Canvi de banyera per plat de dutxa a Girona

És la reforma que més demanen les persones grans i les famílies amb nens, i la que més accidents domèstics evita. Entrar i sortir d’una banyera és el gest amb més risc de caiguda de tota la casa.

A diferència d’una reforma completa de bany, aquí no es toca res que no calgui: s’intervé només a la zona de la banyera, amb protecció de la resta i molt poca runa. En dos dies teniu la dutxa en servei.

Ara bé, «obra ràpida» no vol dir «sense obra». Es pica, hi ha runa, es talla una banyera que pot pesar més de cent quilos, es toca el desguàs i es reenrajola una franja de paret. El que fa que duri dos dies i no dues setmanes és que l’abast està acotat, no que sigui una feina de muntatge.

Les tres maneres de treure una banyera i posar-hi una dutxa

Sota una mateixa frase —«canviar la banyera per una dutxa»— hi ha tres obres diferents, amb dies, preu i resultat final que no s’assemblen. El que les separa no és el plat que es compra: és què es fa amb la cota del terra.

La franja orientativa de mercat que publiquem, de 1.200 a 2.600 €, cobreix les dues primeres. La tercera juga en una altra lliga de dies i de pressupost. Cap de les tres no es pot tancar per telèfon: el preu vinculant surt de la visita i d’un pressupost per partides.

• Plat sobre el paviment existent. No s’aixeca el terra: el plat s’assenta sobre el paviment actual amb un llit de morter i tot el desguàs s’ha de resoldre dins d’aquest gruix. És la versió d’1 o 2 dies i la part baixa de la franja de preu. L’esglaó final queda habitualment entre 5 i 12 cm, i qui mana és el sifó: si no hi cap dins del llit, el plat ha de pujar.
• Plat enrasat amb rebaix del suport. S’aixeca el paviment de la zona de dutxa i es rebaixa el recrescut fins a guanyar l’alçada del plat i de la vàlvula. Un dia més de feina, més runa i la part alta de la franja, a canvi d’un esglaó de només 2,5 a 3,5 cm amb un plat extraplà. Només és possible si per sota hi ha gruix per rebaixar: en un forjat de bigueta i revoltó de vegades no n’hi ha.
• Dutxa d’obra a nivell de terra. Aquí no hi ha plat: hi ha recrescut amb pendent, impermeabilització contínua, canaleta o embornal i el paviment del bany continuant sense interrupció sota el ruixador. És la més cara, la que demana més dies i la que normalment es fa dins d’una reforma de bany. Els mil·límetres disponibles, els cabals i la DIN 18534 els expliquem sencers a la pàgina de dutxa a nivell de terra.

Què apareix quan es treu la banyera i com toca el pressupost

Una banyera tapa una superfície que ningú no ha vist des del dia que es va col·locar. L’enderroc és mitja hora de feina; el que hi ha a sota és el que mou el pressupost. Les banyeres de ferro colat dels pisos antics poden passar dels cent quilos i sovint s’han de tallar a trossos amb radial perquè surtin per la porta sense endur-se el bastiment.

Per això un pressupost honest d’aquesta obra porta partides condicionals amb preu unitari: què val sanejar un metre quadrat d’envà tocat per la humitat, què val desplaçar la derivació del desguàs, què val enrajolar la franja que queda vista. Si un pressupost no les porta, no és que l’obra no les tingui: és que apareixeran més tard amb el nom d’imprevistos. Això és el que ens hi trobem, per ordre de freqüència:

• Un faldó d’envà i un llit de morter. La banyera descansa sobre un envà baix i un calçat d’obra que la manté a nivell. Tot plegat surt a runa i, sota seu, sovint no hi ha ni paviment.
• Paviment que no continua. Si el plat nou és més estret o més curt que la banyera, la franja de terra que queda al descobert s’ha de resoldre amb rajola nova o amb un remat, i no sempre hi ha peces iguals.
• Enrajolat que s’atura. Moltíssimes parets estan enrajolades només des de la vora de la banyera cap amunt. En treure-la apareix una franja de paret en brut de mig metre llarg d’alçada que s’ha d’enrajolar sí o sí.
• Humitat antiga al peu de la paret. La junta banyera-paret sol haver estat filtrant durant anys. Si el guix, la fusta del sòcol o l’envà del costat estan tocats, s’han de sanejar abans de tapar-ho, no després.
• Un sifó de botella i una derivació baixa. El desguàs de banyera surt molt arran de terra i sovint amb el tub just per sota del paviment: és el punt que decideix si el plat pot quedar quasi enrasat o no.
• Canonades de plom o d’acer galvanitzat en habitatges anteriors als anys vuitanta. Si apareixen al tram que queda obert, val la pena substituir-les mentre són accessibles, perquè no ho tornaran a ser en trenta anys.
• Baixants de fibrociment. Si en surt un, no es pica ni es talla: el fibrociment pot contenir amiant i la manipulació l’ha de fer una empresa inscrita al RERA, d’acord amb el Reial decret 396/2006. Aturem, us ho diem i es replanteja el treball.

