Reformes integrals a Salt

Salt va recuperar ajuntament propi el 1983, després d’uns anys agregat a Girona, i té un parc d’habitatge que no s’assembla al de la ciutat veïna. Aquí no hi ha un centre històric monumental ni gaires cases senyorials: hi ha un nucli antic de poble agrícola i, al voltant, una corona de blocs plurifamiliars aixecats en poques dècades per allotjar la gent que arribava a treballar a la indústria. Aquesta concentració d’edificis de la mateixa època fa que les patologies es repeteixin d’un bloc a l’altre, i això té un avantatge pràctic: anem a la visita sabent bastant bé què hi trobarem.

El pis tipus de Salt fa entre 60 i 85 m², és en un bloc de quatre plantes o més, té passadís central que reparteix a totes les peces, cuina tancada d’uns 6 m² amb galeria o safareig annex i un únic bany interior. Sobre el paper la superfície està ben aprofitada, però la distribució és de fa seixanta anys: molt metre quadrat dedicat a circular i una peça de dia petita en un habitatge que sovint està ben orientat.

La intervenció que més transforma aquests pisos no és la més cara: treure l’envà entre cuina i menjador i traslladar la rentadora a la galeria o a un armari tècnic. Amb això la peça principal passa de setze a més de vint metres quadrats útils i entra llum a la part central del pis. Abans, però, s’han de comprovar dues coses: que l’envà no col·labori estructuralment —en alguns d’aquests blocs hi ha envans de maó que reparteixen càrrega— i per on baixen les instal·lacions verticals, perquè el punt de connexió a l’aigua i al desguàs condiciona on pot anar la nova cuina en L o amb illa.

El segon encàrrec és el bany. En aquests edificis la banyera acostuma a estar encaixada en un buit d’1,40 m i el desguàs entra directament al baixant comunitari, de manera que canviar-la per un plat enrasat és tècnicament senzill. El que no s’ha de deixar per a un altre dia és la ventilació: molts d’aquests banys respiren per un conducte col·lectiu tipus shunt que amb els anys s’ha obturat, i llavors hi ha reixa però no hi ha extracció real. Aprofitem el canvi per deixar una ventilació que compleixi el que demana el CTE DB-HS 3 i per revisar el tram de baixant que queda vist dins de la reforma del bany.

Quan la reforma és integral, a Salt es repeteix sempre la mateixa llista. Quadre elèctric antic sense presa de terra ni circuits separats, que s’ha de refer sencer i deixar amb butlletí segons el reglament electrotècnic de baixa tensió. Canonades de ferro galvanitzat amb la secció reduïda per la incrustació, que expliquen la pressió pobra de la dutxa molt millor que l’escalfador. Baixants —i de vegades plaques de conducte o de coberta— de fibrociment, que només pot manipular una empresa inscrita al RERA amb pla de treball aprovat. I forjats de bigueta de formigó de mitjan segle passat: abans de tocar-los demanem un informe tècnic, perquè és l’època en què cal descartar patologies de corrosió del suport abans de enderrocar res.

A l’exterior el patró també es repeteix: façanes d’obra vista o arrebossades sense aïllament, celoberts estrets, ampits i baranes de terrassa amb fissures i fusteria d’alumini corredissa sense trencament de pont tèrmic amb vidre simple. En un pis així la condensació apareix sempre al mateix lloc, al racó de la paret de façana que queda darrere d’un armari, i no es resol ventilant una mica més: es resol amb aïllament i amb una fusteria que no faci de pont fred. Si la comunitat es planteja actuar en la façana sencera, val la pena ordenar bé per on es comença i creuar-ho amb el que exigeix el CTE DB-HE quan la intervenció afecta una part important de l’envolupant.

Al nucli antic, al carrer Major i al Veïnat el teixit és un altre: cases de cós entre mitgeres, estretes de façana i profundes, amb pati al darrere i una crugia central que no rep llum de cap banda. La reforma tipus aquí no consisteix a redistribuir habitacions, sinó a portar llum al mig de la casa amb un lluernari o obrint un pati interior, i a decidir on va l’escala perquè no es mengi la planta baixa. També hi apareix la humitat de capil·laritat, perquè aquests murs es van aixecar sense cap barrera sota el nivell del terra; saber distingir-la d’una condensació estalvia reparar dues vegades la mateixa paret.

El passat industrial encara es llegeix a l’entorn de la Coma Cros i al llarg de la sèquia Monar, el canal que movia les fàbriques. En aquest sector hi ha edificacions de planta baixa amb sostres alts i estructura de perfil metàl·lic, i baixos que s’han anat convertint en habitatge o en local i oficina. Canviar l’ús d’un baix no és una obra de pintura: implica comprovar alçada lliure, ventilació, evacuació i accessibilitat, i mirar què permet el planejament municipal abans de dibuixar res.

Salt té una proporció alta d’habitatge de lloguer, i això marca una part dels encàrrecs. Un pis que es reforma per llogar necessita acabats que aguantin —paviments de classe d’ús alta i peces de manteniment senzill— i, si la reforma canvia la distribució o el nombre d’habitacions, s’ha de revisar la cèdula d’habitabilitat: les condicions mínimes les fixa el Decret 141/2012 i una redistribució mal plantejada pot deixar una habitació sense la superfície o la ventilació que la norma demana. Val més comprovar-ho al principi que descobrir-ho amb l’obra acabada.

Un avantatge pràctic de treballar a Salt: la trama de creixement és plana i de carrers amples, i normalment es pot deixar el contenidor a peu d’edifici, cosa que al Barri Vell de Girona és impossible. Això escurça el capítol d’enderroc i abarateix el transport de runa. Al nucli antic la cosa canvia: allà els carrers són estrets i s’ha de treballar amb sacs i amb hores pactades. En tots dos casos cal la comunicació prèvia o la llicència que correspongui a l’Ajuntament de Salt i, si s’ocupa vorera o calçada, l’autorització d’ocupació de via pública. Cada ajuntament té la seva ordenança i els seus terminis: quin tràmit toca en cada cas ho comprovem abans de tancar el calendari.

Treballem tot Salt amb equip propi i sense recàrrec de desplaçament, i les franges de preus orientatius són les mateixes que a la resta del Gironès. El que canvia entre un pis de Salt i un de Girona no és el preu del metre quadrat: és l’estat de partida de l’edifici i la facilitat d’accés, i totes dues coses es veuen a la visita.