Reforma de bany, cuina i terrassa

Les tres peces es van fer en una sola obra, i això no és només comoditat: es nota al pressupost. Es comparteixen l’enderroc i el contenidor, la fitxa de gestió de residus i la fiança que demana l’ajuntament, el tall d’aigua, el pas d’instal·lacions i el desplaçament de cada gremi. Fetes per separat amb dos anys de diferència, bona part d’aquestes partides es paguen dues vegades.

Al bany, la peça que ho ordena tot és l’inodor suspès. A la fotografia es veu un aparell penjat i un polsador; el que no es veu és un bastidor autoportant ancorat a terra i a paret —es declaren per a 400 kg— embegut dins d’un envà tècnic d’uns vint centímetres de fondària. En un bany estret, vint centímetres són molts, i només surten a compte si aquell mateix envà resol també el desguàs horitzontal de 90 mm i les canonades d’alimentació.

Dos detalls val la pena mirar-los de prop. El polsador és l’únic registre de la cisterna: tot el que quedi dins de la paret s’haurà de canviar per aquell forat, i per això el mecanisme es tria pensant en el dia que falli. I el replanteig de la rajola de gran format s’ha fet des del parament que es veu de cara, no des d’un racó, perquè els talls caiguin a les cantonades i cap tira estreta no quedi al costat del polsador.

El moble del lavabo també va penjat, i això es resol abans d’enrajolar: un moble en voladís amb el taulell ple d’aigua fa molt de moment sobre una paret de maó buit, i el reforç no s’hi pot posar quan la rajola ja hi és. El taulell i el lavabo són una sola peça ceràmica, i és una decisió de manteniment: la junta de silicona entre una pica sobreposada i el taulell és el primer punt que es taca i que es desenganxa d’un bany.

L’envà baix que separa la dutxa deixa passar la llum i estalvia una mampara sencera per netejar, però té dues condicions. La primera, impermeabilitzar-lo per la cara de la dutxa i pel coronament, i donar-li una lleugera caiguda cap a dins perquè no degoti cap al pas. La segona, més honesta: només funciona sol si el ruixador no és de pluja i la dutxa té prou llargada; si no, l’esquitx passa per damunt i s’hi acaba posant un vidre fix.

Els endolls i l’interruptor s’han col·locat al costat del mirall, i aquest replanteig no és lliure: el REBT (ITC-BT-27) prohibeix els endolls dins dels volums de protecció del bany, de manera que han de quedar com a mínim a 60 cm del límit de la dutxa. El paviment tampoc no és lliure: el CTE DB-SUA 1 demana classe 2 de resistència al lliscament en un bany i classe 3 dins de la dutxa.

La cuina es va resoldre en línia, amb l’aigüera sota la finestra i la cocció al front oposat. Una aigüera sota finestra obliga a comprovar una cosa que sembla òbvia i que falla sovint: que la fulla obri sense xocar amb el coll de l’aixeta. Amb una aixeta alta i una fulla batent cap endins el conflicte és segur; o es canvia el tipus d’obertura, o es tria una aixeta abatible.

El taulell és fosc sobre un front blanc brillant, i toca dir-ho: un taulell fosc i polit ensenya la calç de l’aigua molt més que un de clar, i en una zona d’aigua dura es nota cada dia. El fons de la cuina repeteix el mateix especejament de fusta que el paviment, col·locat vertical. Quan aquesta continuïtat es fa amb la mateixa peça ceràmica del terra, cal comptar que és més gruixuda i pesada que una rajola de paret i que demana adhesiu deformable i doble encolat.

A la terrassa es va estendre gespa artificial i es va deixar una franja de paviment ceràmic contra la façana i davant de la corredissa. Aquesta franja no és decoració: és per on es passa, evita que la gespa retingui humitat contra la fusteria i deixa els desguassos a la vista. El punt que sempre s’oblida és que la gespa no impermeabilitza res ni drena per si sola. L’aigua ha de continuar arribant als embornals existents, i si la terrassa és una coberta transitable sobre una estança habitada, la impermeabilització i els pendents s’han de comprovar abans de tapar-los. Un cop cobert, ja no s’hi torna.

De la gespa mateixa: es desenrotlla i es deixa aclimatar abans de tallar-la, perquè amb el sol es dilata; les unions es fan amb banda i adhesiu, no amb grapes que rovellen; i el perímetre s’encola en una franja. I una advertència que no surt als catàlegs: al sol de migdia s’escalfa bastant més que el paviment del costat.

La corredissa és la peça més delicada del conjunt. El perfil inferior recull aigua i l’evacua per uns forats de drenatge que han de descarregar per damunt del paviment acabat; si el paviment els tapa, el marc es converteix en una safata. I el llindar és el compromís de sempre: el DB-HS 1 resol l’accés a una coberta transitable amb un esglaó sobreelevat respecte de l’acabat o, si es vol el pas enrasat, amb una canal de recollida davant de la porta. Enrasat i sense canal és l’error que fa entrar aigua el primer temporal.

El que se n’aprèn serveix per a qualsevol reforma d’aquesta mida. La cota del paviment acabat de tota la casa es decideix abans de la primera rajola. No es tapa mai una terrassa sense haver vist com està per sota. I les parets obertes es fotografien amb el metre al costat abans de tancar-les: aquella fotografia val més que qualsevol plànol el dia que s’hagi de fer un forat.