Finestres noves en murs de pedra

En obra nova, un buit de finestra ve amb premarc, a plom, a escaire i amb una mida coneguda abans de fabricar. En un mur de pedra de cinquanta o seixanta centímetres no es compleix res d’això: brancals irregulars, una llinda que pot ser de fusta o un arc de maó, i un buit que fa una mida diferent a dalt, al mig i a baix. La finestra és la part fàcil.

La presa de mides es fa a peu d’obra i mai sobre plànol: amplada a tres alçades, alçada als dos costats i al centre, i les dues diagonals per saber quant fora d’escaire està el buit. Es fabrica amb la mida menor i es comprova el plom dels brancals, perquè un brancal dos centímetres fora de plom decideix a quina profunditat del mur pot anar el bastiment.

I aquesta és la decisió principal, perquè la posició dins del gruix canvia tres coses alhora. A cara exterior el brancal queda tot per dins i la llum s’escampa, però el bastiment queda exposat a la pluja. A cara interior queda protegit sota tot el gruix, però perds l’ampit interior i no tens on plegar cap porticó. La intermèdia, cap a un terç des de fora, és la que se sol triar en murs així: el tram de mur del davant fa de visera i el brancal interior encara esbiaixa prou.

La fotografia de la finestra vertical mostra exactament això: el bastiment endarrerit, un ampit interior massís que encara s’ha d’acabar i els porticons de lamel·les plegats contra els brancals, un amb el film de fàbrica posat. Amb un forat petit en un mur gruixut, obrir els brancals cap a dins és el que dona angle de visió i escampa la llum en lloc de deixar un tub fosc.

La fixació és on aquesta feina es diferencia d’una finestra normal. No es pot confiar el bastiment a un cargol clavat al morter de la junta: s’ancora a la pedra, amb un mínim de tres punts per brancal i mai a prop dels angles del marc —uns quinze centímetres de marge—, perquè en collar-lo el perfil es deforma i la fulla deixa de tancar. A cada punt de fixació hi va una falca.

El tercer punt és el segellat perimetral. En un buit de pedra la folgança no és uniforme: pot ser de cinc mil·límetres en un punt i de quatre centímetres a mig metre. L’escuma de poliuretà és rebliment, no segellat. L’ordre correcte és fixació i falques, després rebliment i, finalment, la junta de veritat: segellador elàstic sobre cordó de fons per fora i continuïtat per la cara interior, perquè l’aire humit de dins no hi condensi. Els cartutxos i les caixes de tacs que hi ha damunt de l’ampit són mitja feina.

L’ampit exterior mereix la seva pròpia partida. El CTE DB-HS 1, a l’apartat de trobada de la façana amb la fusteria, demana tres coses: pendent cap a l’exterior de 10° com a mínim, goteró a la cara inferior del vol separat almenys 2 cm del parament, i entrega lateral al brancal de 2 cm com a mínim. En un mur de pedra, aquesta entrega lateral és el que evita que l’aigua entri pels extrems de la peça.

La segona fotografia respon què es fa amb un buit d’arc rebaixat. La solució manté la corba i alhora funciona: la finestra es divideix en tres, els dos trams laterals segueixen la corba i són fixos, i la practicable és la central, rectangular. El motiu és de ferramenta: frontisses, cremones i sistemes oscil·lobatents estan fets per a fulles de cantells rectes, i una fulla corbada surt del catàleg i acaba tancant malament. Posar la corba on no es mou és el que fa que la finestra respecti l’arc i segueixi anant bé.

El perfil s’ha de fabricar corbat —en PVC es termoforma sobre plantilla, en alumini es corba amb corró— i el reforç interior l’ha de seguir: més termini i més cost, i val més saber-ho abans de decidir. La corba es pren a l’obra, amb plantilla o mesurant ordenades cada deu centímetres des d’una corda horitzontal, mai amb el radi del plànol. L’alternativa que es fa sovint és tapiar la part alta i encabir-hi un rectangle: per fora es perd l’arc i, a més, es crea una junta horitzontal just on l’aigua que baixa per la façana troba la fusteria.

La tercera fotografia és una peça documentada abans de retirar-la: una finestra octogonal de fusta amb creuer de travessers i vidre catedral, en un bany. S’hi veu el patró de fissures de l’arrebossat al voltant del buit, i té explicació: un buit poligonal no té llinda que reparteixi, les tensions es concentren als vèrtexs i l’arrebossat esquerda seguint les diagonals. Qualsevol obertura de forma singular es comporta igual i s’ha de resoldre amb cèrcol o malla als angles. La fulla, a més, obre cap a dins sobre la zona de dutxa: avui la ventilació d’un bany es resol amb extracció, tal com planteja el CTE DB-HS 3, i la privacitat que donava el vidre catedral, amb un vidre translúcid dins de la unitat d’envidrament.

Què se n’aprèn: no demaneu mai fusteria amb mides de plànol; decidiu la posició dins del gruix abans de fer la comanda, perquè d’això depenen la profunditat del marc, els porticons i les dues peces d’ampit; preneu les corbes amb plantilla; i mireu el POUM i les ordenances abans de triar material i color, perquè en molts nuclis antics la fusteria de façana està regulada.