quan plou i es retrau quan fa sec, i aquest moviment es llegeix a les parets en forma d’esquerdes inclinades que surten de les cantonades de portes i finestres. Per això, quan visitem una casa de Quart amb esquerdes, la primera pregunta mai és amb què les tapem.

Una esquerda viva i una de morta s’assemblen molt i es reparen de manera oposada. Distingir-les no és qüestió de mirar-la, és qüestió de mesurar-la: es col·loca un testimoni —de guix o un fissurímetre graduat— i es deixa passar un cicle sec i un de plujós. Si no s’ha mogut, es cus, es reomple i es tapa amb tranquil·litat. Si s’ha mogut, tapar-la és llençar els diners, perquè tornarà a obrir-se exactament pel mateix lloc i sovint amb el paviment o l’enrajolat nous ja col·locats a sobre.

Al nucli antic hi ha cases de poble entre mitgeres, estretes de façana i llargues de fons, gairebé sempre amb pati o hort al darrere. La planta baixa sol tenir voltes de rajola i els pisos superiors, forjats de bigues de fusta. En general són cases sanes, però construïdes per créixer a poc a poc: al llarg de dècades s’hi han anat afegint envans, banys, una escala nova o un lavabo sota l’escala sense que ningú comprovés què passava amb les càrregues que rebia cada element.

La volta de rajola no es pot tractar com un envà. Treballa a compressió i empeny cap als murs laterals; obrir-hi un pas o retirar una paret de sota sense apuntalar i sense resoldre l’empenta és la manera més ràpida de convertir una reforma en un problema estructural. Quan volem obrir la planta baixa, primer definim on descarrega cada cosa i quin element nou —llinda, jàssera o pilar— recull la càrrega, i només després es decideix la distribució. La pàgina de reformes integrals explica com encaixem aquesta feina dins del calendari d’obra.

Amb els forjats de fusta el punt crític sempre és el mateix: el cap de biga encastat al mur de façana, allà on l’aigua d’una canal mal resolta ha estat entrant durant dècades. Es comprova punxant la fusta i mirant la deformació, i quan cal es resol amb una pròtesi o amb la substitució puntual de la peça i un reforç del recolzament. No sempre s’ha de refer tot el forjat, i és important dir-ho: sovint amb quatre caps de biga i un reforç del suport n’hi ha prou, i la diferència de pressupost respecte a substituir-ho tot és enorme.

Treballar entre mitgeres vol dir treballar amb els veïns a mig metre. Els enderrocs transmeten vibracions a la paret de l’altre costat, i una esquerda que ja hi era abans acaba sent culpa de l’obra si ningú l’ha documentada. Per això, en cases entre mitgeres deixem constància fotogràfica de l’estat previ de les mitgeres i dels sostres confrontants abans de començar a picar. És una precaució que no costa res, que tranquil·litza el veí i que evita discussions que no porten enlloc.

Els carrers del nucli són estrets i alguns tenen la circulació limitada, així que el contenidor i la descàrrega s’han de planificar abans, no el primer dia: on es col·loca, quants dies hi és i si cal demanar l’ocupació de via pública a l’Ajuntament de Quart, que té la seva pròpia ordenança i els seus horaris. En obres al nucli comptem sempre amb aquest tràmit i amb el fet que el material entra en càrregues petites, perquè un camió gran no hi maniobra i el palet s’ha de partir al carrer. Ho recollim al pressupost des del principi.

Al nucli també hi ha plantes baixes amb un passat industrial —magatzems, tallers i espais lligats a l’ofici de la terrissa— que avui es volen convertir en habitatge o incorporar a la casa. Convertir un espai en habitable no és enrajolar-lo: el Decret 141/2012 fixa les condicions mínimes d’habitabilitat, amb alçades lliures, ventilació i il·luminació natural que un magatzem no compleix d’origen. És una obra perfectament possible, però s’ha de plantejar des del primer croquis amb aquests requisits sobre la taula i amb el tràmit de canvi d’ús previst.

A la zona de creixement i a les urbanitzacions predomina l’habitatge unifamiliar aïllat o adossat de l’últim quart del segle XX. Els problemes hi són uns altres: una coberta executada amb el criteri d’aïllament de l’època —és a dir, pràcticament cap—, uns tancaments que no s’acosten ni de lluny a les prestacions que avui es donen per bones, caixes de persiana obertes a la cambra d’aire i un quadre elèctric curt de circuits per als aparells que hi ha ara a qualsevol casa. Actuar sobre la coberta i els tancaments és el que més fa baixar la factura, i és per on recomanem començar quan el pressupost obliga a triar.

Als adossats hi ha un problema afegit que gairebé ningú planteja fins que ja hi viu: la paret mitgera. Quan és un simple mur de bloc arrebossat per les dues cares, se sent el veí. Una reforma integral és l’única ocasió raonable de resoldre-ho, amb un trasdossat autoportant separat del mur i llana mineral a l’interior. Es perden entre set i deu centímetres d’estança i es guanya silenci per sempre; el CTE DB-HR és la referència del nivell que s’hauria de complir.

Cap a Palol d’Onyar i Sant Mateu de Montnegre, al peu de les Gavarres, l’habitatge és més disseminat i l’accés sovint és per pista. Aquí les obres es plantegen per fases i comencen gairebé sempre per la coberta, perquè és el que protegeix tota la resta. Un apunt que sorprèn molta gent: les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana tenen obligacions de franja perimetral de prevenció d’incendis fixades per la Llei 5/2003, i això condiciona què es planta i què s’ha de mantenir net al voltant de la casa.

Quart no és només habitatge. Al polígon industrial i als baixos del nucli hi ha locals i oficines, i l’adequació o el canvi d’ús d’un local segueix un camí diferent del d’un pis: llicència d’activitat, recorreguts d’evacuació i sectorització segons el CTE DB-SI, i accessibilitat i resistència al lliscament dels paviments segons el DB-SUA. Els terminis també són uns altres, perquè hi ha informes que no depenen de nosaltres. Ho expliquem a la pàgina de reformes de locals i oficines.

L’encàrrec més freqüent, tant al nucli com a les urbanitzacions, continua sent el bany i la cuina. Al nucli antic el bany sol estar en un afegit sobre el pati, amb desguassos vistos i sense ventilació decent; a les cases dels vuitanta i noranta és el bany original, amb banyera, enrajolat fins al sostre i una finestra petita. En tots dos casos la feina de veritat és la que no es veurà: desguassos amb el pendent correcte, ventilació i impermeabilització abans de posar la primera rajola. Hem recollit els errors que es repeteixen en una reforma de bany i com evitar-los.

Quart és a pocs minuts de Girona, i això té conseqüències pràctiques que es noten al calendari. Es poden fer visites d’obra sovint, les decisions de material no s’eternitzen perquè la botiga és a un quart d’hora, i el subministrament arriba el mateix dia quan cal resoldre un imprevist. En una reforma integral això es tradueix directament en menys dies morts, que és exactament on se’n va el calendari de la majoria d’obres. Hem publicat el calendari setmana a setmana d’una reforma integral perquè es vegi on hi ha marge i on no n’hi ha.