La tarima flotant i els veïns de sota: per què sona i com s’evita

Gairebé tot el que es publica sobre tarima flotant minimitza aquest problema, i és el problema que més trucades genera dos mesos després d’una obra. Un paviment flotant ben resolt millora el que sent el veí de sota. Un paviment flotant mal resolt el pot empitjorar respecte del terra que hi havia. La diferència no és el preu del material ni la marca de la manta: és si el sistema toca alguna cosa rígida o no.

Aquest article va del cas dolent: per què passa, quins tres detalls el provoquen, què cobreix la normativa i què no, i què pot fer la persona que viu a sota. Comencem separant tres sorolls que la conversa habitual barreja constantment.

Impacte, aeri i vibració: el paviment només mana en un dels tres

Massa i molla: per què un flotant pot sonar més que el gres que hi havia

En acústica, un terra flotant és un sistema de massa i molla. La massa són les lames; la molla, la manta; i a l’altra banda hi ha el forjat. Quan algú camina, l’energia de la petjada ha de passar per la molla abans d’arribar a l’estructura, i pel camí es dissipa. Tot el rendiment del sistema depèn d’una condició: que la molla sigui l’únic camí. Una molla amb una barra rígida al costat no és una suspensió, és una barra rígida.

Aquí ve la part incòmoda. Un gres antic assentat sobre una capa gruixuda de morter transmet l’impacte directament, sí, però aporta molta massa reparida per tota la superfície, i la massa és precisament el que atura el soroll d’impacte. Quan es retira i s’hi posa una lama prima sobre uns pocs mil·límetres d’escuma, el conjunt perd pes. Si la molla funciona i res no la curtcircuita, el balanç surt a favor i el veí nota la millora. Si hi ha un sol pont rígid, s’ha tret massa i s’ha afegit una placa lleugera que vibra: el resultat pot ser pitjor que abans, i és exactament el que passa als pisos on després de l’obra se sent més.

Hi ha un segon fenomen que es confon amb aquest i no hi té res a veure: el so de caixa dins de la mateixa estança. Un flotant sona buit sota els peus perquè hi ha una cambra d’aire entre la lama i la solera; això ho sentiu vosaltres, no el veí. Es corregeix amb una base més densa i una planimetria bona, i millora sol quan hi ha mobles i catifes. Quan algú es queixa que el terra “sona a buit”, la primera pregunta és qui el sent, perquè les dues queixes tenen solucions diferents.

Els tres ponts acústics que anul·len qualsevol manta

Un pont acústic és un contacte rígid que posa un camí en paral·lel a la molla. No n’hi ha de mitjos: n’hi ha prou amb un punt, i tot el terra hi aboca l’energia. Els tres que veiem repetits són sempre els mateixos, els tres es cometen l’últim dia de l’obra, els tres costen zero euros d’evitar i cap dels tres no es pot arreglar sense tornar a obrir el terra.

1. El sòcol collat al terra en comptes de a la paret. El sòcol s’ha de fixar a la paret i ha de quedar just a tocar del paviment sense pressionar-lo, perquè la seva feina és tapar la junta, no subjectar res. Quan es clava o s’encola a les lames —o quan es cargola i el cargol arriba al forjat— uneix rígidament el paviment amb la paret, i la paret és un element que baixa fins al forjat del veí. El mateix passa amb el cordó de silicona a la trobada de sota: sembla un acabat i és una unió. Si el sòcol s’ha de segellar per alguna raó, el segellat va a la cara de dalt, contra la paret, mai contra el terra.

2. La junta perimetral reomplerta de massilla rígida. La junta que envolta tot el paviment fa dues feines alhora: deixar que el terra es mogui i evitar que toqui el mur. En un flotant es dimensiona a 1,5 per mil de la dimensió més gran de l’estança, amb un mínim de 10 mm en multicapa i 12 mm en massís, i el detall de dilatació l’expliquem a la pàgina de paviments. Acústicament, el que importa és que quedi buida, o com a molt amb un material tou. Omplir-la de morter, de guix, d’escuma rígida o de massilla dura solda el terra a la paret en tot el perímetre. L’excusa habitual és que la junta “es veia”: no cal, un sòcol estàndard tapa fins a uns 17 mm, molt més que qualsevol junta ben calculada.