Quin plat: resina, acrílic, porcellànic o pedra artificial

Hi ha quatre famílies de plat i entre la primera i l’última el preu es pot doblar. El material decideix tres coses molt pràctiques: si es pot retallar a l’obra, com puja fins al pis i quanta calç us tocarà treure cada setmana.

Sigui quin sigui, un plat mal assentat falla igual. Tots demanen una base plana i un recolzament continu; un plat extraplà o de porcellànic damunt d’una base amb un badall és un plat que treballa i que acaba esquerdant per la vora o pel voltant del desguàs.

• Resina de càrrega mineral. Resina i càrrega mineral amb acabat texturat, habitualment de 2,5 a 3,5 cm de gruix. Es retalla a l’obra dins del marge que publica el fabricant, admet mides i colors especials i es pot reparar amb kit si es ratlla. És el més utilitzat en substitucions de banyera.
• Acrílic reforçat amb fibra de vidre. El més lleuger i el més econòmic, càlid al tacte i el més fàcil de pujar per una escala estreta o un ascensor petit. A canvi, és el que més sona sota el raig d’aigua i el que menys admet retall: la mida ha de sortir del catàleg.
• Porcellànic. Peça ceràmica d’aproximadament un centímetre, freda al tacte, la que millor resisteix taques, productes de neteja i temperatura, i la que permet continuar exactament el mateix material del paviment del bany. Exigeix suport pla i llit d’adhesiu continu, i si esquerda no es repara: es canvia.
• Pedra natural o aglomerat. Aspecte de pedra i molt de pes: sovint calen dues persones per moure’l i s’ha de comprovar per on entrarà abans de comprar-lo. Les peces poroses volen un tractament hidròfug periòdic que els altres materials no necessiten.

Antilliscament: què vol dir classe 3 i on és exigible de veritat

El CTE DB-SUA 1 classifica els paviments per resistència al lliscament a partir del valor Rd mesurat amb pèndol: classe 0 fins a Rd 15, classe 1 de 15 a 35, classe 2 de 35 a 45 i classe 3 per damunt de 45. Per a zones exteriors, piscines i dutxes, la classe que demana és la 3.

Val la pena dir-ho sencer, perquè quasi ningú ho diu: aquesta exigència no s’aplica a l’interior d’un habitatge. El DB-SUA 1 obliga en edificis o zones d’ús residencial públic, sanitari, docent, comercial, administratiu i de pública concurrència. A casa vostra, legalment, hi podeu posar el plat que vulgueu. Ara bé, la classificació continua sent l’únic criteri mesurat que existeix, i en una dutxa on entrarà una persona gran no té cap sentit baixar de la classe 3.

Per a superfícies on es camina descalç hi ha un segon assaig, el de rampa de la DIN 51097, que classifica en tres grups segons l’angle d’inclinació que es manté sense relliscar amb el peu moll: 12° per al grup A, 18° per al B i 24° per al C. Un plat de dutxa seriós declara grup C. Demaneu la fitxa tècnica del model concret: si no publica ni el valor Rd ni la classe de la DIN 51097, és que ningú no l’ha assajat.

El desguàs i el pendent: el detall que decideix l’esglaó

Una banyera i un plat de dutxa no desguassen ni al mateix lloc ni a la mateixa alçada. La banyera evacua per un extrem, amagada rere el faldó i sovint amb el sifó per sota del nivell del paviment. Un plat evacua per un forat central o descentrat, habitualment de 90 mm de diàmetre, que ha de quedar a l’aplom de la vàlvula, i sota seu hi ha d’haver alçada lliure per al conjunt de vàlvula i sifó: de l’ordre de 6 a 9 cm en els models extraplans.

Aquesta vàlvula té un cabal declarat, i s’ha de casar amb l’aixeta que hi penseu posar. Segons el model admeten de 14 a 35 litres per minut; una columna amb ruixador de Ø 300 supera de llarg el cabal d’una vàlvula econòmica, i el resultat no és una inundació sinó una cosa més empipadora: dutxar-se sempre amb un dit d’aigua als peus. Es comprova a la visita, abans de comprar res.

