Viure a casa durant l’obra: quan es pot i quan no

És la pregunta que més sentim a la primera visita i sol arribar amb la resposta ja decidida: «nosaltres ens hi quedem». De vegades és perfectament raonable. D’altres vol dir dormir tres setmanes sense dutxa i acabar marxant a mitja obra, que és el pitjor dels dos mons.

La pregunta correcta: quants dies seguits sense bany

No depèn del volum de l’obra, depèn de quatre serveis: aigua, electricitat, un bany i un lloc on cuinar. Mentre tres funcionin i el quart tingui alternativa, la convivència és possible; quan en fallen dos alhora més d’una setmana, deixa de ser-ho.

Per això, abans de decidir res, demaneu al calendari d’obra quin dia es talla cada servei i quin dia torna. No «cap a la segona setmana»: dates. Si no us les saben dir, encara no hi ha calendari, hi ha una intenció.

Quan sí que es pot viure a casa

• Pintura, fusteria interior i canvi de portes: molesten i fan olor, però no tallen cap servei.
• Canvi de paviment per zones, si sempre queda una habitació acabada on dormir.
• Reforma d’un bany quan a casa n’hi ha dos i el segon queda fora de la zona tancada.
• Reforma de cuina, si es pot muntar una cuina provisional en una altra estança.
• Reformes plantejades per fases: primer la zona de nit, lliurada acabada i neta, i després la de dia.

La clau no és la sort, és la planificació: es tanca la zona activa i es lliura acabada abans d’obrir la següent. Té un cost que ha de constar al pressupost, uns dies més de calendari i unes hores més de protecció i neteja, perquè els gremis no poden treballar en paral·lel a tota la casa.

Quan no es pot: la reforma integral

En una reforma integral es buida l’habitatge fins a l’estructura: setmanes sense instal·lació d’aigua, amb l’elèctrica reduïda a una línia provisional d’obra, sense cap bany muntat i amb el paviment aixecat. Un pis de 80 m² se sol moure entre 8 i 10 setmanes d’obra efectiva; els terminis per superfície els detallem a la pàgina de reformes integrals.

La raó de fons, però, no és el termini: és la pols de picat. Enderrocar enrajolats i obrir regates genera una pols finíssima de morter i guix que travessa qualsevol escletxa, es diposita dins dels armaris tancats i entra als aparells electrònics. No és brutícia, és abrasiu. Es pot confinar en una habitació; no en mitja casa durant dos mesos.

Barrera antipols i doble porta: com es tanca una zona d’obra

Sectoritzar no és penjar un plàstic amb cinta de pintor. Una barrera que funciona té quatre elements, i tots quatre es munten el primer dia.

1. Tancament continu de terra a sostre amb làmina de polietilè sobre bastidor telescòpic, segellat a tot el perímetre amb cinta que després no arrenqui la pintura.
2. Accés amb cremallera i, si l’espai ho permet, una segona barrera a un metre: entre les dues queda un vestíbul on l’operari es treu la pols abans de sortir.
3. Un extractor a la finestra que deixi la zona d’obra en depressió, perquè l’aire vagi cap a l’obra i no cap a la casa. Amb la barrera sola, la pols acaba passant.
4. Protecció del recorregut, plàstic a l’escala i al replà, i reixes de ventilació i conductes de clima tapats. Al final de cada jornada s’aspira amb filtre fi: escombrar només reparteix la pols.

El bany i la cuina provisionals

El bany és el servei que decideix. Si a casa n’hi ha dos, l’ordre és evident però convé dir-lo: primer es reforma el que no feu servir, es lliura acabat i en servei, i només llavors s’obre el segon. Fet així no hi ha ni un dia sense dutxa.

Amb un únic bany el marge és el que és. Els dies de feina i el detall de cada fase els expliquem a la pàgina de reformes de bany; aquí el que compta és que durant una part d’aquests dies no hi haurà ni vàter ni dutxa. No es resol amb enginy sinó amb logística: dutxa a casa d’un familiar o en un poliesportiu, i aquest tram col·locat en unes dates amb marge.

La cuina és més fàcil. Una cuina provisional és una taula amb la nevera endollada, un microones, un fogó d’inducció portàtil i una pica a l’abast. El punt d’aigua i l’endoll de la nevera es mantenen operatius; el que no es manté és el forn ni l’extracció de fums.

