Vés al contingut principal
Preus

Quant costa reformar una cuina a Girona: on van els diners

Mostres de front de cuina, encimera i tirador damunt d’una taula de roure

En una cuina de gamma mitjana, el mobiliari s’emporta entre el 25 i el 35 % del pressupost i és, de llarg, la partida més grossa. La resta es reparteix entre electrodomèstics, instal·lacions, paleteria, encimera i muntatge. Conèixer aquest repartiment serveix per a una cosa molt concreta: entendre què li passa al total quan decidiu pujar de gamma en una partida o moure el punt d’aigua de lloc.

La franja de preu d’una cuina ja la teniu a la pàgina de reformes de cuina: de 6.500 a 14.000 € per a una cuina de 8 a 12 m², com a referència de mercat. Aquest article no repeteix aquella xifra, explica com es reparteix per dins, que és el que de veritat us permet decidir.

Perquè el problema d’un pressupost de cuina no és el número final: és que no totes les partides pesen igual. Pujar de gamma en una que val el 10 % del total i fer-ho en una que val el 30 % són dues converses diferents, encara que a la botiga sonin igual de raonables.

Com es reparteix el pressupost d’una cuina

Aquest és el repartiment que veiem més sovint en una cuina completa de pis, amb mobiliari nou, instal·lacions refetes i revestiments. Cada partida inclou el material i la mà d’obra que li correspon: no hi ha una línia de «mà d’obra» separada perquè, a l’obra, no funciona així.

PartidaQuè hi entra% orientatiu
Mobiliari i ferramentaMòduls alts i baixos, fronts, calaixos, guies, frontisses i columnes.25 – 35 %
ElectrodomèsticsForn, placa, campana, rentaplats, nevera i microones d’encastar.12 – 20 %
Instal·lacionsCircuits elèctrics, aigua freda i calenta, desguàs, gas i ventilació.12 – 18 %
Enderroc i paleteriaRetirada de la cuina antiga, runa, anivellament, paviment, frontal i pintura.12 – 20 %
Encimera i frontalPeça d’encimera, talls, forats, cantells i frontal entre mobles.8 – 15 %
Muntatge i posada en serveiReplanteig, muntatge del mobiliari, connexions, comprovacions i remats.8 – 12 %
Distribució orientativa de mercat d’un pressupost de cuina de gamma mitjana. No és una tarifa ni una oferta: cada tram es mou de manera independent i per això els extrems no sumen exactament el 100 %.

Traduït a diners sobre una xifra de referència de 10.000 € —escollida només per il·lustrar el repartiment, no perquè sigui el preu de res—, el mobiliari se’n va entre 2.500 i 3.500 €, els electrodomèstics entre 1.200 i 2.000 € i l’encimera entre 800 i 1.500 €. Amb aquests ordres de magnitud ja es poden prendre decisions.

Moure el punt d’aigua toca tres partides alhora

És la decisió més cara d’una reforma de cuina, i el motiu no és el que sembla. No és que la canonada nova valgui molt: és que moure l’aigüera i el desguàs de lloc encareix tres línies del pressupost al mateix temps.

La primera és instal·lacions: cal portar aigua freda i calenta fins a la nova posició i, sobretot, un desguàs amb pendent continu fins al baixant. El pendent no és negociable i és el que mana. La segona és paleteria: aquest pendent s’ha de guanyar per algun lloc, i normalment vol dir aixecar paviment, fer un recrescut o baixar el sostre en un tram. La tercera són els revestiments: tot el que s’aixeca s’ha de tornar a posar, i rarament n’hi ha prou amb un tros.

Per això un canvi de distribució que sobre el plànol sembla petit pot moure el total un 15 o un 20 %. Quan l’edifici ho permet, sempre proposem primer reordenar la cuina al voltant del baixant existent: el resultat d’ús acostuma a ser el mateix i els diners es queden a l’encimera i a la ferramenta. Els criteris de distribució els expliquem a la pàgina de reformes de cuina.

L’encimera és la partida amb més retorn per euro

L’encimera és entre un 8 i un 15 % del pressupost. Això vol dir que, si en pugeu clarament la gamma de material, el total puja aproximadament aquest mateix 8 o 15 %. A canvi, és l’única superfície de la cuina que rep talls, calor, pes i taques cada dia.

Feu ara el mateix càlcul amb el mobiliari, que és el 25–35 %: pujar-lo de gamma mou el total gairebé el triple, i el que compreu és sobretot un acabat. Aquesta és tota l’aritmètica que hi ha darrere del consell de sempre. Quins materials aguanten i quins no ho detallem a la pàgina de reformes de cuina.

Hi ha un segon motiu: l’encimera és de les poques coses que no es poden canviar després sense desmuntar mitja cuina, perquè hi van encastats l’aigüera i la placa. Un front es pot substituir amb la cuina muntada; una encimera, no.

El front: la partida gran on convé mirar la ferramenta

Com que el mobiliari és la partida més grossa, qualsevol decisió que hi afegeixi un percentatge es nota molt al total. Les tres que més el mouen són els mòduls a mida en lloc de mides estàndard, les columnes de gran alçada i els sistemes d’obertura sense tirador, que porten ferramenta específica.

