Reformes de bany a Girona i el Gironès

El bany és l’obra més agraïda: en poc més d’una setmana canvia completament i el resultat es nota cada dia. També és on més sovint es veuen xapusses, perquè és fàcil que quedi bonic i estigui mal fet per sota.

La feina de veritat en un bany és invisible: la impermeabilització sota el plat i a les parets de la zona humida, el pendent del desguàs, la ventilació i la separació de circuits elèctrics per volums de seguretat. Això és el que evita filtracions al veí de baix i floridura a les juntes al cap de dos anys.

Dutxa enrasada: per què l’hem de recomanar quasi sempre

Un plat enrasat amb el paviment elimina l’escaló, que és on es produeixen la majoria de caigudes domèstiques, fa el bany visualment més gran i facilita molt la neteja. En pisos antics no sempre és possible, i el que ho decideix són mil·límetres concrets d’alçada de construcció i de profunditat lliure al terra: ho expliquem amb els números a la pàgina de dutxa a nivell de terra.

Si a casa hi ha gent gran, l’enrasat deixa de ser una qüestió estètica i passa a ser de seguretat. En aquest cas hi afegim barres de subjecció ancorades a estructura, no a la rajola, i un seient abatible si cal.

Materials i formats que aguanten

El porcellànic de gran format redueix el nombre de juntes, que és exactament on s’acumula la brutícia i on apareix la floridura. En parets, un format 60×120 ben replantejat pot deixar una paret amb tres juntes en lloc de trenta.

El microciment és una alternativa vàlida si s’aplica sobre un suport ben preparat i amb el segellat correcte; mal aplicat, es taca i es ratlla. No el recomanem en banys d’ús intensiu si no es pot garantir el manteniment.

• Paviment: porcellànic antilliscant classe 2 com a mínim a la zona de dutxa.
• Parets: gran format rectificat amb junta mínima i cantonades amb perfil, no a inglet.
• Aixetes: termostàtica a la dutxa si hi ha nens o gent gran, per evitar cremades.
• Ventilació: extractor amb sortida a l’exterior o a conducte, mai a la cambra d’aire.

Antilliscament: què vol dir classe 3 de veritat

La classe antilliscant d’un paviment o d’un plat de dutxa no és una etiqueta comercial, és un número. Es diu Rd i surt d’un assaig. La classificació espanyola per classes (UNE-ENV 12633) el reparteix en quatre trams i prou: si algú us diu que un plat és «antilliscant» sense dir-vos el valor Rd, no us ha dit res.

L’assaig que s’aplica als plats de dutxa és el DIN 51097, l’assaig de rampa per a zones humides d’anar descalç: una persona descalça camina sobre la superfície mullada mentre s’augmenta la inclinació fins a trobar l’angle crític de lliscament. No és el mateix assaig que el del calçat de treball, i per a un bany domèstic és el que compta.

• Classe C0 — Rd de 0 a 15.
• Classe C1 — Rd de 15 a 35.
• Classe C2 — Rd de 35 a 45.
• Classe C3 — Rd superior a 45.

Un plat llis pot agafar més que un d’imitació pissarra

Aquesta és la part que gairebé ningú publica. Els valors mesurats d’una mateixa gamma de plats de resina donen Rd 47 a l’acabat llis i Rd 46 a l’acabat d’imitació pissarra. Els dos són classe 3, i el llis surt un punt per sobre. La textura rugosa no garanteix, per si sola, més seguretat.

Els altres dos indicadors de la mateixa fitxa maten el matís. El coeficient de fricció dinàmic en mullat és 0,81 al llis i 0,87 a la pissarra, quan per sobre de 0,75 ja es considera excel·lent. La resistència al desplaçament en mullat és 79 al llis i 85 a la pissarra, quan per sobre de 60 ja es considera estable. La pissarra guanya per poc en aquests dos; en l’assaig de rampa, que és el normatiu, perd per poc.

El titular no és «el llis és millor», és «la textura no decideix». El que decideix és el número de cada model concret, perquè el normal és que un acabat llis es quedi en classe 2 (Rd entre 35 i 45) i que només algunes formulacions arribin a classe 3. Per això, abans de comprar res, demanem la fitxa amb el valor Rd del model exacte. Si el fabricant no la té, això ja és una resposta.

La conseqüència pràctica per a vosaltres: si voleu un plat fàcil de netejar, no heu de renunciar a la seguretat. Un llis assajat en classe 3 protegeix igual que una pissarra i té molta menys superfície on s’acumuli sabó i calç.