3. El tub o el baixant que travessa el paviment sense folgança. Els tubs de radiador que pugen del terra, un baixant encaixonat o un pas de calefacció són els punts on la lama es retalla a última hora i s’ajusta al mil·límetre perquè quedi net. Aquell contacte connecta el paviment amb una canonada que puja pel forjat i el travessa. La lama s’ha de tallar amb folgança al voltant del tub i tancar-se amb un embellidor o un material elàstic, mai amb morter ni amb escuma de poliuretà expandida a pressió. És el pont més invisible dels tres i el que més sovint explica per què un pis sona en una habitació concreta i a la del costat no.

Comprovar-ho sense aixecar el terra és possible en dos dels tres casos. Traieu un tram de sòcol i mireu la junta: si veieu morter, guix, silicona endurida o escuma, ja teniu el diagnòstic. Mireu com està fixat el sòcol i si hi ha silicona per sota. I mireu el contorn dels tubs. Si el pont és un cargol amagat sota un perfil de transició, això ja no es veu i s’ha d’aixecar la peça.

Forjats de biguetes i revoltó, i el que el CTE DB-HR no cobreix

La tipologia constructiva mana molt més que la marca del terra. Els blocs de pisos aixecats als anys 60 i 70 solen tenir forjats de biguetes i revoltó: biguetes paral·leles, peces ceràmiques entremig i una capa superior prima. És un forjat lleuger, i el soroll d’impacte s’atura sobretot amb massa. A més, en aquells edificis el terra del pis de dalt és directament el sostre del de baix, sense cambra ni cel ras, i els envans recolzen damunt del mateix forjat, de manera que la vibració també viatja de costat i pot sortir per una paret. Es van construir abans que existís cap exigència acústica a la normativa espanyola, així que no “incompleixen” res: simplement no se’ls va demanar mai.

D’això en surten dues conseqüències pràctiques. La primera és que en un pis d’aquesta època cal donar per fet que el forjat transmet i decidir el paviment amb aquesta premissa des del pressupost, no l’últim dia. La segona és que la millora possible té sostre: es pot guanyar molt respecte d’un terra mal resolt, però no es pot convertir un forjat de revoltó en el d’un edifici d’obra nova canviant només el que hi ha per sobre. Quan l’obra és integral i s’obren instal·lacions i envans hi ha més marge, i ho plantegem des del principi a les reformes integrals.

El marc normatiu de referència és el Document Bàsic HR de protecció contra el soroll del Codi Tècnic de l’Edificació, aprovat pel Reial decret 1371/2007. Fixa exigències d’aïllament al soroll aeri i al soroll d’impacte entre habitatges i les verifica in situ, sobre l’element construït, no en catàleg. Dues coses convé tenir-les clares. Una: s’aplica a l’obra nova i a les intervencions que afecten els elements de separació, en els termes que el mateix codi estableix, de manera que substituir el paviment d’un pis existent no obliga ningú a assolir-ne els valors. I dues: la xifra de reducció de soroll d’impacte que porta una manta és un assaig de laboratori sobre un muntatge ideal, no una promesa sobre el vostre forjat. Un pont acústic no rebaixa aquell número: el fa irrellevant.

Si sou el veí de sota: què podeu demanar i què és realista exigir

Primer separeu dues situacions molt diferents. Si sempre s’ha sentit igual, el que teniu és un edifici amb poc aïllament i la conversa va de convivència i d’horaris, no d’obra. Si va començar després d’una reforma a sobre, hi ha un fet nou i llavors sí que hi ha alguna cosa a discutir: no que l’edifici sigui insuficient, sinó que una obra concreta ha empitjorat una situació que ja existia.

