Quant costa canviar el terra d’un pis a Girona: preu per m² i què hi entra de veritat

Per què les xifres d’internet van de 24 a 180 €/m²

Poseu «preu de canviar el terra» a qualsevol cercador i a la mateixa pantalla us sortiran xifres de 24 €/m² i xifres de 180 €/m². No és que una menteixi i l’altra digui la veritat: és que no parlen del mateix, i com que gairebé cap no declara l’abast, no hi ha manera de posar-les una al costat de l’altra.

Hi ha quatre motius i tots quatre es desactiven amb una sola pregunta al pressupost: què inclou aquest número. El primer és la unitat. Conviuen preus per metre quadrat, preus per hora i preus per metre lineal, i el sòcol sempre va en metre lineal mentre la resta va en metre quadrat; sumar-los sense adonar-se’n és l’error més freqüent.

El segon és si el material hi és o no hi és, i quin material. Entre un laminat AC3 i un AC5 el producte es pot doblar, així que dos pressupostos «amb material» poden separar-se vint euros el metre sense que cap dels dos sigui car. El tercer és el sistema de col·locació: en flotant es cobreixen entre 50 i 70 m² al dia i en encolat o clavat, entre 20 i 40 —ritmes sectorials orientatius—, de manera que el mateix saló pot ser mig dia de feina o dos dies. I el quart és l’estat de la base, que no se sap sense trepitjar el pis.

Per no afegir soroll, en tot l’article fem servir un sol cos de xifres i el citem cada vegada que apareix: un article estatal d’habitissimo actualitzat el 2 de març de 2025. Són franges orientatives d’àmbit estatal, no de Girona, i no són cap oferta nostra. Les fem servir perquè és l’únic conjunt públic que separa el material de la mà d’obra i perquè el podeu contrastar vosaltres mateixos.

Material i mà d’obra: les dues xifres, separades

La taula ja respon el que gairebé cap pàgina de la comarca no respon: en un canvi de terra, el material pesa més que les mans. A l’exemple del saló de 30 m², la col·locació sola són 550 € i el conjunt 1.500 €; la diferència, 950 €, és producte i mitjans. És el 63 % del que pagueu. Recordeu-vos d’aquesta xifra, perquè a la secció de l’IVA torna a sortir i allà fa mal.

Les dues xifres de mà d’obra —30 € l’hora i 10 € el metre— només quadren si hi poseu el ritme. A 10 €/m², una jornada de 60 m² són 600 €, i 600 € a 30 € l’hora són vint hores: dues persones una jornada llarga, o tres bona part del dia. Encaixa. El que no encaixa és aplicar els 10 €/m² a un encolat, perquè el ritme cau a la meitat i les hores es paguen igual. Quan algú us doni un preu de mà d’obra per metre quadrat, la pregunta següent és sempre quin sistema.

la franja orientativa de mercat que publiquem a preus de reformes a Girona és de 25 a 55 €/m² amb IVA a part per a laminat o vinílic col·locat, amb preparació de la base, làmina aïllant, col·locació i sòcol, i sense la retirada del paviment antic. Comparada amb els 50 €/m² de l’exemple amb material, no és cap rebaixa: és la mateixa realitat amb l’abast escrit al costat. La distància entre 25 i 55 no és marge comercial, és què hi ha a sota i què s’hi col·loca a sobre.

Les sis partides que desapareixen del pressupost barat

Sumeu-les i entendreu per què dos pressupostos del mateix terra poden separar-se un terç sense que ningú hagi mentit. El barat no és més barat: és més curt. I les sis tenen una cosa en comú: totes es descobreixen el primer dia d’obra, quan l’equip ja és a casa vostra i dir que no deixa de ser una opció còmoda.

Tres d’aquestes partides —retirada, runa i anivellament— no es poden pressupostar sense haver trepitjat el pis, i per això a com treballem la visita va abans del preu i no al revés. Les altres tres —portes, sòcol i perfils— es poden comptar sobre plànol amb una cinta mètrica. Que no hi siguin no vol dir que l’obra no les tingui: vol dir que qui ha escrit el pressupost no ha amidat el perímetre.

El recàrrec de l’espiga: dues xifres que no quadren

Si voleu espiga trobareu dues respostes al mateix recàrrec, i no diuen el mateix. Unes fonts parlen d’un 30 a un 50 % més de mà d’obra. habitissimo, en canvi, dóna un extra de 7 a 14 €/m². Us donem les dues perquè cap no és falsa: descriuen feines diferents.

Feu el número. Si la mà d’obra de partida són 10 €/m², un recàrrec del 30 al 50 % són 3 a 5 €/m², no pas de 7 a 14. Perquè 7 a 14 €/m² fos un recàrrec del 30 al 50 %, la mà d’obra base hauria de ser d’entre 14 i 47 €/m². Això ja no és col·locar laminat flotant: és encolar o clavar fusta. Les dues xifres són coherents amb elles mateixes i incompatibles entre si perquè no parteixen de la mateixa base.

