Instal·lació de paviments: parquet laminat i vinílic SPC

No som una botiga de parquet: som els que el col·loquen dins d’una obra, quan al mateix pis hi ha un bany a mig fer i un suport que ningú ha mirat encara amb una regla. El paviment no es tria per color; és l’última capa d’una cadena de decisions tècniques.

Els problemes que apareixen després —clics que ballen, lames que sonen, cantells inflats, un terra que empeny el sòcol— gairebé mai vénen del producte. Vénen del suport, de la junta perimetral, de la humitat que ningú va mesurar o d’una manta triada pel preu. Gruix, classe d’ús, resistència a l’aigua i manta: aquestes quatre decisions determinen si el terra aguanta cinc anys o trenta.

Quatre famílies de producte i què fa cadascuna

Hi ha quatre famílies d’interior i cadascuna es col·loca diferent. El laminat porta nucli d’HDF i es fabrica en 7, 8, 10, 12 i 14 mm. El vinílic rígid SPC té nucli mineral, va de 5 a 7,5 mm i no es mou amb l’aigua. El LVT és vinílic flexible: clic de 5 mm o autoadhesiu de 2 mm. El WPC de 6,7 mm combina polímer i pols de fusta i declara un alt aïllament acústic.

La lama estàndard de laminat va de 1380 × 188 a 1380 × 193 mm, l’ampla arriba a 1380 × 244 mm i el gran format a 1845 × 244 i fins i tot a 2025 × 242 mm; l’espiga es fa amb peces d’uns 66 cm × 13,3 cm × 8 mm. Com més llarga és la lama, més exigent es torna la planimetria del suport: un desnivell que amb lama curta no es nota, amb lama de dos metres es converteix en un clic que treballa.

• Laminat de nucli HDF: 7, 8, 10, 12 i 14 mm; cantell recte, microbisellat o bisellat V4 a 45°; de 1,293 a 2,663 m² per caixa.
• Vinílic rígid SPC clic: 5,5 mm (1220 × 223 mm), 7,5 mm (1500 × 223 mm) i 5 mm d’encaix per caiguda (1511 × 229 mm), amb capa d’ús de 0,55 mm i escuma incorporada.
• LVT: clic de 5 mm amb base de cautxú natural (1220 × 180 mm, sense base aïllant) i autoadhesiu de 2 mm (914 × 152 mm, capa d’ús de 0,20 mm).
• WPC de 6,7 mm (1520 × 230 mm, capa d’ús de 0,70 mm): escuma IXPS, nucli rígid, capa antiimpacte i doble protecció al trànsit i als UV.
• Tarima d’exterior de WPC encapsulat: 2200 × 142 × 23 mm, 3,2 lames/m², absorció d’aigua del 0,63 %, lliscament R10 i 25 clips inoxidables per m².

Classe d’ús i abrasió: quin poso a casa i quin en un local

Dues xifres manen, i vénen de dues normes diferents. L’abrasió és l’escala AC de l’EN 13329, que només s’aplica al laminat: AC3 a partir de 2.000 revolucions, AC4 a partir de 4.000, AC5 a partir de 6.000 i AC6 per sobre de 8.500. La classe d’ús és la ISO 10874 i diu per a quin trànsit està homologat: el primer dígit és l’àmbit —2 domèstic, 3 comercial— i el segon la intensitat, de manera que 23 és domèstic intens, 32 comercial mitjà i 33 comercial intens. D’aquí ve la designació doble 23/32 o 23/33. Preguntar quin AC té un parquet de fusta no vol dir res: l’escala AC no s’hi aplica.

A la fitxa hi ha més dades: impacte IC2 o IC3, foc Cfl-s1, lliscament DS, formaldehid classe E1 per sota de 0,05 ppm i resistència tèrmica per gruix —menys de 0,057 (m²K)/W en 7 mm i menys de 0,066 en 8 mm—. Aquest últim número és el que després decideix si un terra radiant rendeix.

• Dormitoris i passadissos d’ús normal: 7 o 8 mm, AC4, classe 23/32, impacte IC2.
• Habitatge amb nens, mascotes o zona de dia oberta: 8 a 10 mm, AC5, classe 23/33, impacte IC3.
• Oficina, botiga petita o pis de lloguer turístic: 10 a 12 mm AC5 classe 33, o vinílic rígid SPC.
• Local de trànsit intens: vinílic SPC de classe 34 (AC6), o vinílic rígid amb classe 23 residencial i 33 comercial.
• Cuina i rebedor: només nucli hidròfug o vinílic. El laminat estàndard no hi va.
• Exterior: només tarima de WPC encapsulat sobre rastrell. Cap paviment d’interior hi és apte.

