Reformes integrals a Vilablareix

Vilablareix és un dels municipis del Gironès que més ha crescut arrapat a Girona, encaixat entre la ciutat, Salt, Aiguaviva i Fornells de la Selva. Això marca el que hi trobem quan obrim una paret: gairebé mai biguetes de fusta ni murs de tàpia, sinó cases de vint-i-cinc o trenta anys amb estructura de formigó sana, tancaments de dues fulles i instal·lacions que ja han quedat curtes. La feina no és sostenir l’edifici; és posar-lo al dia sense desmuntar el que funciona.

La frontera tècnica que més condiciona una reforma aquí és el 2007, quan va passar a ser obligatori el Codi Tècnic de l’Edificació. Tot el que es va construir abans es va fer amb la norma tèrmica anterior, la NBE-CT-79, molt menys exigent. Es tradueix en façanes amb cambra d’aire i poc o gens d’aïllament, fusteria d’alumini sense trencament de pont tèrmic, calaixos de persiana que fan de forat permanent a la paret i cantells de forjat sense resoldre. Són cases sanes que perden calor per llocs molt concrets i identificables.

Abans de decidir res val la pena posar els diners on retornen: al blog expliquem per on començar a aïllar una casa i què compensa de veritat. En un adossat de Vilablareix l’ordre sol ser fusteria i caixes de persiana primer, coberta o últim forjat després, i façana només si ja s’hi ha de tocar per un altre motiu. Fer-ho a l’inrevés costa el mateix i es nota molt menys.

La tipologia dominant, l’adossat entre mitgeres, té una conseqüència pràctica que surt al pressupost. Són cases de dues o tres plantes amb escala central, garatge o traster a la planta baixa i pati al darrere sense accés rodat. Tot el que entra i tot el que surt passa per la porta principal i per l’escala: runa a mà, sacs, protecció de paviments, baranes i replans, i un contenidor o una sacada al carrer amb la reserva d’estacionament tramitada. No és un extra, és part de la feina i el valorem des del primer dia.

La sotacoberta és l’altra constant. En moltes d’aquestes cases hi ha una coberta inclinada de teula sobre l’últim forjat amb una cambra que no ventila i sense aïllament, i s’utilitza com a traster. A l’estiu es converteix en un radiador que escalfa les habitacions de sota. Segons si es vol guanyar la peça o no, l’aïllament es col·loca sobre l’últim forjat —molt més barat— o pel pendent interior, i s’obre ventilació creuada a la cambra.

El tancament o l’adequació de porxos i terrasses és l’encàrrec més repetit del municipi. Fer-ho bé vol dir resoldre tres coses: el pont tèrmic del cantell del forjat, la ventilació de la peça nova segons el DB-HS3 i la comprovació prèvia de si aquella superfície computa com a construïda. Aquest tercer punt no és tècnic sinó urbanístic i el decideix el planejament municipal, així que es mira abans de dibuixar res. Per als porxos i les cobertures de garatge o de zona de piscina, sovint la solució més neta és una coberta de panell sandvitx amb aïllament incorporat.

Les instal·lacions són l’altra meitat de la feina. Els habitatges anteriors al 2002 es van fer amb el reglament elèctric antic i sovint conserven un quadre amb pocs circuits i una potència pensada per a una casa sense vitroceràmica d’inducció, aire condicionat, forn i assecadora funcionant alhora. Quan es refà la instal·lació es replanteja el nombre de circuits, la presa de terra i el quadre segons el REBT vigent, i s’emet el butlletí. En adossats amb garatge propi, aprofitar l’obra per deixar preinstal·lat el punt de recàrrega del cotxe elèctric costa una fracció del que costa fer-ho després.

La cuina d’origen és el primer que es canvia. Solen ser cuines tancades, amb front laminat i taulell de postformat, separades del menjador per un envà que no és de càrrega en la majoria de casos. Obrir-la canvia la casa, però obliga a resoldre la campana i l’extracció, el recorregut de l’aigua i el desguàs, i la potència de la nova placa. A la pàgina de reformes de cuina hi ha el detall del procés, i a l’article de quant costa reformar una cuina, on van els diners partida per partida.

Al bany, l’encàrrec típic és treure la banyera i deixar un plat enrasat. En aquestes cases el terra de la planta pis és forjat de formigó i normalment hi ha marge de gruix per fer-ho bé: impermeabilització continua, pendent cap al desguàs i mateixa cota que la resta de l’habitatge. Ho expliquem a dutxa a nivell de terra i a canvi de banyera per dutxa. Quan la reforma és per a gent gran, hi afegim barres ancorades a mur —no a placa de guix—, amplada de pas revisada i porta corredissa si el bany és estret.

Un encàrrec creixent és convertir part del garatge o del traster de planta baixa en una peça d’ús diari: despatx, sala o habitació. Aquí no n’hi ha prou amb tancar i pintar. Cal comprovar l’alçada lliure i la resta de condicions mínimes d’habitabilitat que fixa el Decret 141/2012 si es vol comptar com a habitació, resoldre la humitat del terra en contacte amb el terreny, aïllar la solera i el mur enterrat, i donar ventilació i llum natural suficients. Si no es compleixen, la peça es pot fer igual, però no com a dormitori.

Els paviments són l’última capa i sovint la que decideix si l’obra és bruta o neta. El gres dels anys noranta de format petit es pot substituir picant, però en moltes estances es pot deixar com a suport i col·locar-hi a sobre porcellànic de gran format o vinílic rígid, sempre que la planimetria i la humitat estiguin dins de llindar. A paviments, parquet i vinílic hi ha els criteris de suport, i les portes interiors s’han de decidir abans, perquè si el terra puja, els bastiments deixen de tancar.

La logística juga a favor a Vilablareix: accés rodat fins a la porta, lloc per aparcar la furgoneta i cap ascensor comunitari pel mig. A canvi, en filera d’adossats i en comunitats de propietaris hi ha normes d’horaris i d’ús dels espais comuns que s’han de respectar, i les mitgeres transmeten soroll d’impacte com si fossin la mateixa casa. Avisar els veïns abans de començar i concentrar els treballs sorollosos en franges acordades evita bona part dels conflictes d’obra.

A Vilablareix el planejament fixa què es pot fer a cada zona, i com que el municipi barreja nucli antic, creixement residencial recent i disseminat, dues reformes idèntiques poden acabar en categories de tràmit diferents només per l’adreça. Per això ho consultem cas per cas abans de tancar el pressupost i ho tramitem nosaltres. Com es decideix el tràmit segons l’abast, i què cal tenir preparat en cada supòsit, és a permisos per reformar.

Si el que voleu és fer-ho tot de cop, la reforma integral és la via més eficient perquè els oficis s’encavalquen i no es paga dues vegades la mateixa protecció ni el mateix contenidor. Si preferiu anar per parts, es pot planificar per fases sense repetir feina. Podeu consultar les franges de preu orientatives i com organitzem l’obra a com treballem.