Portes interiors a Girona: corredisses i plegables

Les portes són de les poques partides d’una reforma que es decideixen tard i es paguen cares. Condicionen com es mou el mobiliari, quanta llum passa entre estances i quant de terra queda inutilitzat darrere de cada fulla oberta: en un pis petit, tres portes batents de 800 mm bloquegen 1,5 m² de superfície útil.

Aquí entrem al detall de la fusteria interior que, dins d’una reforma integral, queda resumida en una sola línia de pressupost: què hi ha dins d’una paret amb corredissa encastada, quan no s’hi pot fer i què canvia entre una ànima alveolar i una de massissa.

Corredissa encastada: què hi ha dins de la paret

La corredissa encastada no penja d’una guia vista: desapareix dins d’una estructura metàl·lica que substitueix el tram d’envà. Aquest bastiment es munta abans de guarnir la paret i queda enterrat per sempre. Per això es decideix al principi de l’obra, no quan les parets ja estan fetes.

La fulla es desplaça sobre una guia d’alumini anoditzat negre i el travesser superior, d’acer zincat prebarnissat 10/10, és el que aguanta el pes. Les rodes estan certificades per a 120 kg, i aquesta xifra decideix quina ànima de porta us podeu permetre. Un pas encastat encadena quatre feines —obertura, muntatge, guarnit i assecat abans de pintar—, i el termini el concretem a la visita.

• Paret acabada de 90 mm: seu intern de 52 mm, fulla de 40 mm de gruix.
• Paret acabada de 105 mm: seu intern de 65 mm, fulla de 55 mm de gruix.
• Dues versions de bastiment: per rebre revoc o per rebre cartró-guix. No són intercanviables.
• Rodes certificades per a 120 kg, amb 8 rodaments esfèrics.

Passos, alçades i espai real que es guanya

Una porta batent escombra un quart de cercle de radi igual a l’amplada de la fulla: amb un pas de 800 mm, 0,50 m² de terra que no es pot ocupar amb res. La corredissa els retorna sencers i deixa lliure el pas nominal complet, sense el gruix de la fulla oberta al mig.

A la taula, l’amplada de pas, les alçades que es tarifen i el terra recuperat. Les mides intermèdies tenen un recàrrec del 15 %. El bastiment es pressuposta a part de la porta i del muntatge, i el preu puja amb el pas i l’alçada: com més gran és el buit, més cara és l’estructura. Unir dues estructures dobles, per a dues fulles al mateix buit, també té suplement. Les xifres us les donem al pressupost, un cop hem vist la paret.

• 600 mm — 2.110/2.400/2.700 — 0,28 m²
• 700 mm — 2.110 — 0,38 m²
• 800 mm — 2.110/2.400 — 0,50 m²
• 900 mm — 2.110/2.400 — 0,64 m²
• 1.000 mm — 2.110/2.400/2.700 — 0,79 m²
• 1.100 mm — 2.110 — 0,95 m²
• 1.200 mm — 2.110/2.400/2.700 — 1,13 m²
• 1.300 mm — 2.110/2.700 — 1,33 m²
• 1.400 mm — 2.110/2.400/2.700 — 1,54 m²

Quan no es pot encastar una corredissa

Tres condicions, i es comproven a la paret real, no al plànol. La primera: ha de ser un envà, no un mur de càrrega, perquè el bastiment buida el gruix de la paret en aquell tram. En masies i cases de pedra, la major part de parets interiors gruixudes són de càrrega.

La segona: dins d’aquell tram no hi pot haver ni baixants, ni canonades, ni caixes elèctriques, ni conductes; la caixa ocupa tot el gruix i no admet cap creuament. La tercera és geomètrica: al costat del pas cal paret contínua on entri la fulla, i com a regla el conjunt ocupa el doble de l’amplada de pas. Si en falla alguna, queden la corredissa vista o la plegable de llibre.

• Mur de càrrega: descartat.
• Instal·lacions dins de l’envà: desviar-les o renunciar-hi.
• Tram de paret curt: compteu el doble del pas (900 mm de pas ≈ 1,8 m de paret).
• El tram encastat queda mort: ni endolls, ni interruptors, ni res cargolat.

La porta plegable de llibre

La porta de llibre separa dos ambients sense obra dins de la paret: es munta al bastiment existent. Tancada queda totalment plana; oberta, les fulles es pleguen sobre elles mateixes contra un muntant. És la sortida natural quan la corredissa encastada no és possible.

En models de dues fulles es tria l’obertura, i és on es guanya o es perd espai: exterior, cap a la sala on sobra lloc; interior, cap a l’estança petita; central, que reparteix el plec als dos costats i és la que menys recorregut lliure demana a cada banda.

N’hi ha de cegues, amb lames de fusta alleugerida i perfils de fusta massissa tenyida, i d’envidrades, amb quarterons de vidre i estructura íntegrament de fusta massissa, més pesades i més cares. Acabats: roure, pi, noguera i lacat blanc. Té sentit entre cuina i menjador, en vestidors i en passos amples. No, si ha de fer d’aïllant acústic: un conjunt plegat té més juntes que una fulla massissa amb bastiment.

Ànimes de porta: el que no es veu

Dues portes amb la mateixa xapa exterior poden pesar el doble l’una que l’altra. La diferència és l’ànima, i importa perquè l’aïllament acústic depèn bàsicament de la massa: com més pesa, més soroll atura. Per això no publiquem decibels: depenen de la fulla i del muntatge. Sota la xapa o el lacat, les portes ben fetes porten base d’MDF, que manté la fulla plana amb els anys.

• Alveolar: niu d’abella. La més lleugera i econòmica, amb poc aïllament acústic i sonoritat buida.
• Aglomerat tubular: més pes i rigidesa amb poc increment de preu. El punt d’equilibri habitual.
• Aglomerat massís: fulla plena. Molt més pesada i estable, i clarament millor acústicament.
• Blindada: ànima reforçada contra l’obertura forçada. La més pesada i la que més exigeix a panys i frontisses.
• Poliestirè expandit: lleugera i amb component tèrmic, però li falta massa per aturar el soroll.
• Plom: protecció radiològica, per a espais amb equips de raigs X. Fabricació especial i la més cara.

L’amplada de pas i l’accessibilitat

El que compta és el pas útil, no el forat d’obra: l’espai lliure amb la porta oberta del tot. Una batent a 90° roba el seu gruix més el topall del bastiment; la corredissa encastada deixa el pas nominal sencer. El criteri: 600 i 700 mm per a banys petits, safareigs i rebosts; 800 mm si hi ha d’entrar una cadira de rodes o un caminador, que és el pas lliure de 0,80 m que demana la normativa d’accessibilitat; 900 mm dona marge per passar amb acompanyant; de 1.000 mm en amunt, separacions d’ambients i entrades.

Dos detalls que es descuiden. L’espai lliure davant: de poc serveix un pas de 900 mm si al davant hi ha 60 cm de passadís. I el tirador: la nansa encastada obliga a pinçar amb els dits; amb poca força a les mans cal demanar tirador de palanca. Passar de 700 a 900 mm el primer dia costa 20 cm més de paret; al final, refer el tram.