Resistència a l’aigua: tres nivells, i cap és impermeable

És el punt que més dubtes genera. Un paviment pot ser resistent a l’aigua sense ser impermeable, i la diferència es mesura en hores.

El laminat estàndard no declara cap barrera: la seva pròpia fitxa diu que no és apte per a locals mullats, locals humits, saunes, moquetes ni paviments magnesians. El laminat de nucli hidròfug amb tancament segellat declara un 50 % més de protecció contra la humitat i una barrera temporal de 24 o de 72 hores segons la gamma. El vinílic és el tercer nivell: SPC i LVT són estables a l’aigua per naturalesa, amb estabilitat dimensional inferior al 0,25 %.

Amb el laminat hidròfug hi ha dos requisits d’execució que gairebé ningú explica: segellar els cantells de la zona de tall dels panells mentre s’instal·la i segellar amb silicona resistent al fong tota la junta d’expansió del perímetre. Sense això, la barrera no existeix. I fins i tot fent-ho, el límit es manté: ni exteriors, ni saunes o cabines de dutxa, ni sales amb desguàs a terra.

• Nivell 1 — Laminat estàndard: cap barrera. Només estances seques.
• Nivell 2a — Nucli hidròfug amb clic impermeable: barrera de fins a 24 h. Els vessaments s’han de recollir dins d’aquest termini.
• Nivell 2b — Tauler dens amb tancament hermètic: barrera de fins a 72 h. És el màxim que declara un laminat.
• Nivell 3 — Vinílic SPC i LVT: estables a l’aigua per naturalesa i estabilitat dimensional < 0,25 %.

Parquet, tarima, laminat i vinílic no són sinònims

Mitja SERP espanyola fa servir els quatre termes com si fossin el mateix, i no ho són. <strong>Parquet</strong> és fusta: porta una capa noble de fusta real per damunt. <strong>Laminat</strong> no en porta ni un mil·límetre: és un tauler d’HDF amb una fotografia impresa i una capa de resina a sobre, i és l’únic dels quatre al qual s’aplica l’escala AC. <strong>Vinílic</strong> —SPC, LVT, WPC— és polímer, i tampoc no és fusta. I <strong>flotant</strong> no és cap material: és un sistema de col·locació, i tant pot ser flotant un laminat com un multicapa de roure.

La frontera entre parquet i imitació és una xifra: perquè un paviment es pugui dir parquet, la capa noble de fusta ha de fer com a mínim <strong>2,5 mm abans de col·locar-lo</strong>. Per sota d’això és un altre producte, es digui com es digui al catàleg. I decideix una cosa molt pràctica: el que té capa noble es pot polir i recuperar d’aquí a quinze anys; el laminat, quan s’espatlla, es tira.

• Massís: una sola peça de fusta, de 14 a 22 mm. Es pot polir moltes vegades. El més sensible a la humitat i el que més es mou.
• Multicapa: capa noble de 2,5 a 6 mm sobre contraxapat o HDF, de 10 a 20 mm en total. Molt més estable que el massís i encara recuperable.
• Laminat: nucli d’HDF amb impressió i sobrecapa, de 7 a 14 mm. Ni és fusta ni es pot polir. És on manen l’AC i la classe d’ús.
• Vinílic rígid SPC i LVT: nucli mineral o vinil flexible, de 2 a 7,5 mm. L’aigua no el mou. Tampoc no es pot polir.

La junta perimetral no vol dir el mateix en flotant que en encolat

És l’error conceptual més estès del sector i té conseqüències cares. En un paviment <strong>flotant</strong> la junta perimetral és de dilatació: la fusta i l’HDF s’inflen i minven amb l’estació, i si no tenen on créixer empenyen les parets i el terra bufa pel mig. El criteri tècnic de referència, recollit a la UNE 56810, no dona un número fix sinó una proporció: <strong>1,5 ‰ de la dimensió més gran de l’estança</strong>, amb un mínim de 10 mm en multicapa i de 12 mm en massís. En una estança de 10 metres això no són 10 mm, en són 15.

