Cobertura

On fem reformes

Treballem amb equip propi a tot el Gironès i al Pla de l’Estany, amb base a Fontcoberta. Cada municipi té el seu parc d’habitatge, les seves patologies típiques i la seva ordenança municipal: per això hi dediquem una pàgina a cadascun en lloc de dir “treballem a tot arreu”.

Girona
Gironès
Pla de l’Estany
Selva
Baix Empordà
Alt Empordà

Municipis amb pàgina pròpia

01 — Gironès Girona Reformem pisos i cases a tots els barris de Girona, des del Barri Vell fins a Montilivi. Cada zona de la ciutat té el seu parc d’habitatge i els seus problemes típics: als edificis del centre històric manen l’accés i l’estructura de fusta; als blocs dels anys 60 i 70 manen les instal·lacions. Visitem, mesurem i lliurem un pressupost per partides sense compromís. Veure reformes a Girona
02 — Gironès Salt A Salt reformem sobretot pisos de blocs construïts entre els anys 60 i 80, de 60 a 85 m², on una redistribució ben pensada guanya molt més espai del que sembla. La feina més demanada és el bany i la cuina, seguida de la reforma integral amb electricitat i fontaneria noves. Treballem amb comunitat de veïns i horaris pactats. Veure reformes a Salt
03 — Pla de l’Estany Banyoles Banyoles és la nostra zona: tenim la base a Fontcoberta, a pocs minuts. Hi reformem des de pisos del creixement dels anys 70 fins a cases de pedra del casc antic i del voltant de l’estany, on la feina comença sempre per la humitat i l’estructura abans de parlar d’acabats. Veure reformes a Banyoles
04 — Gironès Sarrià de Ter A Sarrià de Ter treballem tant al nucli de baix, amb habitatge obrer vinculat a l’antiga indústria paperera, com a Sarrià de Dalt, amb cases unifamiliars i parcel·les. Són dos parcs d’habitatge molt diferents que demanen reformes diferents: al primer, instal·lacions i distribució; al segon, aïllament i eficiència. Veure reformes a Sarrià de Ter
05 — Gironès Celrà Celrà ha crescut molt en les últimes dècades i el seu parc d’habitatge ho reflecteix: molts adossats i cases entre mitgeres dels anys 90 i 2000, en què ara toca renovar cuines i banys originals i millorar l’eficiència. També hi treballem el nucli antic, amb cases de pedra al voltant de la plaça. Veure reformes a Celrà
06 — Gironès Bescanó A Bescanó i als seus nuclis —Vilanna, Estanyol i Montfullà— predomina la casa unifamiliar amb parcel·la i la casa de pagès. La reforma més habitual és integral amb millora tèrmica: aïllament, fusteria nova i substitució de calderes antigues per aerotèrmia. Veure reformes a Bescanó
07 — Gironès Sant Gregori A Sant Gregori dominen les cases unifamiliars amb parcel·la, moltes construïdes entre els anys 80 i 2000. Les reformes que ens demanen més sovint són ampliacions de la zona de dia, cuines obertes amb illa i millores d’eficiència energètica: aïllament, fusteria i aerotèrmia. Veure reformes a Sant Gregori
08 — Gironès Quart Quart combina el nucli tradicional, lligat històricament a la terrissa, amb urbanitzacions i habitatge unifamiliar més recent. Hi fem reformes integrals, cuines i banys, i molta millora tèrmica en cases dels anys 80 i 90 amb coberta sense aïllar. Veure reformes a Quart
09 — Gironès Fornells de la Selva Fornells de la Selva és un municipi d’habitatge unifamiliar amb parcel·la, molt orientat a famílies que treballen a Girona. Les reformes més habituals són l’obertura de la cuina cap al menjador, la renovació de banys i les millores d’aïllament en cases construïdes entre els anys 80 i 2000. Veure reformes a Fornells de la Selva
10 — Gironès Vilablareix Vilablareix té un parc d’habitatge jove: un nucli antic petit al voltant de l’església de Santa Maria i, al seu voltant, corones d’adossats i unifamiliars aixecats sobretot entre els anys noranta i la primera dècada dels dos mil. Per això aquí la reforma no acostuma a ser de rescat sinó d’actualització: envolupant, instal·lacions, cuina i bany d’origen, i el porxo o el garatge que mai s’han acabat d’aprofitar. Veure reformes a Vilablareix