De la derivació fins al baixant també en surten centímetres. El CTE DB-HS 5 assigna a una dutxa d’ús privat 2 unitats de desguàs i un diàmetre mínim de sifó i derivació individual de 40 mm, i a una banyera, 3 unitats i el mateix diàmetre; les seves taules dimensionen els ramals per a pendents de l’1, el 2 i el 4 %. Nosaltres replantegem el tram al 2 % com a mínim, i és aquest pendent el que menja cota: un metre i mig de derivació al 2 % són 3 cm que han de sortir d’algun lloc.

• El desguàs cau dins de la superfície del plat nou: feina directa i la cota es manté.
• El desguàs queda fora: cal desplaçar la derivació, i el pendent que necessita és el que decideix si el plat puja o si s’ha de rebaixar el suport.
• La sortida existent és massa alta perquè la banyera anava calçada: o es rebaixa la connexió, o el plat queda per força elevat.
• Ramal antic amb pendent contrari o amb tram de plom: se substitueix el tros accessible. Un pendent mal fet no es corregeix apretant una connexió.

La mampara: quina hi cap de veritat al vostre bany

La mampara acostuma a ser l’última decisió i és la que més condiciona com s’utilitzarà la dutxa cada dia. Tres preguntes la resolen: quant espai lliure hi ha davant, qui hi ha d’entrar i qui la netejarà.

Abans de triar tipus, un detall d’obra vella que decideix el resultat: les parets no són a escaire. Els perfils murals porten un marge de regulació de l’ordre d’un a dos centímetres i s’hi absorbeix la desviació; si la paret en va més enllà, o es corregeix la paret o s’ha de demanar la mampara a mida, amb el termini de fabricació que això comporta. És una cosa que es mesura el dia de la visita, no el dia de muntar-la. El vidre és temperat de seguretat, habitualment de 6 mm i d’entre 190 i 200 cm d’alçada, i el tractament antical és una capa hidròfoba que no és imprescindible però que en aigües calcàries com les del Pla de l’Estany estalvia molta feina.

• Fixa o walk-in. Un sol vidre, sense fulla mòbil ni guies: la més fàcil de netejar i la que dona sensació d’amplitud. No envaeix res, però deixa un pas obert, i per això demana un plat prou llarg i el ruixador orientat cap al vidre. En un plat curt, l’aigua surt.
• Corredissa. Les fulles corren sobre guia i no envaeixen res: la solució per a banys estrets. El preu que es paga és el pas útil, perquè el solapament dels vidres se’n menja una part; en un buit de 120 cm l’obertura real queda a la vora del mig metre. La guia inferior és el punt que s’embruta.
• Abatible cap enfora. La millor obertura i el millor accés per ajudar algú des de fora, però necessita davant l’espai lliure de tota la fulla, de 60 a 70 cm. Si la porta del bany, el moble del lavabo o l’inodor queden a menys d’aquesta distància, no hi cap i no hi ha volta de full.
• Plegable. La fulla es plega sobre si mateixa i redueix a la meitat l’espai que envaeix. És la resposta quan es vol una obertura ampla i no hi ha els 60 cm lliures que demana una abatible.

Per què impermeabilitzem una obra de dos dies

És la pregunta incòmoda d’aquesta pàgina: si l’obra dura dos dies i el plat és una peça estanca, per què s’ha d’impermeabilitzar res? Perquè el plat és estanc, però les seves vores no ho són.

L’aigua no travessa un plat de resina: travessa el racó entre el plat i la paret, la junta de l’enrajolat nou amb el vell i el pas del tub de desguàs. Si l’única barrera d’aquests tres punts és el cordó de silicona, teniu una obra amb data de caducitat: la silicona és un consumible que es fatiga, es desenganxa del cantell i deixa de segellar. El que hi ha a sota —el llit de morter, el forjat i el sostre del veí— no té cap altra defensa.

Per això, encara que només siguin dos dies, a la zona que queda oberta apliquem el mateix criteri que en una dutxa d’obra: imprimació i membrana líquida a la franja d’enrajolat nou i a la paret de ruixat, banda elàstica de segellat al racó paret-plat i als angles, maneguet al pas del desguàs i, al final i com a última capa, silicona neutra fungicida. La DIN 18534, que és la referència que fem servir a les dutxes a nivell de terra, classifica les parets de dutxa i els terres amb desguàs com a classe d’exposició W1-I: no és una zona que es pugui deixar en mans d’un cordó de silicona.

Convé saber que aquí la normativa espanyola no us cobreix: el CTE DB-HS 1 regula la protecció davant de la humitat de murs, sòls, façanes i cobertes, però no la impermeabilització interior d’un bany. No hi ha article que ho obligui. El que sí que hi ha és la Llei 38/1999, que en obres d’edificació fixa tres anys de garantia per als danys que afecten l’habitabilitat —una filtració n’és el cas de manual— i un any per als defectes d’acabat. I, sobretot, hi ha el que consti al pressupost: exigiu-hi la partida d’impermeabilització i la garantia escrita, amb anys.