Les cotes que manen en un bany antic

Abans de parlar de colors, en un pis antic es mesuren quatre coses. La primera és la profunditat lliure que queda sota el paviment: calen 8 cm per allotjar la vàlvula de desguàs d’un plat de dutxa convencional. Per a una banyera la xifra puja a 12 cm de buit, amb una base capaç de suportar 800 kg.

El pendent no l’heu de fabricar vosaltres: el plat ja porta 1,5 cm de desnivell cap al desguàs, i els plats prefabricats es dissenyen amb un pendent del 3 % seguint la norma europea. Quan en lloc de plat es fa una dutxa d’obra amb canaleta lineal, el recrescut de la zona de dutxa es forma al 2 %.

• Profunditat lliure al terra: 8 cm per a la vàlvula d’un plat de dutxa; 12 cm per a una banyera.
• Desnivell de fàbrica del plat: 1,5 cm cap al desguàs; pendent de disseny del 3 %.
• Dutxa d’obra amb canaleta: recrescut al 2 % dins la zona de dutxa.
• Solapament del revestiment sobre el plat: mínim 1,5 cm cap a l’interior; 1 cm si són panells de paret.
• Encastament màxim del plat dins el revestiment: 10 mm per costat.
• Preses d’aigua: 1.100 mm des del terra és l’alçada de referència per a columnes de dutxa.
• Ruixador: entre 2.100 i 2.250 mm segons el sistema; els braços telescòpics regulen des de 790 o 960 mm fins a 1.300–1.310 mm.
• Gruix del plat: 2 cm la pedra natural i algunes gammes extraplanes, 2,5 cm l’acer vitrificat, 3 cm l’estàndard, 3,5 cm algunes gammes.

Els 10 mm que decideixen si la mampara ajusta

De totes aquestes cotes, la que més disgustos dona és el límit d’encastament. El plat no s’ha d’encastar més de 10 mm dins el revestiment per cada costat. Si es passa, la mampara ja no ajusta: els perfils de compensació habituals tenen entre 15 i 30 mm de recorregut i el que sobra no es pot amagar enlloc. Per això el revestiment, el plat i la mampara es replantegen alhora, abans d’enrajolar, no després.

Quan la profunditat lliure no arriba als 8 cm, la sortida és la canaleta lineal; les alçades de construcció, mil·límetre a mil·límetre, les expliquem a la pàgina de dutxa a nivell de terra.

El cabal de la teva dutxa i el desguàs del plat

Un plat de dutxa evacua un cabal màxim i està escrit a la seva fitxa. Segons el tipus de vàlvula que munti, va de 24 a 35 litres per minut, i hi ha gammes de plat que baixen molt més. Al costat hi teniu la columna, que aboca el cabal que li doneu. Si els dos números no es casen, entolla.

El fabricant ho adverteix per escrit: no es fa responsable si l’aixeta aboca més litres per minut dels que el desguàs del plat admet, i demana comprovar aquesta dada abans. Traduït a l’obra: un ruixador de 300 mm de diàmetre o un de 250×250 mm sobre un plat limitat a 14 l/min és aigua als peus cada dia.

• Vàlvula vertical (Ø125 mm, 90 mm d’alçada): 35 l/min.
• Vàlvula enroscada (Ø90 mm): 32 l/min.
• Vàlvula cargolada: 24 l/min o 35 l/min segons format.
• Vàlvula doble d’algunes gammes: 24 l/min.
• Per model de plat: hi ha gammes limitades a 14 l/min i a 20 l/min.
• Plats de resina d’ús corrent: 0,40 l/s, és a dir 24 l/min, mesurat segons UNE-EN 274-1.
• Plats de desguàs d’alta capacitat: 0,6 l/s, és a dir 36 l/min.

Es pot tallar un plat de dutxa a mida?

Sí, els plats de resina amb càrregues minerals es poden retallar a l’obra. Però no tant com la gent es pensa i no de qualsevol manera. Cada model té una àrea màxima retallable publicada pel fabricant, i fora d’aquesta zona el fabricant no garanteix la resistència de la peça.

• Els models més habituals admeten 5 cm de retall a cadascun dels quatre costats.
• Alguns acabats d’imitació fusta permeten 10 cm als dos costats llargs i només 2,5 cm als curts.
• Altres gammes texturades admeten 5 cm en un costat i 2,5 cm als tres restants.
• Algunes gammes es queden en 2,5 cm als quatre costats.
• Hi ha models pensats per retallar-se molt, amb 10 cm de marge.
• Les composicions alleugerides amb ànima d’escuma rígida i alguns acabats especials no es poden tallar a l’obra: surten de fàbrica a la mida final.

