Bany amb dutxa d’obra i canaleta lineal

El bany és estret i allargat: la dutxa ocupa tot el fons de l’estança i l’inodor, el bidet i el moble queden alineats contra el mateix parament. Amb aquesta geometria, cada centímetre que sobresurt es menja el pas. Per això la dutxa es va resoldre d’obra i enrasada amb el paviment: el terra arriba de paret a paret sense cap vora que el talli, i el gruix que abans ocupava un plat prefabricat queda dins de la superfície útil.

Un plat de resina o d’acrílic s’ha de comprar en una mida de catàleg i s’ha d’ajustar després amb regruixos contra els murs, perquè en un habitatge que ja té anys els paraments no són ni paral·lels ni a escaire. El plat d’obra s’adapta al buit real, permet portar el paviment fins al racó i deixa la cota d’acabat decidida a l’obra i no pel fabricant. A canvi exigeix les dues coses que aquí no perdonen: impermeabilització contínua i formació de pendent ben executada.

L’ordre de treball va ser el de sempre. Enderroc de la zona humida fins al suport, comprovació de la sortida de desguàs, formació del pendent amb morter i impermeabilització abans de col·locar cap peça ceràmica. La membrana líquida per sota de ceràmica —la família de productes que es classifica segons la norma UNE-EN 14891— puja pels paraments per damunt de la línia del ruixador i es reforça amb banda elàstica a tots els angles i al voltant del desguàs, que és exactament per on entra l’aigua quan entra.

La canaleta lineal es va col·locar al peu del parament i no al centre del plat, i aquesta és la decisió que condiciona tota la resta. Contra la paret, el plat baixa en un sol pla i en una sola direcció: no hi ha aiguafons, no hi ha peces tallades en biaix i les línies de junta queden rectes. Amb una bunera central, en canvi, el terra s’ha de partir en quatre plans que convergeixen cap al mateix punt i cada filada s’ha de tallar en diagonal.

El pendent es manté entre l’1,5 i el 2 %. En una dutxa d’uns noranta centímetres de fondària són poc més de quinze mil·límetres de desnivell del davant al desguàs: prou per evacuar i prou poc perquè no es noti amb el peu. El que decideix quant s’ha de picar no és el pendent, sinó l’alçada del cos de la canaleta amb el seu sifó. Aquesta cota s’ha de contrastar amb el gruix disponible abans d’enderrocar, no després.

El paviment és de peces quadrades de format petit, amb dibuix de tipus hidràulic combinat de manera irregular, i entra dins de la dutxa sense canviar de material ni de nivell. El detall que val la pena mirar de prop és el replanteig: les línies de junta continuen rectes per sota del perfil de la mampara i coincideixen a banda i banda del tancament. Això no passa sol. S’ha de decidir on cau la primera peça abans d’estendre el primer cubell d’adhesiu.

Contra la intuïció, la peça petita té avantatges dins d’una dutxa. Segueix el gir del pendent sense generar ressalts entre peces, admet el tall contra la canaleta sense deixar llenques primes i la densitat de junta aporta agafada al peu descalç. El criteri normatiu és el CTE DB-SUA 1, que demana classe 3 de resistència al lliscament al terra de les dutxes i classe 2 a la resta de l’estança. El preu que es paga és més metre lineal de junta per mantenir.

Als paraments hi conviuen dos ceràmics amb funcions diferents. Dins del recinte de dutxa el mateix dibuix del terra puja per la paret i tanca la caixa visualment; el parament on va la columna i la resta del bany van amb gres clar de gran format i junta molt fina, que és el que evita que una estança estreta acabi semblant una gàbia. La peça gran redueix metres de junta on no cal dibuix i la petita concentra el dibuix on interessa.

La mampara és corredissa de dues fulles i no batent. Amb l’inodor situat just al costat de l’obertura, una fulla batent hi hauria xocat en obrir-se i hauria obligat a desplaçar l’aparell. La corredissa obre dins del seu propi ample i deixa el pas lliure. El perfil inferior recolza sobre el paviment ja acabat i se segella amb silicona neutra només per la cara exterior: si es segella també per dins, l’aigua que s’hi cola queda atrapada i no pot tornar cap al plat.

La columna és termostàtica, amb ruixador de pluja fix i ruixador de mà sobre barra. El termostàtic no és un caprici: manté la temperatura de sortida quan algú obre una aixeta en un altre punt de la casa i porta topall de seguretat als 38 °C. A la part alta del parament hi ha la reixeta d’extracció. Un bany sense renovació d’aire acumula vapor a les superfícies fredes i acaba amb floridura per bé que s’hagi impermeabilitzat; el CTE DB-HS 3 fixa l’extracció obligatòria als banys.

Els aparells són inodor i bidet de peu amb cisterna baixa, i un moble suspès en acabat roure amb sobre integrat i pica, mirall al damunt i presa de corrent al costat; l’interruptor queda al parament de l’entrada. La posició de preses i interruptors no és una qüestió d’estètica: la ITC-BT-27 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió defineix volums de protecció al voltant de la dutxa i determina què s’hi pot instal·lar. El moble suspès, a més, deixa el paviment continu per sota.

Si esteu pensant una dutxa enrasada, l’ordre de decisions és aquest. Primer, comprovar el gruix disponible sota el paviment actual i l’alçada del conjunt de canaleta i sifó. Segon, decidir on va el desguàs, perquè d’això depèn el nombre de plans de pendent. Tercer, triar el format ceràmic, que ha de ser compatible amb aquests plans. I només al final, el color. Fer-ho a l’inrevés és el motiu habitual pel qual una dutxa venuda com a enrasada acaba amb un graó de dos centímetres.