En un paviment <strong>encolat</strong> la junta és de 4 a 6 mm i la seva funció és una altra de completament diferent: tallar el pas de la humitat de la paret cap a la fusta i evitar el pont acústic. No està prevista per absorbir dilatacions, perquè l’adhesiu ja impedeix que el paviment es mogui. Copiar els 10 mm del flotant a una obra encolada, o els 5 de l’encolat a una de flotant, és el mateix error mirat des dels dos costats.

• Flotant multicapa: mínim 10 mm, i 1,5 ‰ de la dimensió major quan l’estança és gran.
• Flotant massís: mínim 12 mm.
• Encolat: de 4 a 6 mm, com a barrera d’humitat i acústica.
• A partir de 8 m diàfans, junta d’expansió intermèdia de 10 mm com a mínim: passos de porta, arrencades de passadís, estrenyiments.
• La junta va també a tot el que travessi el paviment: tubs de radiador, bastiments, pilars.
• Un sòcol estàndard tapa fins a uns 17 mm. Per sobre de 12 m diàfans, o sòcol especial o repartir amb juntes.

Humitat del suport: la xifra que decideix si el terra durarà

És la causa número u de les obres de paviment que fallen i és també la que gairebé ningú publica. Abans de col·locar res mesurem la humitat que li queda a la solera. El llindar de referència del sector és <strong>2,5 % en solera de morter</strong>. Amb terra radiant a sota baixa per sota del <strong>2 %</strong>, i si la solera és d’anhidrita el límit és molt més sever: per sota del <strong>0,5 %</strong>.

No es mesura a la superfície. Es mesura <strong>a mitja alçada del gruix de la solera i com a mínim a 2 cm de fondària</strong>, perquè la cara de dalt sempre s’asseca abans que el cor. El mètode de referència és l’higròmetre de carbur —la mesura CM—, i cal com a mínim un control cada 100 m², buscant les orientacions nord i les zones menys ventilades, que són les últimes a assecar.

Per a l’espera hi ha una regla que fa de mal creure fins que la comproves: una solera de morter tarda aproximadament <strong>el doble del quadrat del seu gruix en centímetres, comptat en dies</strong>. Una solera de 5 cm són uns 50 dies a 20 °C i 50 % d’humitat relativa. I si algú l’ha forçat amb estufes, s’ha d’esperar una setmana abans de tornar a mesurar: la humitat torna a pujar per capil·laritat i la primera lectura enganya.

• Solera de morter: 2,5 % com a màxim.
• Solera de morter amb terra radiant: per sota del 2 %.
• Solera d’anhidrita amb terra radiant: per sota del 0,5 %.
• Mesura a mitja alçada i a 2 cm de fondària, mínim un control cada 100 m².
• Temps d’assecat orientatiu: dies ≈ 2 × (gruix en cm)². Solera de 5 cm, uns 50 dies.

Aclimatació: el que fa tothom i que els fabricants desmenteixen

Circula per totes bandes el consell d’obrir les caixes uns dies abans perquè el material «s’airegi». És exactament el contrari del que diuen els fabricants. Els paquets s’han de mantenir <strong>tancats</strong> fins al moment de col·locar-los: el precinte és el que protegeix les lames d’agafar o perdre humitat de cop, i obrir-los les exposa just quan són més vulnerables.

El que cal aclimatar no és el material: és <strong>el local</strong>. L’estança ha d’estar estabilitzada entre el 30 i el 65 % d’humitat relativa uns set dies abans de començar, amb la calefacció o la ventilació ja en règim normal. Els paquets es deixen 48 hores a dins, tancats, horitzontals, al centre de l’habitació i separats de la paret. Si l’obra encara té guix humit o pintura fresca, no és el moment de portar el paviment.

El que no fem, i quan és justament el que us convé

No polim ni envernissem parquet existent. No és el nostre ofici i no hi entrem: a Girona hi ha parquetistes que fa dècades que només fan això. Ho diem perquè hi ha un cas en què contractar-nos seria pagar de més.

Si el vostre parquet és de fusta i encara li queda capa noble, probablement no necessiteu canviar el terra: necessiteu que algú el poleixi. La regla per saber-ho és senzilla: cada polit se’n porta d’1 a 1,5 mm, així que una capa noble de 3 mm admet una passada i una de 6 mm, tres. Es pot comprovar sense aixecar res, al cantell d’un graó, al forat del tub del radiador o dins d’un registre. Si hi queda gruix, truqueu a un parquetista. Si el que teniu és laminat, no hi ha res a polir i la conversa és una altra.

