Reformes integrals a Cassà de la Selva

Les cases de cós del centre de Cassà tenen una amplada de crugia de quatre a sis metres i una fondària que sovint supera els vint. El resultat és sempre el mateix: llum a les dues façanes i una franja central fosca i mal ventilada, ocupada històricament per l’escala i pels serveis. Aquesta és la clau de tota reforma en aquesta tipologia, i no és decorativa. Un lluernari sobre l’escala, un pati de llum interior o una escala oberta amb barana permeable canvien més la casa que qualsevol acabat.

El seu origen explica com estan fetes. Bona part del creixement del nucli està lligat a la indústria del suro, que va omplir els carrers de cases entre mitgeres construïdes en poc temps i amb els materials que hi havia a mà: plantes baixes de maçoneria i trams de tàpia, sostres de biguetes de fusta amb revoltó ceràmic o encadellat, i escala estreta arrapada a una mitgera. Són cases que aguanten bé si l’aigua no hi ha entrat mai, i que donen sorpreses si hi ha entrat.

Estructuralment, en la casa de cós les mitgeres treballen com a murs de càrrega i, quan la fondària és gran, hi ha una paret de travessa intermèdia que recull les bigues. Qualsevol obertura en aquestes parets afecta el sistema sencer i necessita apuntalament previ i llinda calculada, no un perfil posat a ull. És una de les feines on més es nota la diferència entre fer-ho bé i improvisar, i on més convé que el pressupost porti el càlcul al darrere.

El punt que més cales demana és l’encastament dels caps de biga a la façana i a la mitgera. En cases amb filtracions antigues per coberta o per un canaló que ha regalimat anys, la fusta es podreix precisament allà, on no es veu. Abans de tancar preu obrim cales als punts crítics; és una hora de feina que evita una modificació de contracte a mitja obra. Quan la biga és recuperable, es reforça i es manté; quan no, se substitueix el tram concret.

Al costat de les cases de cós hi ha el segon parc del municipi: blocs plurifamiliars de tres i quatre plantes dels anys seixanta, setanta i vuitanta, sovint sense ascensor, aixecats sobre els eixos de sortida del poble. Aquí el que mana ja no és la fusta sinó les instal·lacions originals, els banys diminuts amb banyera encastada i els forjats de biguetes prefabricades de formigó. En els edificis d’aquell període, si hi ha símptomes val la pena una cala i un assaig abans de decidir res, i no al revés.

Les humitats de la planta baixa són la queixa número u del nucli. La major part d’aquestes cases tenen el paviment directament sobre el terreny, sense cambra ventilada ni cap barrera, i el mur puja aigua per capil·laritat fins que troba per on evaporar-la. La temptació és segellar amb un morter impermeabilitzant i pintura plàstica: això no treu l’aigua, la desplaça mig metre més amunt. Al blog expliquem com distingir capil·laritat, condensació i filtració, que és el primer que s’ha de saber abans de gastar-hi un euro.

Quan es refà la planta baixa, la solució passa per materials transpirables i per no tapar el problema: solera ventilada o cambra sanitària si l’alçada ho permet, arrebossats de calç en comptes de ciment a la franja baixa, i barrera contra la capil·laritat al mur quan és viable. Al mateix temps s’aprofita per resoldre la ventilació general de l’habitatge segons el DB-HS3, que en una casa profunda no és un tràmit sinó la diferència entre tenir condensacions cada hivern o no tenir-ne.

La reforma integral d’una casa de cós funciona millor si els serveis es concentren. Agrupar bany, cuina i safareig al voltant d’un mateix pas d’instal·lacions escurça recorreguts de desguàs, permet complir pendents i ventilacions primàries del DB-HS5 sense inventar traçats impossibles i deixa lliures les crugies amb llum. En cases de vint metres de fondària, cada metre de baixant mal plantejat es paga en obra i en soroll.

La logística del nucli antic condiciona el calendari tant com la feina. Els carrers són estrets, la façana fa quatre o sis metres i el pati del darrere sovint no té pas rodat: la runa surt a mà pel passadís i el material entra pel mateix lloc. Cal reservar espai a la via pública per al contenidor, preveure camió ploma si s’ha de pujar material a coberta i respectar els horaris de sorolls. Tot això s’ha de posar al pressupost des del principi, no descobrir-ho la primera setmana.

Fora del nucli hi ha els veïnats i el disseminat, amb masies i cases de pagès lligades històricament al suro i a l’agricultura. En aquestes, la rehabilitació segueix un ordre que no és negociable: coberta, estructura, humitats, instal·lacions i acabats. Fer-ho en un altre ordre és llençar els diners, perquè un acabat col·locat abans que la coberta estigui estanca es refarà. També canvia el subministrament: en moltes cases del disseminat el sanejament és autònom i l’aigua ve de pou, i totes dues coses s’han de mesurar a la visita perquè fixen el sostre del que després es pot demanar a un bany o a una cuina.

El passat surer ha deixat un altre encàrrec característic: naus i antigues fàbriques dins o tocant al nucli que avui es reconverteixen. Quan es tracta d’adequar-les per a una activitat, entren en joc les reformes de locals i oficines i, molt sovint, la substitució de la coberta per una coberta de panell sandvitx aïllada, que resol estanquitat i aïllament en una sola operació i escurça el temps amb l’edifici obert.

A la façana i a la fusteria s’hi juga bona part del confort i de l’aspecte del carrer. Les finestres originals de fusta amb vidre simple es poden restaurar o substituir, però la composició de buits, els materials i els colors del nucli antic solen estar regulats pel planejament, i alguns edificis poden tenir alguna mena de protecció al catàleg municipal. Es comprova sempre abans de decidir, perquè condiciona des del tipus de persiana fins al color de la fusteria. Un cop resolt, l’ordre d’inversió el teniu a l’article sobre per on començar a aïllar.

A Cassà, la categoria del tràmit la decideix fins on arriba l’obra: si es queda en distribució i acabats interiors o si toca estructura, façana o volum. Amb cases de cós entre mitgeres, aquesta frontera es creua més sovint del que sembla, perquè treure una paret de dalt a baix o obrir el pati acaba afectant elements que reparteixen càrrega. A això s’hi sumen els permisos d’ocupació de via pública per a bastida o contenidor. Ho comprovem abans de tancar el pressupost i ho tramitem nosaltres; el criteri general és a permisos per reformar.

Cassà queda a uns trenta minuts de la nostra base, dins del radi on treballem habitualment amb equip propi i sense recàrrec de desplaçament. Si voleu fer-ho tot de cop, la reforma integral és el format que millor encaixa amb aquesta tipologia; si preferiu repartir la inversió, es pot planificar per fases sense repetir feina. Les franges de preu orientatives són les mateixes que a la resta de la comarca: el que canvia és l’estat de partida de la casa.