Reformes integrals a Fornells de la Selva

Fornells de la Selva és del Gironès, tot i el nom. La confusió és habitual i té conseqüències pràctiques quan es busca informació: el planejament, els tràmits i l’ajuntament que els resol són els del Gironès. El municipi funciona exactament com el que és, un poble residencial enganxat al sud de Girona amb molta gent que hi dorm i treballa a la ciutat, i això marca tant el tipus de casa com el tipus de reforma que s’hi encarrega.

La tipologia dominant és la casa aïllada o parellada de dues plantes amb garatge i jardí, construïda en bona part entre els anys vuitanta i el canvi de segle, amb una franja més recent. Són cases amb metres de sobra i amb una distribució que ja no encaixa amb com es viu avui: cuina tancada, un menjador que no comunica amb el jardí i una planta baixa on el garatge ocupa precisament el millor espai de la casa, el que dona al sud i al carrer tranquil.

Per això l’encàrrec estrella a Fornells és convertir part del garatge en espai habitable: una sala, un despatx, una habitació per a algú gran que ja no vol pujar escales o un bany a la planta baixa. És una obra que multiplica el valor d’ús de la casa sense tocar-ne el volum, i és també la que més sovint es planteja malament, perquè sembla senzilla i no ho és gens.

Un garatge no es va projectar per viure-hi i té quatre mancances alhora. La solera va directament sobre el terreny, sense aïllament ni barrera de vapor, i sol tenir pendent cap a la porta. El tancament principal és una porta metàl·lica que s’ha de substituir per obra i fusteria. La ventilació i la il·luminació natural no compleixen el que el Decret 141/2012 demana a una peça habitable. I la separació entre un aparcament i l’habitatge està regulada pel CTE DB-SI, de manera que els dos usos no poden conviure sense resoldre-ho. Cadascun d’aquests punts és assumible; el problema apareix quan es descobreixen d’un en un amb l’obra començada.

Hi ha una part que no és tècnica sinó administrativa i que pot canviar tot el projecte: el planejament acostuma a exigir un nombre mínim de places d’aparcament per habitatge, i si el garatge desapareix s’ha de veure com es resol dins de la parcel·la. Es comprova a l’Ajuntament de Fornells de la Selva abans de dibuixar res, perquè és la condició que mana sobre totes les altres. Hem resumit al blog quin tràmit correspon a cada tipus d’obra.

Fornells té una particularitat que no tenen els pobles de l’interior de la comarca: pel terme i pel seu entorn immediat hi passen infraestructures. Les cases més properes a les carreteres i al traçat ferroviari conviuen amb un soroll de fons continu, i en una reforma això s’ha de tractar com un requisit més, al mateix nivell que el fred o la humitat. El CTE DB-HR és la referència d’aïllament acústic, i val la pena mirar-lo abans de comprar finestres, no després.

Contra el soroll aeri, la solució no és el gruix del vidre sinó l’asimetria i el segellat. Un vidre doble amb els dos vidres del mateix gruix deixa passar una banda concreta de freqüències; amb gruixos diferents a cada cara i una cambra ben dimensionada, el comportament millora de manera clarament perceptible. I de poc serveix una bona finestra si la caixa de persiana continua sent un forat obert: és el punt per on entren el soroll i el fred alhora, i s’ha de segellar i aïllar per dins en la mateixa intervenció.

L’altre encàrrec fix és el bany de la planta superior, que en moltes cases del municipi continua sent el mateix de fa trenta anys: banyera encastada, enrajolat fins al sostre, moble amb peu i una finestra petita a mitja alçada. El canvi a plat de dutxa enrasat amb paviment de gran format i moble suspès és una obra curta que transforma completament la peça. A la pàgina de dutxa a nivell de terra expliquem com es resol el pendent i la impermeabilització perquè aguanti.

El detall que decideix aquesta obra és el desguàs. En una planta superior el sanejament passa pel gruix del forjat i el marge no és infinit: moure l’inodor més d’un metre obliga a resoldre el pendent i, de vegades, a baixar un tros de sostre de la planta inferior. Per això, abans de prometre una distribució nova, mirem on és el baixant i quant gruix hi ha disponible. També compta el paviment: en zones humides el DB-SUA demana una classe de resistència al lliscament superior a la d’una habitació seca, i el gran format polit no hi és apte.

Obrir la cuina cap al menjador és el tercer encàrrec habitual, i en aquestes cases sol ser viable perquè la paret que separa les dues peces no acostuma a ser de càrrega. Cal comprovar-ho igualment amb una cala, i cal resoldre l’extracció abans de res: una campana que descarrega a la façana d’un menjador obert no es comporta igual que una que puja a coberta per un conducte propi. Es decideix al principi, no quan ja s’han encarregat els mobles. Els criteris són a la pàgina de reformes de cuina.

En eficiència, aquestes cases repeteixen el patró de tota la comarca: coberta amb poc o cap aïllament, fusteria d’alumini sense trencament de pont tèrmic i una cambra d’aire de façana que pràcticament no aïlla. L’ordre que recomanem és sempre el mateix —primer la coberta, després els tancaments i finalment els sistemes—, perquè fer-ho al revés vol dir dimensionar i pagar una calefacció per a una casa que encara perd calor per tot arreu. Al blog ho desenvolupem a aïllar la casa: per on començar.

Com que gairebé totes les parcel·les tenen jardí, la reforma acaba sortint a fora: un porxo, una cuina d’estiu, la terrassa que envolta la piscina o el camí d’accés des del carrer. El paviment exterior té regles pròpies —resistència al lliscament en mullat, pendent cap a un desguàs i junta de dilatació—, i el porcellànic antilliscant o la tarima tècnica hi funcionen molt millor que el paviment d’interior que algú va veure en una fotografia. Les classes i els formats són a la pàgina de paviments i parquet.

La logística juga a favor a Fornells i es nota al pressupost. Amb parcel·la pròpia, el contenidor, el material i la caseta caben dins la finca: no cal ocupar via pública, ni protegir escales comunitàries, ni negociar franges horàries amb una comunitat de veïns. Es pot treballar amb jornades completes i concentrar els gremis. Sumat a la proximitat amb els magatzems de material del sud de Girona, això es tradueix directament en menys dies d’obra i en menys temps d’espera quan apareix un imprevist.

Queda una decisió que gairebé ningú es planteja fins que és tard: si es pot viure a casa durant l’obra. En una casa de dues plantes sovint sí, sectoritzant per plantes i deixant un bany i un punt d’aigua en servei, i això estalvia el cost d’un lloguer temporal; però obliga a ordenar les fases d’una altra manera, a tancar la pols de veritat i a assumir setmanes incòmodes. Ho hem explicat amb detall a viure a casa durant la reforma, i és una de les primeres coses que decidim junts a la visita.