Reformes integrals a Banyoles

El barri vell de Banyoles no s’assembla al de cap altre municipi de la comarca, i bona part de l’explicació és al subsòl. La vila es va bastir sobre travertí, la pedra calcària porosa que ha anat dipositant l’aigua dels brolladors de l’estany, i el nucli antic està travessat per la xarxa de recs que en surt i baixa cap al Terri. Pedra que absorbeix i aigua que corre a poca fondària: d’aquí ve la patologia dominant de les cases entre mitgeres del centre, la humitat de capil·laritat que puja pels murs de planta baixa i les eflorescències de sals que rebenten l’arrebossat un o dos hiverns després d’haver-lo refet.

En aquestes cases el que no funciona és tapar. Un morter de ciment i una pintura plàstica segellen el parament, l’aigua continua pujant i la sal cristal·litza just darrere de la capa impermeable fins que la fa saltar. El tractament que aguanta té tres peces: barrera química injectada a la base del mur per tallar l’ascensió capil·lar, arrebossat de reposició amb morters de calç o morters de sanejament que deixen transpirar la paret, i drenatge perimetral quan la casa té terreny al darrere. Si a més s’ha de refer el paviment de planta baixa, un forjat sanitari ventilat és millor solució que qualsevol làmina posada per l’interior.

El segon punt crític del barri vell són els sostres. Molts són de bigues de fusta amb revoltó ceràmic o amb entrebigat de rajola, i el lloc on fallen és sempre el mateix: el cap de la biga, allà on s’encasta al mur i on s’acumula la humitat. Abans de dibuixar cap distribució fem cales per veure com està la fusta, si hi ha corcs o fongs i quina secció queda sana. Segons el que apareix, la reparació va des de la pròtesi de resina amb barres d’acer al cap de biga fins a la substitució per perfils metàl·lics. I cap obertura nova en un mur de càrrega no s’executa sense càlcul previ i sense el permís que li correspon.

Treballar al centre de Banyoles té una logística pròpia que s’ha de posar al pressupost i no descobrir a mitja obra. Els carrers són estrets, bona part són de vianants o de plataforma única amb paviment de pedra, i la càrrega i descàrrega té horaris. El dia de mercat, la Plaça Major i els carrers del voltant queden ocupats i allà no s’hi planta cap camió. Tot això vol dir contenidor petit o sacs de runa amb reserva d’espai a l’ajuntament, protecció del paviment quan hi ha maquinària i, sovint, transport manual del material des del punt on para el camió fins al portal.

Fora del nucli històric, els blocs de pisos del creixement dels anys seixanta i setanta són l’altra meitat de la feina. Repeteixen un patró reconeixible: instal·lació elèctrica antiga sense presa de terra i amb secció justa, baixants generals de fibrociment, façana sense cap aïllament a la cambra, fusteria d’alumini sense trencament de pont tèrmic, cuina tancada amb galeria i un bany únic amb banyera que ventila a un pati de llums. La reforma integral d’aquests pisos passa per quadre i circuits nous amb diferencials, xarxa de desguassos refeta, canvi de fusteria amb vidre baix emissiu i, gairebé sempre, obrir la cuina cap al menjador.

Un detall d’aquests edificis condiciona el calendari més del que sembla: molts són de quatre plantes i no tenen ascensor. Tot el que entra i tot el que surt ho fa per l’escala. Un bany complet genera unes quantes tones de runa entre rajola, morter i sanitaris, i baixar-les a mà no és el mateix que baixar-les amb muntacàrregues. Ho tenim en compte en els terminis i en la manera d’organitzar la setmana, perquè l’escala és compartida amb els veïns i no pot quedar plena de sacs. Quan s’ha de tocar un baixant general, a més, això es parla amb la comunitat abans de començar, no el dia que es pica.

A les zones de creixement —Can Puig, la Farga, Mas Palau i el Pla de l’Ametller— hi predominen unifamiliars i adossats dels anys vuitanta i noranta. Aquí la patologia no és estructural: és tèrmica i d’acabats. Les cobertes inclinades es van fer amb poc aïllament i sense cambra ventilada sota teula, la sotacoberta s’ha acabat habilitant com a habitació o despatx i a l’estiu no s’hi pot ser. La intervenció habitual combina aïllament de coberta —per l’interior amb trasdossat, o per l’exterior recuperant la teula si toca refer la teulada—, canvi de fusteria i substitució de la caldera de gasoil per aerotèrmia amb terra radiant.

Les cases amb jardí properes a l’estany i als recs tenen una condició afegida: el nivell freàtic és alt i els soterranis i els garatges ho noten cada hivern plujós. Impermeabilitzar per dins un mur que rep pressió d’aigua és perdre-hi els diners, perquè la làmina acaba treballant a tracció, es desprèn i al cap de dos anys hi torna a haver taques. El que resol és actuar per fora quan es pot excavar —tub de drenatge, làmina nodular i graves— i deixar el paviment de planta baixa sobre forjat sanitari ventilat, amb entrades i sortides d’aire en façanes oposades perquè la cambra tingui tir de veritat.

Al Pla de l’Estany la feina no s’acaba a Banyoles. A Porqueres, Camós, Cornellà del Terri, Fontcoberta i Melianta, Serinyà, Esponellà, Sant Miquel de Campmajor, Palol de Revardit, Vilademuls i Crespià el que arriba són masies i cases de pagès. Fora del nucli urbà canvien les regles: sovint no hi ha gas natural ni clavegueram, l’aigua ve de pou i la potència contractada es queda curta per a una aerotèrmia i una placa d’inducció. Comprovar-ho a la visita —butlletí elèctric, cabal i qualitat de l’aigua, sistema de sanejament, accés per al camió— evita haver de replantejar les instal·lacions a mitja obra.

A Banyoles, la variable que decideix el tràmit sovint no és l’abast de l’obra sinó on cau l’edifici. Dins del nucli antic, el planejament pot fixar condicions específiques per a façanes, fusteries, cobertes i elements vistos, i convé consultar-les abans d’encarregar res: condicionen material, color i fins i tot el tipus d’obertura, i corregir-ho amb la fusteria ja fabricada no té cap solució barata. Fora d’aquest àmbit s’aplica el criteri comú, que tenim explicat a la guia de permisos. Del que no se n’escapa cap obra és de la part logística: ocupació de via pública demanada amb antelació per al contenidor o la bastida, i runa a planta autoritzada amb el justificant d’abocament.

El que ens demanen més sovint a Banyoles són tres coses: rehabilitar una casa de pedra sense que la humitat torni al cap de dos hiverns, posar al dia un pis dels setanta d’una sola tirada, i canviar la banyera per una dutxa enrasada en un bany que no s’ha tocat mai. Cadascuna d’aquestes feines té la seva pàgina de servei amb el detall tècnic, i les franges de preu orientatives del mercat les publiquem per tipus d’obra. Aquesta pàgina no ho repeteix: recull només el que canvia pel fet de treballar a Banyoles i al Pla de l’Estany.