El que es pot demanar amb fonament, a la pràctica, és que l’obra no deixi el forjat pitjor que abans i que s’esmenin els defectes d’execució. Traduït: alliberar la junta perimetral, tornar a col·locar el sòcol contra la paret i resoldre els passos de tub. Són reparacions de poques hores i sense aixecar tot el terra, i per això són una petició raonable i defensable. Exigir que un pis dels anys 70 compleixi el DB-HR no ho és. A Catalunya el marc general de soroll és la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, que es concreta en l’ordenança de cada municipi, i les relacions de veïnatge i les immissions les regula el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya. No som advocats i això no és assessorament jurídic: per a una reclamació formal, parleu-ne amb un.

1. Registreu-ho abans de parlar amb ningú: dues o tres setmanes de dates, hores i tipus de soroll —passes, cadira que s’arrossega, un cop sec i aïllat—. Sense registre, la conversa és la vostra paraula contra la seva.
2. Parleu-ne primer. Molta gent no sap que se’l sent, i sovint el remei és un feltre a les potes de les cadires i una catifa al passadís.
3. Si no funciona, comuniqueu-ho per escrit al propietari i a l’administrador, i demaneu que consti en acta de la junta. La data d’entrada és el que després té valor.
4. Reviseu els estatuts de la comunitat i les normes de règim interior: moltes obliguen a col·locar capa aïllant en qualsevol canvi de paviment, i saber si l’obra es va comunicar és el primer que us dirà si hi ha incompliment.
5. Demaneu veure el perímetre del terra de dalt amb el sòcol tret en un punt. És una comprovació de cinc minuts que identifica dos dels tres ponts i estalvia mesos de discussió.
6. Si cal objectivar-ho, encarregueu una mesura in situ a un tècnic amb equip homologat i pregunteu a l’ajuntament si el servei municipal en fa segons l’ordenança. Una mesura és l’única prova que no depèn de la percepció de ningú.
7. Mentrestant, no doneu per fet que un cel ras ho resol: contra el soroll d’impacte només serveix si va penjat amb suspensions elàstiques i desolidaritzat, i encara així part del soroll arriba pels envans. És una obra a casa vostra per a un problema que s’origina a dalt.

Com es col·loca un flotant que ha de sonar poc

1. Base plana abans que res: 3 mm com a màxim sota regla de 2 m i 1 mm sota regla de 20 cm. Sobre un punt alt la lama pica a cada passa, i aquell repic se sent a dalt i a baix.
2. Manta contínua per tota la superfície, solapada i cintada, sense forats ni retalls curts, i triada cap al costat acústic. La comparativa de mantes, amb la contrapartida tèrmica de cadascuna, és a la pàgina de paviments.
3. Junta perimetral lliure a tot el perímetre i buida: 1,5 per mil de la dimensió major, amb un mínim de 10 mm en multicapa i 12 mm en massís. Res de morter, guix, escuma rígida ni massilla dura.
4. Sòcol fixat a la paret, mai al paviment, sense cargols que arribin al forjat i sense cordó de silicona a la trobada inferior.
5. Cada tub que travessa el terra, tallat amb folgança i tancat amb embellidor o material elàstic.
6. Perfils de transició, topalls de porta i guies: cap cargol que travessi el paviment fins a la solera; si no hi ha alternativa, amb banda elàstica entremig.
7. Sòcol dels mobles de cuina, mampares i armaris a mida: si recolzen sobre el paviment i alhora van collats a la paret, tornen a unir les dues masses. És el mateix pont amb un altre nom, i el veiem sovint en obres de cuina.
8. Comprovació final abans de posar el sòcol: recorreu tota la superfície amb sabata dura i escolteu. Un punt que sona diferent de la resta és un punt que toca alguna cosa. Com ho documentem a l’obra, ho expliquem a com treballem.
9. I un ordre de magnitud, perquè res d’això no encareix l’obra: la manta va de 5 a 10 €/m² i el sòcol de 5 a 10 € el metre lineal, franges orientatives estatals publicades per habitissimo i actualitzades el 2 de març de 2025. la franja orientativa de mercat per a laminat o vinílic col·locat —preparació de la base, làmina, col·locació i sòcol— és de 25 a 55 €/m² amb IVA a part i està publicada a preus de reformes.