11 — Gironès Cassà de la Selva A Cassà de la Selva la tipologia dominant és la casa de cós entre mitgeres: façana estreta, molta fondària i pati al darrere. La reforma que millor hi funciona passa per portar llum al mig de la casa —lluernari, pati o escala oberta— i concentrar els serveis en un nucli compacte. Al voltant del nucli hi ha els veïnats, amb masies i cases de pagès que demanen una altra manera de treballar. Veure reformes a Cassà de la Selva
12 — Gironès Llagostera Llagostera són dos municipis en un. A dalt, el nucli antic al voltant del recinte emmurallat: cases de pedra entre mitgeres, carrers costeruts i desnivells dins de casa. A baix i al voltant, una corona d’urbanitzacions al peu de les Gavarres amb molta casa unifamiliar dels anys setanta als noranta i molta segona residència. Són dos encàrrecs diferents, amb problemes diferents i logístiques diferents. Veure reformes a Llagostera
13 — Pla de l’Estany Porqueres Porqueres no és un poble compacte sinó un terme escampat per la riba de ponent de l’estany, amb el nucli de Santa Maria i una colla de veïnats i zones residencials. Hi predomina la casa aïllada i la masia, i això canvia l’obra de dalt a baix: accés per pista, sense comunitat de veïns i sovint amb pou, fossa sèptica i calefacció de gasoil o de biomassa. Tenim la base a Fontcoberta, aquí al costat. Veure reformes a Porqueres
14 — Pla de l’Estany Cornellà del Terri Cornellà del Terri és un municipi de plana agrícola format pel nucli principal i una colla de veïnats i pobles agregats. Al nucli hi predomina la casa entre mitgeres amb pati i dependències agrícoles annexes; als veïnats, l’habitatge dispers. La feina més habitual és la rehabilitació de casa de poble anterior als anys seixanta: canvi complet d’instal·lacions, sanejament dels murs i, gairebé sempre, una intervenció a la coberta. Veure reformes a Cornellà del Terri
15 — Gironès Sant Julià de Ramis Sant Julià de Ramis són dos pobles en un: el nucli antic arrapat al vessant del puig, amb cases de pedra i carrers en pendent, i el creixement recent a la plana, amb habitatge unifamiliar dels anys noranta i dos mil. Hi reformem tots dos, i no s’assemblen gens: a dalt mana la humitat del terreny i l’accés del material; a baix, l’envolupant tèrmica i les instal·lacions que ja fan trenta anys. Veure reformes a Sant Julià de Ramis
16 — Gironès Bordils Bordils és un poble de la plana del Ter amb un nucli compacte de cases entre mitgeres, murs de pedra i portals d’arc. Hi reformem sobretot habitatge anterior als anys setanta, ampliat per etapes al llarg de generacions, i la feina comença gairebé sempre pel mateix: resoldre la humitat de la planta baixa i fer entrar llum al centre de la casa abans de parlar d’acabats. Veure reformes a Bordils
17 — Gironès Flaçà A Flaçà hi conviuen dues feines molt diferents. Al nucli, cases entre mitgeres modestes que es compren per rehabilitar de dalt a baix, sovint per gent que ve de Girona buscant preu. Als eixamples dels anys vuitanta i noranta, reformes parcials de bany i de cuina en habitatges que estan bé però ja tenen trenta anys. I una condició que aquí no es pot ignorar: la proximitat de la via, que decideix quina fusteria té sentit posar. Veure reformes a Flaçà
18 — Gironès Llambilles Llambilles és un municipi petit amb el gruix de l’habitatge fora del nucli: masies, cases aïllades i grups de cases al peu de les Gavarres. Aquí la reforma comença abans d’entrar a casa —com hi arriba el camió, quina potència elèctrica hi ha i d’on ve l’aigua— i acaba tenint en compte una cosa que a la ciutat no existeix: que l’habitatge és dins o tocant a massa forestal, amb el que això implica per a la coberta, els porxos i el manteniment del voltant. Veure reformes a Llambilles

