Reformes integrals a Sant Julià de Ramis

El terme de Sant Julià de Ramis ocupa el pas natural que el Ter obre al nord de Girona, entre les Gavarres i les serres de ponent. Per aquest corredor hi passa tot: l’autopista, la carretera general i la via del tren. El poble en té una meitat enfilada al puig —el nucli vell, l’església de dalt, el jaciment ibèric i el fort militar del segle XIX que en corona el cim— i l’altra estesa a la plana, on s’ha concentrat el creixement dels últims trenta anys. I encara hi ha Medinyà, el nucli del nord del terme, amb el seu castell i les cases arrenglerades al costat de la carretera vella.

Al nucli de dalt les cases són de mur de pedra amb morter de calç, amb plantes petites encaixades al pendent i sostres de bigues de fusta. La patologia dominant no és la mateixa que en un poble de plana. Aquí l’aigua no puja només per capil·laritat des del terra: baixa pel vessant i entra lateralment per la cara enterrada del mur, la que toca el terreny de la banda de dalt. Per això les taques apareixen en una sola paret, sempre a la mateixa alçada, i per això impermeabilitzar-la per dins no serveix de res. El que resol és interceptar l’aigua abans que hi arribi: dren a la banda alta, trasdossat amb cambra ventilada per l’interior i morters de calç que deixin evaporar el mur.

El pendent és el factor que més distorsiona el cost real d’una obra a la part alta i el que menys es preveu. Els carrers pugen, en alguns trams no hi ha vorera i el camió gran no hi entra ni hi pot girar. Això vol dir descarregar en un punt i pujar el material amb dúmper petit, amb carretó o directament a mà; vol dir sacs de runa en lloc del contenidor de vuit metres cúbics; i vol dir bombar el formigó perquè el camió no arriba al portal. Res d’això és imprevisible: es mesura el dia de la visita i s’escriu al pressupost com una partida més, perquè són hores de feina reals.

Moltes cases del vessant tenen el pati o el jardí en terrasses, sostingudes per murs de pedra seca o de maçoneria que porten dècades treballant. Quan un d’aquests murs fa panxa o comença a escopir pedra, la causa acostuma a ser la mateixa: el drenatge de darrere s’ha embussat i el mur està aguantant aigua a més de terra. Refer-lo sense tocar el drenatge és tornar-hi d’aquí a uns anys. La reparació que dura reconstrueix amb el mateix material a la cara vista i hi posa graves i tub de drenatge al darrere, amb una sortida d’aigua que vagi realment a algun lloc. Sol aparèixer lligada a una reforma interior, el dia que es decideix obrir la casa cap al pati.

A la plana el panorama canvia del tot. Hi predomina l’habitatge unifamiliar aïllat i en filera dels anys noranta i dels primers dos mil, amb parcel·la, garatge a planta baixa i sotacoberta. Són cases sanes d’estructura i amb instal·lació elèctrica correcta, però amb una envolupant executada amb els criteris tèrmics de l’època. El punt feble no és tant la paret com les vores: el cantell del forjat, el brancal de la finestra i, sobretot, el calaix de la persiana, que és un forat obert a la cambra d’aire just damunt de cada obertura. Per allà s’escapa una part gens menor de la calefacció, i és el primer que comprovem quan el propietari diu que la casa no reté la calor. Als trenta anys tot això es tradueix en factures altes, en una sotacoberta on al juliol no es pot ser i en condensacions als angles de les habitacions orientades al nord.

L’encàrrec típic en aquestes cases és el paquet d’envolupant i climatització alhora. Substitució de tota la fusteria per perfils amb trencament de pont tèrmic, vidre baix emissiu i caixa de persiana aïllada o monobloc; aïllament de la coberta —per l’interior amb trasdossat si la teulada està sana, o per sobre si toca desmuntar-la— i canvi de la caldera de gasoil o de gas per aerotèrmia. Si la casa ja té radiadors, abans de canviar la màquina cal comprovar que la superfície d’emissió permeti treballar a baixa temperatura; si no, la bomba de calor acaba funcionant al règim més car i la factura no baixa tant com el propietari esperava.

Hi ha una demanda que aquí és més freqüent que en altres pobles i que té a veure amb el corredor: el soroll. Pel pas estret hi passen l’autopista, la carretera i el tren, i les cases més exposades ho noten sobretot de nit i segons com bufi el vent. Quan es canvia la fusteria per motius tèrmics val la pena triar el vidre pensant també en l’acústica: un doble vidre asimètric amb làmina acústica al full exterior, muntat en una fusteria amb doble junta de goma, rebaixa de manera perceptible el soroll de trànsit. Tenir-ho present abans d’encarregar les finestres gairebé no costa res; canviar-les dues vegades, sí.

Una altra petició recurrent a la plana és aprofitar la planta baixa. En moltes d’aquestes cases el garatge ocupa una superfície que la família ja no necessita per al cotxe i que voldria com a estudi, com a sala o com a habitació per a algú gran que no pot pujar escales. Convertir un garatge en peça habitable no és aixecar un envà i pintar: és un canvi d’ús que necessita llicència, i l’espai ha de complir alçada lliure, ventilació i il·luminació naturals i aïllament contra el terreny i contra la porta basculant. Sovint també cal refer el paviment amb aïllament i barrera de vapor, perquè la solera del garatge es va executar sense cap de les dues coses.

Medinyà té caràcter propi dins del terme. És un nucli petit, amb el castell i les cases arrenglerades al costat de la carretera vella, parets de pedra i de tàpia i ampliacions posteriors afegides al darrere. Les obres que hi fem s’assemblen més a les del nucli de dalt que a les de la plana: reparació de sostres de fusta, obertures noves en mur de càrrega amb llinda i càlcul previ, reforma de cuines i banys en cases que no s’havien tocat mai i sanejament d’humitats a planta baixa. La proximitat de la carretera fa que el vidre acústic hi surti a la conversa més d’un cop.

A Sant Julià de Ramis, la particularitat administrativa és de proximitat: l’entorn del castell, de l’església i del jaciment concentra elements catalogats, i una intervenció en façana o coberta al vessant del puig hi pot tenir condicions afegides a les del planejament general. Val la pena consultar-ho abans de decidir material i color, no quan ja s’ha encarregat. Per a la resta, quin tràmit correspon a cada abast d’obra ho expliquem a la guia de permisos. Als carrers estrets i en pendent, l’ocupació de via pública per al contenidor o la bastida no és cap gestió trivial i es demana amb dies de marge; la runa surt cap a planta autoritzada amb el justificant corresponent.

En resum, el que ens arriba de Sant Julià de Ramis: rehabilitació de cases de pedra al vessant amb drenatge i calç, actualització d’envolupant i climatització en unifamiliars de trenta anys, cuines i banys que han fet el seu cicle, i transformacions de planta baixa amb canvi d’ús. Són quatre encàrrecs molt diferents entre ells i cadascun té la seva pàgina tècnica; el que comparteixen és el procediment, i aquest l’expliquem a com treballem. D’aquesta pàgina, quedeu-vos amb una idea: al vessant del puig, l’aigua i la pedra manen sobre el calendari.