De les tres, la que dona alguna cosa a canvi cada dia és la ferramenta, i és també la que menys pesa dins de la partida: unes guies d’extracció total i unes frontisses amb amortidor són un percentatge petit del preu del mòdul i decideixen si la cuina continua tancant bé al cap de deu anys. Un acabat especial, en canvi, es paga sencer el primer dia.

  • Mides estàndard sempre que la paret ho permeti; mòduls a mida només allà on calgui resoldre un racó o un pilar.
  • La ferramenta per sobre de l’acabat: és on el sobrecost es converteix en durada.
  • Els calaixos rendeixen molt més que les portes als mòduls baixos i costen més: decidiu quants en voleu abans de tancar el pressupost.

Què encareix una illa de veritat

Una illa no s’encareix pels mòduls que hi poseu. S’encareix per tot el que ha de viatjar fins al mig de l’estança.

  • Si porta aigüera, cal desguàs amb pendent per sota del paviment fins al baixant: és el problema de moure el punt d’aigua, però al centre de l’habitació.
  • Si porta placa, cal resoldre la ventilació: una campana penjada amb conducte fins a la sortida de fums, o un sistema de recirculació o d’extracció descendent, que són equips de preu més alt.
  • Els circuits elèctrics han de creuar l’estança, pel terra quan es refà el paviment o per un fals sostre si el terra no es toca.
  • La peça d’encimera creix, sovint demana volada i cantell treballat, i el preu no puja de manera proporcional als metres.
  • Si l’illa deixa la cuina sense els passos lliures necessaris, l’estalvi de no fer-la és exactament el que costaria arreglar-ho després.

Dit d’una altra manera: l’illa no és una partida, és un multiplicador que toca instal·lacions, paleteria i encimera alhora. L’espai lliure mínim que necessita per no convertir la cuina en un passadís el trobareu a la pàgina de reformes de cuina.

L’electrodomèstic: comprar-lo a part no sempre surt més barat

És la partida amb més marge de decisió per part vostra —entre el 12 i el 20 % del total— i, alhora, la que més sovint es treu del pressupost per comprar-la pel vostre compte. De vegades surt bé. De vegades no, i aquests són els motius.

  1. Les mides d’encastament s’han de saber abans d’encarregar el mobiliari, no després. Un forn o un rentaplats que no encaixen obliguen a refer un mòdul que ja està fabricat.
  2. El calendari. El muntador ve un dia concret; si l’aparell arriba dos dies més tard, ha de tornar, i aquesta segona visita val diners.
  3. La connexió i la posada en servei. Dins del pressupost d’obra hi van incloses; quan l’aparell es compra a part, sovint es paguen a banda.
  4. La garantia es parteix en dos: si hi ha un problema, algú ha de decidir si és de l’aparell o del muntatge, i aquesta conversa la fa el client.
  5. La campana és el cas més delicat: condiciona el conducte de sortida i, per tant, l’alçada del fals sostre i la posició del mòdul alt del costat.

La regla pràctica: si els compreu pel vostre compte, feu-ho abans de tancar el mobiliari i lliureu les fitxes amb les mides d’encastament. Amb això la major part del risc desapareix i l’estalvi es queda a la butxaca.

Com demanar el pressupost perquè es pugui comparar

Demaneu que el pressupost surti separat en aquestes sis partides. És l’única manera de veure on són les diferències quan en compareu dos: si un és 2.000 € més barat, això ha de ser visible en una línia concreta i no dissolt dins d’un total.

Comproveu també qui retira la cuina antiga i la runa, si la pintura hi és o no, i qui connecta els aparells. Com es llegeix un pressupost per capítols i quines partides s’acostumen a descuidar ho vam explicar a l’article sobre el cost de reformar un pis; i si dins de la mateixa reforma canvieu el paviment de tota la planta, mireu la pàgina de paviments.

Preguntes freqüents

Quina partida s’emporta més diners en una reforma de cuina?

El mobiliari, amb un 25–35 % del total de manera orientativa. Per això un canvi de gamma als fronts o el pas a mòduls a mida es nota molt al pressupost final, força més que el mateix salt de gamma a l’encimera, que pesa entre un 8 i un 15 %.

Val la pena moure la cuina de lloc?

Només quan la distribució actual no té solució. Moure el punt d’aigua encareix instal·lacions, paleteria i revestiments alhora, i pot moure el total un 15 o un 20 %. Abans de decidir-ho valorem sempre si una redistribució al voltant del baixant existent dona el mateix resultat d’ús.

Puc comprar jo els electrodomèstics?

Sí, i de vegades surt a compte. La condició és fer-ho abans d’encarregar el mobiliari i lliurar les fitxes amb les mides d’encastament, perquè els mòduls es fabriquen a partir d’aquestes cotes. Si arriben tard o no encaixen, l’estalvi desapareix en una segona visita del muntador.

Pressupost gratuït

Voleu saber què costa la vostra reforma?

Visitem l’habitatge, prenem mides i us lliurem un pressupost detallat per partides, sense compromís i sense lletra petita.