Diferències reals

Què canvia de veritat d’un municipi a un altre

Una pàgina per municipi només té sentit si el municipi canvia alguna cosa. I la canvia. No canvia el preu de la rajola ni la manera de fer una impermeabilització, que són iguals a tot arreu; canvien quatre coses que decideixen com surt l’obra, quant triga i quins imprevistos apareixen. Aquestes quatre.

01
Parc d’habitatge i època de construcció

No és el mateix un nucli amb cases de pedra anteriors al segle XX que un municipi que va créixer de cop als anys seixanta i setanta o una urbanització dels noranta. L’època de construcció determina el sistema estructural, el tipus d’instal·lació que hi trobarem i fins i tot les mides de les estances. Saber què predomina en un municipi permet arribar a la visita sabent què és probable que hi hagi darrere de la paret.
02
Patologies típiques d’aquella època

Cada moment constructiu deixa els seus problemes recurrents. A les cases de pedra, humitat de capil·laritat a planta baixa i caps de biga degradats allà on la fusta s’encasta al mur. Als blocs dels seixanta i setanta, instal·lació elèctrica sense presa de terra, baixants generals de fibrociment i façanes sense aïllament a la cambra. Als adossats dels vuitanta i noranta, cobertes amb poc aïllament i fusteria sense trencament de pont tèrmic. Anticipar-ho no és endevinar: és haver-ho vist repetit.
03
Logística d’obra

Aquí és on més es diferencien els municipis i on més s’equivoquen els pressupostos. Un nucli antic vol dir carrers estrets, plataforma única, horaris de càrrega i descàrrega i sovint transport manual des d’on para el camió fins al portal. Un bloc de quatre plantes sense ascensor vol dir que tota la runa baixa a mà i tot el material puja a mà per una escala compartida amb els veïns. Una urbanització dispersa vol dir espai de sobres per al contenidor, però trajectes llargs i subministraments que no sempre hi arriben igual de ràpid.
04
Ordenança municipal i tramitació

Cada ajuntament té la seva ordenança, els seus terminis i el seu criteri sobre què es resol amb comunicació prèvia i què necessita llicència d’obres. Als àmbits amb protecció al planejament, a més, façanes, fusteries, cobertes i elements vistos poden tenir condicions específiques. També canvia com es demana l’ocupació de via pública per al contenidor o la bastida. Res d’això és opinable: es comprova a la seu del municipi abans de tancar cap calendari.

Preu i termini

Com es tradueix tot això en el pressupost

Les franges de preu que publiquem són orientatives del mercat de reformes de les comarques gironines i estan pensades per a condicions normals: accés raonable, possibilitat de deixar el contenidor a prop i cap condició especial de protecció. No són una oferta i no substitueixen la visita. El que fa que una mateixa feina acabi per sobre o per sota d’aquella franja gairebé mai és el material: són les hores que s’hi han d’afegir per les condicions del lloc.

Els conceptes que més la mouen són sempre els mateixos. Les hores de transport manual quan no hi ha ascensor o quan el camió ha de parar lluny del portal. La gestió i el cost de l’ocupació de via pública quan el contenidor ha d’anar a la calçada. Les proteccions d’escala, ascensor i paviment públic. I el temps de feina que es perd quan hi ha franges horàries de soroll o dies en què el carrer està ocupat.

