Reformes integrals a Bescanó

Bescanó no és un poble sinó un municipi amb nuclis separats —Bescanó, Vilanna, Estanyol i Montfullà— i un bon nombre de masos i cases disseminades entre camps i camins. Aquesta dispersió és el primer que condiciona una obra aquí, molt més del que la gent espera. Dues cases del mateix municipi poden tenir realitats oposades: una al nucli, amb vorera, gas i clavegueram, i l’altra a quatre quilòmetres, amb pou propi, fossa sèptica i un camí pel qual un camió gran no passa. Per això la visita prèvia a Bescanó no és un tràmit comercial: és on es decideix bona part del pressupost.

Fora de nucli, les instal·lacions es dimensionen amb dades que s’han de comprovar sobre el terreny. Si no hi arriba el gas natural, la calefacció i l’aigua calenta es resolen amb aerotèrmia, amb un dipòsit de gasoil o de gas propà, o amb biomassa. Si l’aigua ve de pou, cal saber el cabal, la profunditat, l’estat de la bomba i del grup de pressió, i si l’aigua demana tractament abans d’entrar als aparells. Sense clavegueram, el sanejament passa per una fossa sèptica o una depuradora compacta ben dimensionada. I si es passa a aerotèrmia i inducció, la potència contractada sovint no dona i cal tramitar-ne l’augment amb la distribuïdora.

L’accés és l’altra variable que aquí pesa de debò. Hi ha finques on el camió formigonera no arriba, o hi arriba però no pot girar; camins que després d’una setmana de pluja no aguanten un camió carregat; portals i patis on no entra una màquina d’enderroc. Les solucions existeixen —bomba de formigó, dúmper, minicarregadora, més viatges amb vehicles petits, runa en sacs o en remolc en comptes de contenidor—, però totes tenen un cost i un temps que s’han de dir al principi. Callar-ho fa que després aparegui com un imprevist, i un imprevist previsible no és cap imprevist: és una mala visita.

A les cases de pagès i als masos, tant a la vora del Ter com cap a Estanyol, la rehabilitació comença sempre per dalt. Cobertes de teula àrab sobre bigues de fusta, llates i encavallades, amb caps de biga humits pels punts on ha anat entrant aigua durant anys. L’ordre és sanejar o substituir la fusta afectada, refer el suport, aïllar per sobre i deixar una cambra ventilada abans de tornar a col·locar la teula, recuperant-ne tota la que estigui sana. Fins que la coberta no és estanca no té cap sentit tocar acabats interiors: qualsevol placa de guix laminat, pintura o paviment que es posi abans ja neix condemnat.

Al nucli de Bescanó hi predominen les cases de dues plantes entre mitgeres amb pati al darrere i, al voltant, unifamiliars amb parcel·la del creixement més recent. A les cases entre mitgeres la reforma acostuma a ser la mateixa operació: la planta baixa era magatzem, estable o garatge, amb sostres baixos i poca llum, i el que es vol és portar-hi la zona de dia amb una obertura nova cap al pati. Aquesta obertura no és un forat: és una modificació estructural que necessita càlcul, llinda o perfil metàl·lic, apuntalament mentre es treballa i el permís municipal que li correspongui.

La franja pròxima al riu i les cases velles construïdes sobre terreny al·luvial comparteixen un problema: el nivell freàtic puja i les plantes baixes ho noten. Aquí la temptació és impermeabilitzar per l’interior, i és precisament el que no funciona, perquè la làmina acaba treballant contra la pressió de l’aigua i es desprèn. La solució estable combina drenatge perimetral per l’exterior quan es pot excavar i un forjat sanitari ventilat sota el paviment de planta baixa, amb reixes d’entrada i de sortida d’aire en façanes oposades perquè la cambra tingui tir i no es converteixi en un dipòsit d’humitat tancat.

Cada nucli té el seu caràcter i la seva manera de complicar l’obra. Vilanna, vora el Ter i camí d’Anglès, i Montfullà, entre Bescanó i Salt, són nuclis petits de carrers estrets on el contenidor sovint queda lluny del portal. Estanyol és disseminat, amb cases entre camps i camins de terra que decideixen quin vehicle hi pot arribar i en quina època de l’any. En els tres casos hi trobem la mateixa barreja: habitatge de tota la vida al costat de cases comprades per rehabilitar, i el mateix condicionant de subministraments que a la resta del municipi fora de nucli.

Quan la casa és per a segona residència o per posar en lloguer, l’encàrrec habitual és una rehabilitació per fases, i l’ordre no és arbitrari. Primer coberta, estructura i tancaments, que és el que atura la degradació; després instal·lacions completes —elèctrica amb quadre i preses de terra noves, aigua, sanejament i climatització—; i finalment acabats. Fer-ho al revés és l’error que més diners costa: acabats nous que s’han de picar quan es passen els tubs. Planificar-ho per fases també permet aturar-se entre etapes sense que la casa quedi inhabitable ni exposada a l’aigua durant l’hivern.

Les unifamiliars aïllades dels anys vuitanta i noranta formen un grup a part. Façana de dues fulles amb cambra sense aïllar o amb un gruix simbòlic, fusteria d’alumini sense trencament de pont tèrmic, caldera de gasoil amb dipòsit i terrasses transitables sobre habitacions que filtren pels encontres i pels desguassos. El paquet que millor funciona en aquestes cases combina aïllament de l’envolupant —per l’exterior amb sistema SATE si la façana ho permet, o per l’interior amb trasdossat—, canvi de fusteria, aerotèrmia en lloc de la caldera i, si hi ha terrassa transitable, refer-la sencera amb pendents nous, làmina i minvells ben resolts.

A Bescanó el permís de l’ajuntament no sempre és l’únic que cal. En sòl no urbanitzable les condicions són més estrictes i és el planejament municipal el que marca què s’hi pot fer i com, de manera que si una casa es pot ampliar o no s’ha de resoldre abans de projectar, no després. I en finques dins de la zona de policia del riu o properes a lleres i sèquies pot caldre autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb els seus propis terminis. Comprovar-ho abans de tancar dates costa una consulta; descobrir-ho amb la bastida muntada costa setmanes. Quin tràmit correspon segons l’abast de l’obra ho detallem a la guia de permisos.

En resum, el que fa diferent una obra a Bescanó no és el tipus de reforma sinó les condicions de contorn: nuclis separats, subministraments que no es poden donar per fets, accessos que decideixen amb quina maquinària es treballa i un parc de cases de pagès on la coberta mana sobre tota la resta. Si busqueu ordres de magnitud, l’apartat de preus recull franges orientatives de mercat per tipus d’obra, i cada servei —reformes integrals, masies, cuines, cobertes— té la seva pàgina amb el detall tècnic. Aquesta explica el que hi ha abans de tot això, que és el que sol decidir si una obra va bé o va tard.