Reformes integrals a Flaçà

Flaçà s’entén millor si es mira l’estació. El poble va créixer arrapat a la línia de Barcelona a Portbou, i això li ha donat una població que treballa fora —a Girona, a l’Empordà o més lluny— i que torna a casa a dormir. Flaçà va ser, de fet, el punt on el carrilet de via estreta del Baix Empordà enllaçava amb l’ample: el tram de Palamós a Flaçà es va inaugurar el 1887 precisament per connectar amb la línia de Barcelona a França, el de Flaçà a Girona va arribar el 1921 i tot plegat va tancar el 1956. Aquell carrilet circulava per la carretera, i per això aquí no ha deixat cap traçat convertible en via verda com sí que ha passat entre Palamós i Palafrugell. Per a nosaltres això no és context turístic: és la manera com s’organitza una obra. Cases buides de dilluns a divendres, decisions que es prenen al vespre o el cap de setmana, i molta cura amb els sorolls justament a les hores en què el carrer torna a estar ple.

El parc d’habitatge té dues meitats clares. Al nucli hi predomina la casa entre mitgeres modesta, de façana estreta i força fondària, amb la planta baixa que en el seu dia va ser magatzem, quadra o cotxera, pati o hort al darrere i una escala estreta que puja arrambada a la mitgera. Al voltant, els eixamples dels anys vuitanta i noranta: unifamiliars aïllades i algun adossat, amb parcel·la petita, garatge a la planta baixa i espai sota coberta. Són dos encàrrecs diferents amb pressupostos que no s’assemblen: al nucli es rehabilita de zero, als eixamples es posa al dia el que ja hi ha.

La casa de poble comprada per rehabilitar és l’obra més exigent de Flaçà, i qui la compra sol venir de Girona buscant metres i preu. El que s’hi troba es repeteix: coberta de teula àrab sobre llates i bigues de fusta, sense aïllament ni cambra sota teula; paviment de planta baixa recolzat directament sobre el terreny, sense forjat sanitari ni cap barrera, amb la humitat de capil·laritat que això arrossega; i una instal·lació elèctrica que ha anat creixent per capes, amb circuits afegits sense criteri i sense presa de terra a mitja casa. La temptació és començar per la cuina, que és el que es veu. L’ordre correcte és l’invers: coberta i estructura, humitats, instal·lacions i, al final, acabats.

Abans de tancar un preu en una casa d’aquestes obrim cales als tres punts que decideixen el pressupost: els caps de biga, allà on la fusta s’encasta al mur i on s’acumula la humitat; la cara interior de la coberta; i la trobada del paviment de planta baixa amb la façana. És una feina d’un matí que evita una modificació de contracte a mitja obra. I si es vol canviar la distribució o guanyar habitacions, cal comprovar què permeten les condicions mínimes d’habitabilitat del Decret 141/2012 —alçada lliure, superfície, ventilació i il·luminació natural— abans de dibuixar res, no després d’haver-ho promès.

El tren és el detall que distingeix Flaçà de qualsevol altre poble de la plana, i se n’ha de parlar amb honestedat. Hi ha dues coses que sovint es barregen: el soroll aeri i la vibració. El soroll aeri es guanya amb fusteria ben resolta —vidre laminat asimètric amb làmina acústica, gruixos diferents a cada fulla i marc realment estanc— i, sobretot, amb la caixa de persiana, que en la majoria de façanes és el forat per on entra el so i l’aire. Si la finestra passa a ser estanca, cal resoldre l’aire de renovació que abans entrava per les escletxes, i per a això existeixen els airejadors acústics.

La vibració és una altra cosa i no la resol cap vidre. Arriba pel terreny i puja pel forjat, i quan molesta de veritat l’única intervenció seriosa és desolidaritzar paviments i trasdossats de l’estructura, cosa que encareix l’obra i que no sempre compensa. Ho diem abans de començar, no després de posar les finestres. En finques que toquen el domini públic ferroviari hi ha, a més, limitacions per a obres noves, tanques i volums dins la zona de protecció que fixa la legislació del sector ferroviari: per a una reforma interior no acostuma a afectar, però si es vol ampliar, aixecar volum o refer la tanca es comprova primer.