Al termini li passa exactament el mateix. Una obra idèntica pot allargar-se una setmana més en un nucli antic que en un pis amb ascensor i aparcament, i no perquè s’hi treballi més a poc a poc: perquè cada entrada i cada sortida de material costa el triple. A això s’hi suma el temps de tramitació municipal, que no depèn de nosaltres i que varia d’un ajuntament a l’altre. Per aquest motiu el calendari es tanca després de la visita, mai abans.

Equip propi

Què vol dir treballar amb equip propi en una comarca petita

Treballar amb equip propi vol dir tres coses molt concretes. La primera: la gent que entra a casa vostra és la mateixa cada dia, no una brigada diferent cada setmana segons qui estigui lliure. La segona: la coordinació entre oficis és feina nostra i no vostra, i quan cal contractar un ofici especialitzat respon davant nostre, no us el deixem gestionar a vosaltres. I la tercera: teniu un sol interlocutor per a tot, també quan la resposta és incòmoda.

La mida de la comarca hi ajuda més del que sembla. Amb base a Fontcoberta, bona part del Pla de l’Estany i del Gironès queden a poca distància, i això canvia coses pràctiques: es pot passar per una obra sense perdre-hi el matí, es pot tornar per una revisió o un ajust sense muntar un desplaçament, i els proveïdors de material són els mateixos per a totes les obres, amb uns terminis de servei que ja coneixem i que podem comptar al calendari.

També té una conseqüència menys agradable de dir i igual de real: en una comarca petita la feina arriba sobretot per recomanació, i una obra mal acabada es paga durant anys. És una raó de pes per no prometre terminis impossibles ni preus que després s’hagin de corregir a mitja obra.

Desplaçaments

Com decidim si arribem a un municipi sense recàrrec

És la pregunta de tothom que viu en un poble petit, i és raonable: molts industrials cobren el desplaçament o directament no s’hi mouen. El criteri que apliquem és senzill i us el diem abans del pressupost, mai a mitja obra.

El que mirem no és la distància en quilòmetres sinó el temps de trajecte i si l’equip pot fer l’anada i la tornada dins de la jornada sense menjar-se hores de feina. Dins del Gironès i del Pla de l’Estany això es compleix pràcticament sempre, i per això les obres d’aquestes dues comarques no porten cap partida de desplaçament.

La segona cosa que mirem és la mida de l’obra. Una reforma integral o una rehabilitació de diverses setmanes justifica un trajecte que una feina d’un sol dia no justifica: en una intervenció curta, el desplaçament pot arribar a pesar més que la feina en si. Per això, en municipis més allunyats, acceptem obres completes i en canvi us direm que no per a una reparació puntual, en lloc de cobrar-vos-la a un preu que no tindria cap sentit.

La tercera és el subministrament: si el material hi arriba amb els terminis habituals i si el camió pot descarregar on toca. Fora dels nuclis urbans això no es pot donar per fet, i es comprova a la visita juntament amb la resta de condicions —accés, aigua, potència elèctrica contractada i sistema de sanejament—, no un cop començada l’obra.

I la regla que no ens saltem: si per algun motiu una obra ha de portar una partida de desplaçament, apareix al pressupost amb el seu import i abans de signar res. Un recàrrec que surt a la factura final i no al pressupost no és un recàrrec: és una altra cosa.

I la resta de la comarca

A més dels divuit municipis amb pàgina pròpia, treballem habitualment a Aiguaviva, Campllong, Canet d’Adri, Cervià de Ter, Juià, Madremanya, Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet, Sant Andreu Salou, Viladasens, Camós, Serinyà, Esponellà, Palol de Revardit, Vilademuls i Sant Miquel de Campmajor. Si el vostre municipi no hi surt, truqueu-nos i us direm si hi arribem sense recàrrec de desplaçament.

Demanar pressupost

Municipis amb pàgina pròpia

Parc d’habitatge i època de construcció

Patologies típiques d’aquella època

Logística d’obra

Ordenança municipal i tramitació

Com es tradueix tot això en el pressupost

Què vol dir treballar amb equip propi en una comarca petita

I la resta de la comarca

Voleu saber què costa la vostra reforma?