Rehabilitació de cobertes amb panell sandvitx

Un panell sandvitx de coberta resol tres coses alhora: tanca, aïlla i acaba. En un sol muntatge se substitueix el que abans eren encadellat, aïllament, capa de compressió i acabat. Per això és la solució habitual quan s’ha de refer la coberta d’un paller, un cobert, un garatge o una nau sense allargar l’obra durant setmanes.

El que separa una coberta ben feta d’una que degotarà al cap de dos hiverns no és el panell: és el pendent, la direcció dels nervis, on van les fixacions i com estan resolts els remats. Tot es decideix abans de comprar material.

Quan es rehabilita una coberta i quan s’ha de refer

La primera visita no serveix per pressupostar: serveix per decidir si la coberta es pot conservar o s’ha de refer. Es mesura el pendent i es comprova què hi ha per sota de la teula.

En una coberta antiga de mas o de paller, el que sol fallar no és la teula: és el que la sosté. Bigues rodones de fusta amb els caps podrits al recolzament, revoltó de rajola ceràmica disgregat i encanyissat que ja no fa cap funció. Quan el suport ha arribat aquí, reparar per zones surt més car que refer, perquè cada any hi has de tornar.

• Pendent real per sota del mínim del panell que voldríeu: condiciona tota la solució i s’ha de saber el primer dia.
• Bigues amb els caps podrits i revoltó ceràmic disgregat: senyal de refet, no de reparació puntual.
• Coberta de fibrociment (uralita): la retirada està regulada i l’ha de fer una empresa inscrita al RERA (RD 396/2006). No s’arrenquen plaques i ja està.
• Absència total d’aïllament: si s’ha d’obrir la coberta igualment, aïllar-la surt pràcticament de franc en mà d’obra.
• Teula àrab original en bon estat: és un actiu, no un problema. Es desmunta amb cura i es recupera.

Tipus de panell i pendent mínim: la dada que ho decideix tot

Hi ha diverses famílies de panell i cadascuna té un pendent mínim propi. Per sota d’aquest pendent l’aigua no evacua prou de pressa per la junta i acaba entrant.

És la primera pregunta que s’ha de resoldre en una rehabilitació, perquè el pendent d’una coberta existent ja ve donat. Si voleu acabat imitació pissarra i la coberta té un 12 % de pendent, l’opció no existeix: o es canvia d’acabat o es refà el faldó.

• Panell tapajunts, amb el tapajunts cobrint la junta: pendent mínim del 5 %. És el que admet cobertes més planes.
• Panell d’acabat imitació teula: pendent mínim del 10 %.
• Panell d’acabat imitació pissarra: pendent mínim del 30 %. És el més exigent de tots.
• Panell de façana: mateix sistema constructiu però sense funció d’evacuació; per a tancaments verticals, frontals i laterals de cobert.
• Ample útil d’1 metre, mides d’estoc de 2,10 a 7,70 m i fabricació a mida fins a 13,50 m, amb comanda mínima i termini de 2 a 3 setmanes.

Gruix, aïllament i coeficients K reals

El gruix del panell no és una qüestió estètica, és aïllament. Aquests són els coeficients de transmitància (K, en W/m²K) que declaren les tarifes tècniques de panell. Com més baixa és la xifra, menys calor es perd per la coberta.

La lectura pràctica: passar d’un tapajunts de 50 mm a un de 80 mm redueix les pèrdues gairebé un 40 %. En un espai que s’ha d’escalfar, la diferència de preu es recupera; en un magatzem sense calefacció, no.

• Tapajunts de 50 mm: K = 0,44 W/m²K.
• Tapajunts de 80 mm: K = 0,27 W/m²K.
• Imitació teula de 55 mm: K = 0,368 W/m²K.
• Imitació pissarra de 60 mm: K = 0,383 W/m²K.
• Panell de façana de 30 mm: K = 0,767 W/m²K; de 60 mm, K = 0,36 W/m²K.

Regles d’instal·lació que marquen la diferència

Un panell mal muntat no es nota el primer any: es nota el primer temporal de llevant. Aquestes són les regles que seguim, comprovables mentre la coberta encara està a la vista.

• Els nervis, sempre en la direcció del pendent. Un panell col·locat de través fa de presa i l’aigua es queda a la junta.
• Les fixacions van a la part alta de la junta, mai a la vall per on circula l’aigua.
• El film de protecció es retira just en acabar la instal·lació. Si es deixa dies al sol, s’adhereix i després surt a trossos.
• Les juntes entre panells se segellen i cada panell es cargola com a mínim en tres punts per suport.
• Els remats no són decoració: carener, frontals, laterals i tapajunts d’unió són el que tanca realment la coberta.

Ambients salins: el panell anticorrosió per a la costa

A la costa de l’Empordà i als entorns oberts al vent de mar, l’aire salí es menja la xapa. Per a aquests casos hi ha un panell amb les cares de resina de polièster amb fibra de vidre en lloc de xapa metàl·lica, nucli de poliuretà de 40 kg/m³ i junta interior de PVC per a ambients agressius. El fabricant el declara amb garantia il·limitada contra la corrosió.

Costa més que un panell metàl·lic equivalent, però a prop del mar és la diferència entre una coberta que dura i una que s’ha de tornar a tocar. El sobrecost concret el veureu al pressupost, un cop mesurada la coberta.

Cas real: la coberta d’un paller, de l’encanyissat a la teula recuperada

Obra nostra, documentada de principi a fi. El sostre del paller era d’encanyissat i bigues rodones de fusta sobre un revoltó de rajola ceràmica molt degradat, recolzat en murs de còdol de riu. No es podia reparar per parts.

Es va refer l’estructura sencera amb fusta nova: dues bigues mestres de fusta laminada encolada GL24h de 600 cm i secció 40×20 cm, catorze bigues més de 20×20 cm i biguetes d’avet nòrdic classificat C24. Tot amb marcatge CE: EN 14080 per a la laminada; EN 14081, EN 338 i DIN 1052 per a l’avet.

A sobre, panell sandvitx de fusta de 126 mm de gruix total: encadellat vist de 10 mm a la cara inferior, 100 mm de poliestirè extruït (XPS) al nucli i aglomerat hidròfug de 16 mm a la cara superior. Cargolat amb un mínim de tres punts per suport i amb totes les juntes segellades.

Damunt del panell, làmina d’EPDM d’1 mm com a impermeabilització, i sobre l’EPDM la teula àrab original recuperada, amb peces ceràmiques noves al ràfec. Des de dins es veu fusta i el mur de còdols; des de fora, la teulada de sempre.

Recuperar la teula àrab original

La teula àrab vella d’un mas gironí no es compra: es recupera. El procediment és el mateix que a l’obra del paller: es desmunta a mà, es classifica, es descarta la trencada, es refà el suport amb panell i impermeabilització i es torna a col·locar. Sovint no n’hi ha prou per a tota la coberta; llavors es barreja amb teula nova, que és la solució que envelleix millor.

L’alternativa, quan no hi ha teula recuperable o no cal conservar-la, és el panell d’acabat imitació teula: dona la lectura de teulada des de terra, resol el tancament en un sol muntatge i necessita un pendent mínim del 10 %.