Preparació del suport: aquí es guanya o es perd l’obra

La superfície de base ha de ser plana, sòlida, neta i seca. El llindar de planimetria és de 3 mm sota una regla de 2 m —i d’1 mm sota una regla de 20 cm—, que és el que demana la UNE 56810: per sota, els desnivells petits es compensen amb una làmina anivelladora; per sobre, s’ha de polir o allisar amb massilla autoanivelladora. Saltar-se aquest punt és la causa número u de clics que treballen i de juntes que s’obren al cap de mig any.

La humitat restant té llindars diferents segons el material: 2,0 CM% en solera de ciment, 0,3 CM% en anhidrita i enrajolats a base d’anhidrita —la guia de col·locació d’espiga del mateix fabricant en dona 0,5 CM% per a soleres de sulfat de calci— i 3,0 CM% en base de magnesi. No es dedueix mirant la solera: es demana el certificat a l’empresa que l’ha executada. En ceràmica sobre solera de morter de ciment, 28 dies d’assecatge i humitat per sota del 2 %.

Un laminat flotant es pot col·locar sense picar sobre tauler OSB, planxes de fusta, recobriments de PVC encolats integralment, enrajolat sec i linòleum; mai sobre moqueta ni sobre paviments magnesians. Quan el suport és crític —rajola vella amb junta marcada, solera no fraguada del tot, subsòls mixtos de reforma— hi ha la làmina de desolidarització de polietilè de 3 mm: separa, impermeabilitza, compensa la pressió de vapor i reparteix càrregues; permet col·locar ceràmica sobre anhidrita amb un 2 % d’humitat quan la norma en demanaria un 0,5 %, i es pot trepitjar immediatament.

• Planimetria: 3 mm sota regla de 2 m. Per sobre, polit o massilla autoanivelladora.
• Humitat restant: 2,0 CM% en ciment · 0,3–0,5 CM% en anhidrita · 3,0 CM% en base de magnesi.
• Junta perimetral de 10 mm en tot el contorn i contra qualsevol element vertical.
• Solapament de la làmina de base i de la barrera de vapor: 30 mm, unit amb cinta.
• Superfície contínua màxima sense junta de dilatació intermèdia: 12 × 8 m.
• Sobre taulers d’aglomerat: juntes de ranura i llengüeta encolades i junta perimetral d’uns 10 mm.
• Humitat relativa ambient recomanada en servei: del 50 al 60 %.

Terra radiant: el protocol, pas a pas

Que una fitxa digui «apte per a terra radiant» no decideix res per si sol. El que decideix és la resistència tèrmica del CONJUNT que queda per damunt de la solera —paviment més manta més el que hi hagi enmig—, i ha de quedar per sota de 0,15 m²K/W; si el sistema també refreda, per sota de 0,10. Un multicapa de 13,5 mm hi passa just, i el mateix multicapa amb una manta gruixuda ja no hi passa: el terra acaba escalfant el paviment en comptes de l’habitació. Per això demanem la R declarada de cada capa i les sumem abans de comprar res. I l’aptitud tampoc no serveix de res si el protocol de posada en marxa no es compleix. El seguim sempre en aquest ordre:

• 1. Escalfar el terra amb la calefacció abans d’instal·lar el paviment, per treure la humitat i el baf del suport.
• 2. Demanar a l’empresa de calefacció el document d’escalfament per escrit.
• 3. Comprovar que la temperatura de la superfície del terra és com a mínim de 15 °C el dia de la col·locació.
• 4. Estendre una làmina de polietilè de 0,2 mm com a aïllament a la humitat i al vapor.
• 5. Resoldre l’aïllament acústic amb escuma de PE, full aïllant o tarima amb absorció acústica incorporada.
• 6. A l’inici de cada temporada freda, pujar la temperatura 5 °C cada dia fins a arribar a la màxima. Mai de cop.
• 7. No superar mai els 26 °C a la superfície del paviment. La UNE 56810 fixa el màxim en 27 °C i l’EN 1264 el tope absolut en 29 °C: hi treballem un grau per sota a propòsit.

La manta: aïllament acústic contra rendiment de la calefacció

Sota un paviment flotant hi va una manta, i triar-la vol dir triar entre dues prestacions que van en direcció contrària: l’aïllament al soroll d’impacte i la transparència tèrmica per al terra radiant. És la decisió que gairebé mai s’explica i la que més diferència fa a mitjà termini.