Dutxa per a una persona gran: les cotes que compten

El motiu real de la majoria d’aquestes obres té una xifra: l’alçada que s’ha de superar amb el peu moll i sobre una cama. La vora d’una banyera domèstica queda habitualment entre 50 i 60 cm del terra un cop calçada. Tota la reforma consisteix a convertir aquest gest d’equilibri en un pas.

La segona meitat de la feina són els ancoratges, i no es decideixen l’últim dia. Les barres no van on arriba la mà: van on aguanta la paret. En una totxana foradada un tac d’expansió corrent no resisteix l’estirada d’una persona que cau, i cal tac químic o ancoratge a zona massissa; en un envà de plaques de guix laminat s’ha de preveure un reforç interior abans de tancar-lo. Les cotes que fem servir són les del bany accessible del CTE DB-SUA, que dins d’un habitatge no són exigibles però són l’únic criteri contrastat que existeix:

• Alçada a superar: vora de banyera, de 50 a 60 cm; plat extraplà, de 2,5 a 3,5 cm; plat estàndard, de 4 a 6 cm; dutxa d’obra enrasada, zero.
• Barres de suport: alçada d’entre 70 i 75 cm, secció circular de 30 a 40 mm de diàmetre i separació del parament d’entre 45 i 55 mm.
• Espai lliure de transferència al costat del seient: 80 cm com a mínim.
• Amplada lliure de pas de la porta del bany: 80 cm com a mínim. Amb caminador o cadira, una porta de 70 cm és el veritable coll d’ampolla, no la dutxa.
• Seient abatible a l’alçada d’una cadira, al voltant dels 45 cm, amb la càrrega admissible declarada a la fitxa del fabricant. Comproveu-la: varia molt entre models.
• Aixeta termostàtica amb tope de seguretat als 38 °C. L’aigua calenta sanitària s’acumula a temperatura alta per raons higièniques i pot arribar a l’aixeta per sobre dels 50 °C; amb la pell fina d’una persona gran, un cop de calenta és una cremada i el gest d’apartar-se és una caiguda.

Els dos dies, per dins

«Un o dos dies» és una promesa que s’ha de poder desglossar. Aquesta és la seqüència real d’una substitució sense sorpreses, amb el bany fora de servei de la primera hora del dia 1 fins al final.

El que allarga aquesta obra gairebé mai és el plat: és la franja d’enrajolat. El ciment cola i el rejuntat imposen esperes, i una mampara no s’ancora sobre una junta fresca. Per això preferim dir dos dies i tancar el tercer al matí, abans que prometre’n un i deixar-vos el bany a mitges.

• Dia 1, matí: protecció del bany i del recorregut, tall i extracció de la banyera, enderroc del faldó i retirada de runa.
• Dia 1, tarda: revisió del que ha aparegut, adaptació de la derivació del desguàs i replanteig de cotes amb el plat ja a l’obra, no encara al camió.
• Dia 2, matí: base anivellada, impermeabilització de l’encontre i col·locació i anivellament del plat.
• Dia 2, tarda: enrajolat de la franja i muntatge de l’aixeta.
• Dia 3, si l’enrajolat ho demana: rejuntat i muntatge de la mampara sobre una junta ja curada.
• Després de tot plegat: unes 24 hores perquè la silicona neutra curi abans de la primera dutxa.

Quan canviar només la banyera deixa de sortir a compte

Hi ha un punt en què fer només aquesta intervenció és una economia falsa. La franja de paret que queda vista i el paviment que no continua sota la banyera obliguen sempre a un pedaç, i trobar una rajola idèntica a una de vint anys és pràcticament impossible. Sovint la millor solució és fer aquella franja amb un material que contrasti a propòsit —una fusta ceràmica, un porcellànic de format diferent, un microciment— en comptes de buscar una coincidència que cantarà igualment.

La regla que fem servir és senzilla. Compteu quantes d’aquestes quatre coses voldríeu tocar en els pròxims cinc anys: el paviment, l’enrajolat sencer, l’inodor i el lavabo, i les instal·lacions d’aigua i llum. Amb una, el canvi de banyera per dutxa és clarament la millor decisió. Amb dues, s’han de fer números. Amb tres o quatre, fer-ho ara per separat vol dir pagar dues vegades la protecció, la runa, el desplaçament i el ram de paleta, i tornar a quedar-vos sense bany d’aquí a dos anys.

El projecte complet l’expliquem a la pàgina de reformes de bany i les franges per partides, a la de preus de reformes a Girona. I si el que us frena és el pressupost i no la voluntat, val la pena dir-ho a la visita: hi ha ordres d’execució que permeten fer-ho per fases sense haver de repetir feina.