La regla d’or del tall: radial i disc de diamant

L’eina no és negociable. Aquests plats es tallen amb radial i disc de diamant, del mateix tipus que es fa servir per al porcellànic. Res de serra de calar ni de disc circular de fusta: estellen el perfil de tall i deixen un cantell irrecuperable que després es veu tota la vida sota la mampara.

I una dada que canvia el replanteig: la tolerància de fàbrica d’aquests plats arriba a 1 cm. No es fabriquen amb precisió de mil·límetre. Per això no es pot mesurar el buit exacte i encarregar el plat clavat: cal deixar marge i resoldre’l amb el retall i amb el solapament d’1,5 cm del revestiment.

Hi ha una regla pràctica més. En plats de menys de 100 cm de llarg, el costat tallat ha de quedar encastat contra una paret. Si el deixeu vist, la mampara no té on recolzar-se i no es pot muntar.

L’alternativa és el tall de fàbrica: es lliura amb el cantell ja acabat i el desguàs centrat a l’ample. A canvi, sovint no admet devolució i el preu d’una mida intermèdia es factura com la mida immediatament superior. Com a referència de tarifa de proveïdor, el suplement de tall a mida ronda els 0,40 €/cm; és un preu de material orientatiu, no el preu del servei.

Segellat i posada en servei

Un plat mal assentat es corba. La base ha de ser de ciment, completament massissa, anivellada i seca, amb el forat de la vàlvula previst i comprovant que la vàlvula no sobresurti del pla. Si la base no és plana, el material d’ompliment pot arribar a estirar el plat i deixar-lo inservible. En plats de pedra, la cara inferior s’escata primer per donar-li porositat i millorar l’adherència.

El plat s’assenta amb ciment cua porcellànic estès per tota la base i per tota la cara inferior de la peça, no per punts, i amb tires de massilla de poliuretà com a fixació. Abans de baixar-lo, es munta i es prova el sifó: un cop col·locat el plat, comprovar una fuita costa picar. Durant tota la instal·lació la cara vista queda protegida amb el cartró de l’embalatge.

• Cinta impermeabilitzant perimetral a tot l’angle entre paret i plat, abans del revestiment.
• La banda de segellat al voltant del desguàs ha de fer com a mínim 50 mm d’amplada; només se n’admeten 30 mm si el fabricant ho justifica.
• Si només s’impermeabilitza el paviment, la impermeabilització ha de pujar 5 cm per sobre del revestiment ceràmic acabat.
• A les parets exposades a aigua polvoritzada, ha de pujar com a mínim 20 cm per sobre de la zona mullada.
• La zona de sota i de darrere del plat i de la banyera s’ha de protegir sempre, amb banda perimetral o continuant la làmina per sota i per darrere.
• A la trobada amb superfícies inclinades, canvi de nivell mínim d’1 cm.

Silicona neutra i 24 hores d’espera

La trobada entre revestiment i plat es reomple amb morter per a juntes ceràmiques de fins a 5 mm, del mateix color del plat. El segellat final es fa amb silicona neutra, mai acètica: és una indicació explícita del fabricant del plat.

I la part que tothom s’ha saltat alguna vegada: abans de muntar la mampara es comprova la col·locació i el funcionament del desguàs, i després es deixa assecar 24 hores. La dutxa no s’utilitza fins l’endemà del segellat. Si en lloc d’enrajolat es col·loquen panells de paret, hi ha una espera més: la resina pont d’unió del dors del panell necessita 24 hores d’assecatge abans de rebre el ciment cua, i les juntes en necessiten 24 més.

Són tres dies de calendari que no es veuen a la factura i que decideixen si la junta aguanta deu anys o es taca al segon hivern. Al calendari d’obra que us lliurem, aquestes esperes hi són escrites.

Els dies reals d’obra

Dia 1–2, enderroc i retirada de runa. Dia 3–4, fontaneria i electricitat. Dia 5, impermeabilització i formació de pendents. Dia 6–8, enrajolat i paviment. Dia 9–10, sanitaris, mobiliari i mampara. Dia 11–12, repassos, silicones i neteja final.

Si el bany és l’únic de la casa, ho planifiquem perquè els dies sense servei siguin els mínims possibles i us avisem exactament quins són abans de començar.