Rehabilitació de façanes i aïllament tèrmic

La façana fa dues feines alhora i només es nota quan en falla una: aguanta el clima i separa la temperatura de dins de la de fora. Mentre no hi ha ni una esquerda ni una factura estranya, ningú no hi pensa. Quan apareixen, solen aparèixer juntes, perquè l’aigua que entra per una fissura es menja l’aïllament que hi pugui haver a sota i el mur mullat deixa de fer d’aïllant.

Aquesta pàgina tracta l’envolupant vertical: el tancament de l’edifici i el que hi ha a dins. La coberta té la seva pròpia pàgina i les cases de pedra també, perquè un mur de mamposteria no es tracta com una façana de maó dels anys setanta. Aquí trobareu com es decideix entre aïllar per fora i aïllar per dins, què significa cada lesió que veieu al parament i què canvia quan la façana és d’un edifici de veïns i no vostra. La comparació completa entre aïllar per fora i per dins, amb els números de cada opció, és a <a href="/blog/aillar-la-casa-per-on-comencar/">aïllar la casa: per on començar</a>.

Aïllar per fora o per dins: què canvia realment

És la primera decisió i condiciona tota la resta: el pressupost, el calendari, qui l’ha d’aprovar i quin resultat tèrmic tindreu. No hi ha una opció bona i una de dolenta; hi ha una que encaixa amb l’edifici i una que no.

Per l’exterior, l’aïllament passa per davant de tot: pilars, cantells de forjat, brancals. Aquesta continuïtat és precisament el que fa que funcioni, perquè els punts freds desapareixen i el mur es queda dins de la zona calenta, protegit dels canvis bruscos de temperatura. A canvi, és una obra amb bastida al davant, amb permís municipal i, si l’edifici és de veïns, amb un acord previ de la junta.

Per l’interior, l’aïllament s’atura allà on el forjat travessa la façana. Aquell cantell continua connectant l’exterior amb l’interior i es queda fred; en una casa que després estarà més calenta i amb més humitat relativa a dins, aquest és el punt on apareixerà la floridura si ningú no hi ha pensat abans. És més barat, no demana bastida i es pot fer habitatge per habitatge, i per això moltes vegades és l’única opció real.

• Per fora: continuïtat sense interrupcions, la façana queda nova i no es perd ni un centímetre de superfície interior.
• Per fora: cal bastida, permís i, en un edifici plurifamiliar, acord de la comunitat. El gruix afegit obliga a refer escopidors, allargar reixes i reubicar baixants.
• Per fora: en una façana catalogada o dins d’un entorn protegit pot estar directament descartat. Es pregunta a l’ajuntament abans de demanar cap pressupost.
• Per dins: més barat, sense bastida, sense junta de veïns i compatible amb una reforma que ja es fa dins de casa.
• Per dins: es perd gruix a cada paret de façana, i el pont tèrmic del forjat i dels envans que hi arriben continua existint.
• Per dins: obliga a resoldre el vapor d’aigua. Si el mur queda fred i el vapor de l’habitatge hi arriba lliurement, condensa dins del tancament, on ningú no ho veu.

Quan la façana no és vostra: la decisió de la comunitat

En un edifici plurifamiliar la façana és un element comú. Un propietari sol no pot decidir aïllar-la per fora encara que s’ofereixi a pagar-ne la part proporcional: cal acord de la junta, i quina majoria fa falta depèn de com es formuli la proposta. Aquesta pregunta la contesta l’administrador o un advocat, no un constructor.

El que sí que us podem dir és què li fa aquest tràmit al calendari. Un pressupost de façana per a una comunitat no es tanca en una visita: es presenta, es discuteix, sovint es demanen dues o tres ofertes més i es torna a convocar. Entre la primera visita i el primer dia de bastida hi ha gairebé sempre més mesos que setmanes, i això no depèn de la disponibilitat de l’equip d’obra.

Per això, a les comunitats, separem sempre dues coses: la part urgent i la part de millora. Un despreniment o una esquerda que fa entrar aigua és seguretat i té el seu propi rellotge; aïllar la façana és una inversió que es pot decidir amb calma. Barrejar-les fa que la urgent acabi esperant la lenta.