Sorolls: horaris reals i què diu l’ordenança

Els treballs sorollosos —picar, obrir regates, tallar rajola— no ocupen tot el dia: es concentren al matí i s’alternen amb feines silencioses. A Catalunya el marc general el fixa la llei de protecció contra la contaminació acústica, i cada ajuntament la desplega amb la seva ordenança de sorolls i vibracions, que és la que marca la franja horària concreta.

El criteri de fons acostuma a ser el mateix —horari diürn, dies feiners i restriccions clares a la nit, els diumenges i els festius—, però les hores exactes canvien d’un municipi a l’altre: la consulta és a l’ajuntament on es fa l’obra. I els estatuts o les normes de règim intern de la comunitat encara poden ser més restrictius.

• Aviseu els veïns per escrit abans de començar, amb dates i un telèfon de contacte: estalvia més conflictes que cap altra mesura.
• Agrupeu la feina sorollosa en pocs dies seguits en comptes d’escampar-la tres setmanes.
• Deixeu l’escala i el replà nets cada dia: bona part de les queixes de comunitat no són pel soroll, són per la pols.

Nens petits, gent gran, animals i teletreball

• Nens petits: el problema no és la pols, és el risc. Eines, cables i regates obertes. La barrera ha de tenir un tancament que no puguin obrir.
• Gent gran: un passadís amb protecció al terra, cables i material converteix un recorregut de tota la vida en un risc de caiguda.
• Asma o al·lèrgies respiratòries: la pols de morter i guix és irritant. Aquí la recomanació és directa, no conviure amb l’obra.
• Animals: s’escapen per la porta que queda oberta mentre entra material i les potes recullen restes de tall. Millor que passin l’obra en una altra casa.
• Teletreball: incompatible amb els dies d’enderroc i regates, compatible amb els d’acabats. Marqueu els dies de martell al calendari i treballeu fora.

Què s’ha d’embalar i protegir

Encara que us quedeu, la casa s’ha de preparar gairebé com si marxéssiu: la pols fina entra als armaris tancats.

1. Buidar la zona d’obra i el metre de coixí que l’envolta, armaris inclosos.
2. Embalar en caixes tancades amb cinta tot el que es queda: llibres, roba, vaixella. Les bosses obertes no serveixen.
3. Cobrir mobles grans i matalassos amb funda de plàstic segellada, no amb un llençol.
4. Retirar quadres i objectes de prestatgeria: la vibració del picat els mou més del que sembla.
5. Tapar reixes, splits i conductes de clima de tot l’habitatge, no només els de la zona d’obra.
6. Fer fotos dels terres, les portes, l’ascensor i l’escala comunitària abans de començar. Si després apareix un cop, no hi ha discussió.

El càlcul honest: quan surt més a compte marxar

Una obra amb la casa buida va més ràpida i costa menys. No és una frase de venedor, és aritmètica d’obra.

• Els gremis treballen en paral·lel i no en sèrie: mentre l’electricista fa regates, el paleta enderroca el bany.
• No cal muntar i desmuntar proteccions cada dia ni deixar la casa transitable cada vespre.
• Es pot apilar material a dins, i això estalvia hores de logística.
• La protecció i la neteja es fan una sola vegada, no cada jornada.
• Els talls de servei es concentren: es tanca l’aigua i es deixa tancada.

Traduït: la mateixa obra habitada necessita més dies de calendari i més hores de protecció, i totes dues coses es paguen. Quan feu números, doncs, no compareu «llogar un pis» contra «zero»: compareu el lloguer i la mudança contra els dies d’obra de més i el sobrecost de sectoritzar.

Si la diferència de preu i de termini entre fer l’obra buida i fer-la habitada s’acosta al cost del lloguer temporal, marxar és sempre la millor decisió.

Quina de les dues us convé no us ho pot dir ningú per telèfon: depèn del lloguer de temporada al vostre municipi i del volum real de la reforma. El que sí que us podem donar és la meitat del càlcul que us falta, quants dies menys duraria l’obra buida i quant baixaria la partida de protecció. Ho posem al pressupost amb les dues opcions.