Els assajos normalitzats ho diuen sense marge. La manta que millor esmorteeix el soroll d’impacte és de cautxú natural reciclat i arriba a 66 dB, però amb una resistència tèrmica de 0,006 (m²K)/W, el triple de la manta d’IXPE pensada per a radiant, que baixa fins a R = 0,002 i es queda en 30 dB. Cap manta guanya en les dues coses alhora.

La traducció és directa. En un pis on el veí de sota us sent caminar, la manta ha d’anar cap al cautxú i s’assumeix una petita pèrdua tèrmica. Amb terra radiant, cada centèsima de (m²K)/W és calefacció que pagueu i que no arriba a l’estança: prioritzem IXPE, manta amb làmina d’alumini o manta perforada, i descartem les de resistència tèrmica alta perquè fan de fre. Totes aquestes bases declaren compliment del Codi Tècnic de l’Edificació i absorció d’aigua del 0,00 %.

Hi ha dos casos on no s’ha de posar manta: el vinílic SPC de 5,5 i 7,5 mm porta escuma EVA incorporada de fàbrica i el LVT clic de 5 mm es col·loca sense base aïllant. Afegir-n’hi una no millora res i pot fer treballar malament el clic.

• Cautxú natural reciclat, 800 kg/m³, compressió 390 kPa: 66 dB · R = 0,006. La millor per a pisos amb veïns a sota.
• EVA d’alta densitat, 120 kg/m³, compressió 100 kPa: de 58 a 62 dB · R de 0,032 a 0,036. El compromís general.
• IXPE, 88 kg/m³, compressió 120 kPa: 30 dB · R = 0,002. La de terra radiant; ecològica, antibacteriana i sense olor.
• Amb làmina d’alumini: reflecteix la calor i fa de barrera de vapor. R de 0,024 a 0,028.
• Perforada: la perforació permet més transmissió de calor cap amunt.
• Escuma de PE expandit reticulat, 40 kg/m³: 19 dB · R = 0,038. L’econòmica, i la menys indicada amb radiant.
• Versió amb cara antilliscant per a vinílic: adhereix el paviment i redueix el moviment de dilatació i contracció.

Garanties reals per classe d’ús

La garantia d’un paviment no és un argument comercial: és la conseqüència directa de la classe d’ús i de l’abrasió. Els fabricants la publiquen creuada, amb una xifra per a ús residencial i una altra, molt més curta, per a ús públic.

Aquestes garanties només valen si la col·locació s’ha fet segons les regles: junta perimetral, humitat del suport dins de llindar, planimetria i protocol de terra radiant. És el motiu pel qual documentem la preparació del suport abans de col·locar la primera lama.

• AC4 / classe 32: de 15 a 20 anys residencials i 5 anys d’ús públic.
• AC5 / classe 32: de 25 a 30 anys residencials i 8 anys d’ús públic.
• AC5 / classe 33: 30 anys residencials i 8 anys d’ús públic.
• Laminat d’espiga AC4 / classe 32: 20 anys.
• LVT clic de 5 mm: 35 anys; LVT autoadhesiu de 2 mm: 20 anys.
• Tarima d’exterior de WPC encapsulat: 25 anys, amb certificat FSC.

El paviment dins de l’obra: cota d’acabat i remats

El paviment no s’instal·la quan arriba: s’instal·la quan toca. Va després de les instal·lacions i dels revestiments verticals que embruten, i la seva cota respecte de la fusteria s’ha de decidir abans de muntar cap bastiment. Si el terra puja 12 mm de laminat més 3 mm de manta, la porta que ja està col·locada deixa de tancar.

Aquesta és la part que una botiga de parquet no pot resoldre. En una reforma s’ha de decidir abans de picar quin serà el nivell final del paviment a cada estança: d’això depenen l’alçada dels bastiments, la trobada amb el paviment del bany, el pendent d’un plat de dutxa enrasat i el marxapeu de la terrassa.

Els remats també compten. El sòcol tapa la junta perimetral de 10 mm i s’escull per ús —DM cru o lacat en zones seques, hidròfug de PVC o SPC en zones humides, de 70 a 140 mm d’alçada—, amb perfils de transició i de dilatació als canvis de material i mamperlans i graons a les escales. El manteniment després és sec: escombra o aspiradora, i les petjades amb un drap lleugerament humitejat passat al llarg de les lames; mai aigua abundant ni mopa que deixi bassal.