• La façana, els balcons i la resta d’elements comuns es decideixen en junta; un trasdossat dins del vostre pis, no.
• Si l’edifici ha passat o ha de passar l’ITE (Decret 67/2015), l’informe és el millor punt de partida: ja diu què s’ha detectat i amb quina urgència.
• Demaneu que les ofertes comparades detallin les mateixes partides. Dos preus per metre quadrat de façana no volen dir res si un inclou la bastida i l’altre no.
• La bastida es cobra pel temps que està muntada. Un calendari realista no és un detall administratiu: és una partida del pressupost.

Les lesions de façana i què està dient cadascuna

Una façana avisa abans de fallar, però ho fa en un idioma que s’ha d’entendre. La feina del diagnòstic no és apuntar les esquerdes en un paper: és saber si encara es mouen i per què han sortit.

La distinció que més decisions canvia és entre una fissura d’acabat i una esquerda que ve del suport. La primera es queda al revestiment i es resol amb sanejament i reparació del morter. La segona travessa el material de darrere, sol seguir una direcció reconeixible i, si es tapa sense saber-ne l’origen, torna a obrir-se exactament al mateix lloc. Quan hi ha aquest dubte el que toca és un tècnic, no una espàtula.

El despreniment de peces o de revestiment no és una qüestió d’estètica sinó de seguretat, i quan la façana dona a la via pública el tractament és immediat. Al darrere sol haver-hi la mateixa història: aigua que ha entrat per un punt que no es veia i que ha anat treballant durant anys.

• Fissures fines i ramificades al revestiment: sovint retracció o envelliment de l’acabat. Es resolen sanejant i reparant el morter.
• Esquerdes obertes, contínues i amb una direcció clara: poden venir del suport. Abans de reparar-les cal saber si el moviment s’ha aturat.
• Zones que sonen buides quan es piquen: el revestiment ha perdut adherència. És el pas previ al despreniment i s’ha de sanejar, no pintar.
• Taques d’òxid amb trossos de recobriment saltats al voltant d’una armadura: carbonatació. El formigó ha perdut la protecció química que mantenia l’acer passivat, l’acer s’oxida, guanya volum i fa saltar el recobriment des de dins.
• Humitats a la part baixa del mur amb sals blanques a la superfície: acostuma a ser capil·laritat, i no es resol aïllant la façana per fora.
• Si hi ha sospita de ciment aluminós, la façana passa a segon terme: això demana un tècnic i una anàlisi de laboratori abans de tocar res.

Com és l’obra per l’exterior, de la bastida al remat

Un sistema d’aïllament per l’exterior no és una capa de material sobre la paret: és un conjunt de components que treballen junts —adhesiu, plaques, fixacions mecàniques, capa base armada amb malla i revestiment final— i que es compra i s’instal·la com a sistema d’un sol fabricant. Barrejar peces de proveïdors diferents perquè el metre quadrat surt més barat és exactament el que fa que la garantia deixi d’existir.

El suport mana. Sobre un revestiment que ja no s’aguanta no s’hi pot enganxar res: primer es sanegen les zones sense adherència, es repara el que hi ha a sota i es regularitza el pla. Aquesta és la partida que més varia d’una façana a una altra i la que fa que dos pressupostos aparentment iguals no ho siguin gens.

I hi ha la geometria. La façana creix cap enfora i tot el que hi toca s’ha de refer: els escopidors han de tornar a volar per damunt del pla nou, les reixes s’han d’allargar, els baixants es reubiquen, les portes de carrer s’ajusten i l’arrencada contra el terra s’ha de resoldre amb un material que no xucli aigua per la base. Aquests punts són els que decideixen si el sistema durarà o no.

• Muntatge de bastida, xarxa i proteccions, amb la tramitació d’ocupació de via pública quan cal.
• Sanejament, reparació del suport i regularització del pla de la façana.
• Col·locació de l’aïllament amb adhesiu i fixació mecànica, sense juntes obertes entre plaques.
• Capa base armada amb malla, amb reforç als angles i a les cantonades dels forats, que és per on esquerda primer.
• Revestiment final del mateix sistema i resolució de tots els punts singulars.
• Desmuntatge, neteja i gestió dels residus a través d’un gestor autoritzat, amb el certificat corresponent.