El terreny de la plana del Ter també condiciona. És al·luvial, de sorres i graves, i el nivell d’aigua puja quan el riu ve alt; als soterranis i als garatges semienterrats es nota cada hivern plujós. La temptació aquí és aplicar un producte impermeabilitzant per la cara de dins, i és exactament el que no aguanta: una barrera posada per l’interior ha de treballar contra la pressió de l’aigua en comptes de contenir-la, i acaba bufant-se. Quan es pot excavar, el que funciona és interceptar l’aigua per fora, abans no arribi al mur; i quan el que està humit és el terra, aixecar-lo i ventilar-lo per sota en comptes de segellar-lo. I si el que es vol és convertir una planta baixa en habitatge o rebaixar-ne el nivell, val la pena mirar abans la cartografia de zones inundables de l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’altra meitat de la feina és més amable i molt repetida: bany i cuina en un habitatge acabat de comprar i perfectament habitable. El bany típic d’aquests anys té banyera encastada, gres de format petit, mampara que ha deixat de tancar bé i un moble inflat per l’aigua. El canvi a dutxa enrasada és la intervenció que més es nota, però té una condició que s’ha de mirar abans de prometre res: el gruix disponible fins al forjat i el pendent que queda fins al baixant. En cases amb sostres de bigues de fusta compta, a més, el pes del que s’hi col·loca a sobre i la manera d’ancorar-hi la mampara.

A la cuina l’encàrrec sol ser el mateix: obrir-la cap al menjador. Abans de picar cap paret comprovem si el que separa les dues estances és un envà o una paret de càrrega, perquè la resposta canvia l’obra sencera —llinda calculada, apuntalament i un tràmit municipal diferent—. Després venen les decisions que determinen si la cuina funcionarà: refer l’aigua i el desguàs en comptes d’empalmar al que hi havia, treure els fums de la campana per un conducte que arribi a coberta sempre que sigui possible i, si s’hi posa inducció, revisar la potència contractada i la secció del circuit abans de comprar la placa.

Als eixamples dels vuitanta i noranta la patologia no és estructural sinó tèrmica, i té una firma inconfusible: parets que es refreden abans que l’aire, finestres que degoten per dins al gener i una planta sota teula inservible de juny a setembre. Al darrere hi ha una façana de dues fulles amb la cambra pràcticament buida, uns perfils que porten el fred de fora cap a dins i uns calaixos de persiana per on l’aire entra sense trobar cap resistència. Si la calefacció encara és de gasoil o de propà amb dipòsit, el canvi a aerotèrmia es dimensiona amb la casa ja aïllada i no abans: una màquina triada sobre la casa d’ara surt més gran, més cara i pitjor ajustada del que caldria.

La logística de Flaçà és, per sort, més senzilla que la d’un nucli antic gran. Als carrers del centre hi ha amplades justes i portals estrets, i s’hi treballa amb sacs i protegint el paviment, però a partir de l’eixample hi ha espai per deixar el contenidor i per aparcar les furgonetes a peu d’obra, i el terreny és pla. Això es nota al pressupost en forma de menys hores de transport manual i menys transbords. On sí que cal ser primmirat és amb les comandes: tot el que es fabrica a mida s’ha de tancar al principi i no a mitja obra, perquè el temps de taller no s’escurça per molt bé que vagi la part de paleta.

La part administrativa a Flaçà rarament és el que allarga el calendari, però convé tenir-la resolta abans de reservar equip, perquè la categoria del tràmit depèn de l’abast de la intervenció i no de la mida de la casa; el criteri per saber quin toca és a la guia de permisos. L’ocupació de via pública amb contenidor o bastida es demana a l’ajuntament, i els residus d’obra es lliuren a gestor autoritzat, amb el comprovant dins la documentació final. El que ens demanen més sovint des de Flaçà és això: rehabilitar una casa de poble sencera, sovint per fases; canviar la banyera per una dutxa en un habitatge de compra recent; i obrir la cuina cap al menjador. Les tres es poden situar en un ordre de magnitud abans de la visita, però en una casa antiga el número que compta és el que apareix el dia que s’obren els sostres.