El segon motiu és de vocabulari. Sota la paraula «espiga» hi conviuen tres dibuixos que no costen igual: l’espiga clàssica ajunta les peces a 90°, l’espiga francesa es talla a inglet perquè els extrems formin una línia contínua, i la punta d’Hongria es talla a un angle encara més tancat. Les dues últimes obliguen a tallar cada peça pels dos caps, i cada tall és temps i és retall que no arriba a col·locar-se. Una font que diu «espiga» sense dir quina està donant la mitjana de tres feines diferents.

I el tercer, el que ningú no separa: l’espiga es col·loca gairebé sempre encolada, i un encolat ja va a la meitat de ritme que un flotant abans de dibuixar res. Bona part del recàrrec que us cobren no és el dibuix, és el sistema que el dibuix obliga a fer servir; i el retall extra és una línia de material, no de mà d’obra. Si compareu dos pressupostos d’espiga, compareu-los pel dibuix, pel sistema de fixació i pel percentatge de retall previst. El percentatge de recàrrec sol, sense res d’això al costat, no vol dir gran cosa.

La trampa de l’IVA: canviar el terra és justament on cau el 10 %

Aquesta és la part que fa que valgui la pena arribar al final d’un article de preus. Una obra en un habitatge acabat fa més de dos anys i contractada per un particular tributa al 10 % d’IVA si el material que aporta l’empresa no supera el 40 % de la base imposable. Doncs bé: de totes les obres que es contracten soles, canviar el terra és la que el supera amb més facilitat.

Torneu a l’exemple del saló. Material i mitjans, 950 € sobre una base de 1.500: el 63 %. Amb laminat AC5 a 30 – 35 €/m² i col·locació a 10 €/m², el material són tres quartes parts. I encara més clar: fins i tot amb el material més barat de la taula, 15 €/m², el producte segueix sent el 60 % de la base. En un canvi de terra pelat el material guanya sempre. Si l’operació que signeu és només el terra, el llindar es mesura sobre aquesta operació, i quan cau no cau només la part de material: passa al 21 % tota l’operació.

Hi ha dues situacions on això no passa, i cap de les dues és un truc. La primera, que el terra sigui un capítol d’una obra més gran: en una reforma integral la base imposable és tota l’obra i el material del paviment queda diluït entre enderrocs, instal·lacions i hores. La segona, que el material el compreu vosaltres i l’empresa només facturi la col·locació.

La segona sona bé fins que la calculeu amb els números de l’exemple. Contractant-ho tot: base de 1.500 € al 21 %, 1.815 €. Comprant vosaltres el material: 950 € més el 21 % de la botiga són 1.149,50 €, i 550 € de col·locació al 10 % són 605 €; total, 1.754,50 €. Us heu estalviat 60,50 €, que són exactament els onze punts aplicats a la mà d’obra i res més, perquè el material paga el 21 % igualment. A canvi heu comprat tres feines: calcular el retall, triar el lot i quedar-vos la garantia del producte. I com que el preu de botiga i el preu professional no acostumen a ser el mateix, la resta pot acabar canviant de signe.

Res d’això és assessorament fiscal, i cada cas té la seva casuística: qui té l’habitatge llogat, per exemple, té la condició d’empresari als efectes de l’IVA i el supòsit ja no encaixa. Els tres requisits, amb els articles i els exemples, són a IVA i deduccions en una reforma. El que sí que us diem és que el tipus s’ha de resoldre en el pressupost i no a la factura, perquè a la factura ja no queda marge per corregir res.

Què ha de portar el pressupost perquè el pugueu comparar

1. Els metres quadrats amidats, no «el saló i els dos dormitoris», i el percentatge de retall comptat a part: en dibuix recte no és el mateix que en espiga.
2. El producte identificat de veritat: família, classe d’ús i, si és laminat, classe AC amb la referència. «Parquet» no és una descripció. A paviments, parquet i vinílic teniu què vol dir cada paraula, i a el glossari d’obra, la resta de termes que us sortiran al pressupost.
3. Si la retirada del paviment antic hi entra o no hi entra, i on va la runa. Si no és escrit, no hi és.
4. La preparació del suport com a línia pròpia, amb el criteri d’acceptació escrit —3 mm sota regla de 2 m— i com es factura si la base no hi arriba.
5. La làmina aïllant pel seu nom i model, no «manta inclosa».
6. El sòcol en metres lineals de perímetre amidat, i si és estàndard o especial.
7. Els perfils de transició comptats per unitat i les juntes d’expansió situades sobre el plànol, no deixades per al dia que arribi el material.
8. El retall de les portes: quantes fulles i si el bastiment hi entra.
9. El tipus d’IVA per partida i el repartiment entre material aportat i mà d’obra a la vista, perquè el llindar del 40 % es pugui comprovar abans de signar.
10. Els dies d’obra previstos i qui respon de cada garantia, la del producte i la de la col·locació, que no sempre són el mateix. Amb aquestes deu línies escrites, dos pressupostos ja es poden posar un al costat de l’altre; sense elles, el que compareu són dos números que no parlen del mateix. Si en teniu un a la mà i el voleu contrastar, ho podem mirar des de contacte.