Aïllar per dins sense tocar la façana

Quan la façana no es pot tocar —perquè la comunitat no hi és, perquè està protegida o perquè el pressupost no hi arriba—, l’alternativa és el trasdossat interior. Es fa habitatge per habitatge, cap veí no l’ha d’aprovar i encaixa dins d’una reforma que ja es faci a casa, que és quan surt més a compte perquè les parets i les instal·lacions ja estan obertes.

Té dues condicions que no es poden saltar. La primera són els retorns: l’aïllament ha de continuar cap a dins pel brancal i la llinda de cada finestra, perquè si s’atura just al forat s’ha aïllat tot menys el punt que ja era el més fred de l’estança. La segona és el control del vapor, amb la barrera pel costat calent, contínua i sense forats: un tall per passar un mecanisme elèctric val tant com no haver-la posada.

I hi ha una comprovació prèvia que no costa res i evita disgustos: el gruix. En habitacions justes, el trasdossat pot deixar l’estança per sota dels mínims del Decret 141/2012 d’habitabilitat de Catalunya. Es mira abans de decidir el sistema, no quan el guix ja està col·locat.

Façanes protegides, nuclis antics i murs de pedra

A les comarques gironines això no és una excepció rara: és un cas freqüent. Al Barri Vell de Girona, al nucli antic de Banyoles i a bona part dels centres històrics del Gironès i del Pla de l’Estany, el planejament regula què es pot fer amb la façana, i sovint la resposta a l’aïllament per fora és que no.

En aquests casos la conversa no comença al catàleg d’un fabricant: comença a l’ajuntament. El que acostuma a quedar sobre la taula és una combinació de tres coses: rehabilitar el parament amb els materials que el planejament admet, aïllar per dins allà on es pugui fer bé i concentrar la inversió en els elements que sí que es poden canviar, com la fusteria o la coberta.

Els murs de pedra tenen una lògica pròpia i mereixen un tractament a part: són gruixuts, tenen molta inèrcia tèrmica i necessiten deixar sortir la humitat que absorbeixen. Segellar-los amb un material impermeable és la manera més ràpida de fer-los malbé. Aquest cas el desenvolupem a la pàgina de rehabilitació de masies i cases de pedra.

Què canvia al certificat energètic i què no

L’etiqueta energètica d’un habitatge surt d’un càlcul sobre la demanda: quanta energia necessita per mantenir-se en condicions. Actuar sobre l’envolupant és el que mou aquest número de veritat, perquè redueix la demanda en comptes de cobrir-la amb un equip més potent. El CTE, obligatori des del 2007, fixa exigències sobre l’envolupant quan s’hi intervé, i això forma part del que es comprova al projecte.

Ara bé, la façana és una part de l’envolupant, no tota. En un pis intermedi d’un bloc pesa molt, perquè aquell habitatge no té ni coberta ni contacte amb el terreny. En una casa aïllada, la coberta se n’emporta una part molt gran, i actuar només a la façana mou l’etiqueta menys del que la gent espera.

Per això la pregunta útil no és quantes lletres pujarà el certificat, sinó quina intervenció dona més confort per euro invertit en aquesta casa concreta. Al blog ho tenim desenvolupat amb ordres de magnitud a l’article sobre per on començar a aïllar una casa, i el funcionament del document, a l’article dedicat al certificat energètic.

Ajuts, subvencions i el paper de la façana

Aquest és el motiu pel qual val la pena tenir la conversa de la façana abans i no després. Els programes públics de rehabilitació energètica premien exactament el que fa una intervenció d’envolupant: reduir la demanda de l’edifici de manera mesurable. Un canvi de cuina no entra en cap convocatòria; aïllar una façana, sí.

Les convocatòries canvien, els percentatges canvien i els terminis es tanquen, així que aquí no us donarem cap xifra que demà pugui ser falsa. El que sí que és estable és el mecanisme: solen demanar un certificat energètic d’abans i un altre de després per acreditar la millora, tenen finestra temporal i exigeixen que l’obra no hagi començat quan es presenta la sol·licitud. Aquesta última condició és la que arruïna més expedients.

Al blog mantenim una guia d’ajuts i subvencions per rehabilitar amb l’estat de les convocatòries. Si esteu valorant una façana i n’hi ha una d’oberta, l’ordre correcte és mirar-s’ho primer i tancar el pressupost després, no al revés.