Deu preguntes que heu de fer a qualsevol empresa de reformes abans de signar

Teniu tres pressupostos damunt la taula i els tres diuen coses diferents. Comparar números sense comparar abast és la manera més ràpida de començar malament una obra. Aquestes deu preguntes no són un examen per enxampar ningú: són la informació mínima que hauríeu de tenir abans de signar. Feu-les per escrit, encara que sigui per correu, i guardeu les respostes. Una empresa que treballa bé us les contestarà sense incomoditat, perquè totes tenen resposta.

1. «Em podeu donar el pressupost per partides i no un preu global?»

Un preu global amaga l’abast: sense capítols no podeu saber si la instal·lació elèctrica és nova o s’aprofita, si el bany porta impermeabilització o si les portes de pas hi són. Tot el que no queda escrit acaba apareixent més tard en forma d’extra. El detall també us dona marge de decisió: si la xifra final se’n va de mare, podeu treure una partida sencera en comptes de rebaixar la qualitat de tot.

• Bona senyal — capítols amb amidaments i, a cada partida, què inclou i què queda exclòs.
• Mala senyal — un full amb tres línies i un total, i cap menció del que no hi entra.

2. «Qui presenta els permisos i a nom de qui van?»

El permís és del propietari encara que el tramiti l’empresa. Heu de saber qui prepara la documentació, quin tràmit es presenta —comunicació prèvia d’obra menor o llicència d’obra major— i quants dies s’han reservat al calendari per a això. Un «ja ho mirarem» acaba sovint amb l’obra aturada, i una obra sense legalitzar pot bloquejar una compravenda anys després. Quin tràmit toca en cada cas ho vam explicar a l’article sobre els permisos per reformar a Girona; aquí el que importa és qui se’n fa càrrec.

• Bona senyal — us diuen el nom del tràmit, qui el presenta, si la taxa hi és inclosa i quants dies caldrà esperar.
• Mala senyal — «vosaltres no us preocupeu» sense concretar res, o proposar-vos començar sense demanar el permís.

3. «Qui coordina els gremis i qui serà el meu interlocutor?»

En una reforma d’habitatge hi entren cinc o sis oficis: enderrocs, paleta, electricista, lampista, fusteria i pintura, més cuina i revestiments. Algú ha de decidir quin dia entra cadascun i comprovar que el que ve al darrere pot treballar sobre el que ha deixat el de davant. Si no ho fa l’empresa, ho fareu vosaltres sense haver-ho demanat mai. Demaneu un nom i un telèfon.

• Bona senyal — un responsable d’obra amb nom i telèfon, i un moment fix de la setmana per fer seguiment.
• Mala senyal — us venen «clau en mà» però cada industrial us factura pel seu compte i ningú respon del conjunt.

4. «Què passa si un industrial falla o no apareix?»

És la pregunta que més informació dona, perquè obliga a explicar com està muntada l’empresa. Un industrial es pot posar malalt o endarrerir-se en una altra obra: això passa. El que no és normal és que el problema us el traslladin a vosaltres convertit en excusa. Aprofiteu per preguntar a nom de qui aniran els butlletins de les instal·lacions i els certificats: han d’anar al vostre nom i us els han de lliurar en acabar.

• Bona senyal — el contracte és amb una sola empresa, que substitueix l’industrial i assumeix el retard davant vostre.
• Mala senyal — «és que el paleta no ha vingut», dit com si fos una explicació i no un problema per resoldre.

5. «Em doneu un calendari amb dates o “uns mesos”?»

«Uns dos mesos» no és un termini: és una manera educada d’evitar el compromís. Un calendari útil té data d’inici, fites per setmanes i data d’entrega, i inclou el que no és feina: espera de material, temps d’assecatge i dies de tramitació.

Aquests temps morts hi són sempre. En una cuina, el coll d’ampolla acostuma a ser la fabricació del mobiliari i de l’encimera, i ho detallem a la pàgina de reformes de cuina; en un local mana la data d’obertura i la posada en servei de les companyies, com expliquem a la pàgina de reformes de locals i oficines. Els terminis per superfície d’un habitatge són a la pàgina de reformes integrals.

• Bona senyal — calendari per setmanes i per ofici, amb els terminis de subministrament marcats a part.
• Mala senyal — un termini rodó i només verbal, i cap explicació de com se us avisarà si es desvia.

6. «Com es paga i quant s’avança abans de començar?»

No hi ha cap percentatge oficial que fixi quant es paga per endavant: depèn de la mida de l’obra i del material que cal comprar abans d’entrar. La pregunta no és tant «quant» com «lligat a què». Els pagaments s’han de vincular a fites executades i ha de quedar un import final per a després del repàs. Demaneu factura de cada cobrament: sense factura no hi ha garantia exigible ni reclamació possible.

Pregunteu també quin IVA s’aplica i per què. Les obres de renovació en un habitatge acabat fa més de dos anys, contractades per un particular i en què el material aportat per l’empresa no supera el 40 % de la base imposable, van al 10 %; per sobre d’aquest límit, al 21 %.

• Bona senyal — pagaments per fites escrits al contracte i un import final pendent fins després dels repassos.
• Mala senyal — demanar el gruix del pressupost abans de començar, o proposar una part en efectiu i sense factura.

7. «Què passa amb els imprevistos i com s’aproven?»

En una reforma apareixen coses: un baixant podrit darrere d’una paret, una biga tocada, una instal·lació que no és la del plànol. No es pot pressupostar tot per endavant, però el procediment sí que es pot pactar abans: s’atura la partida afectada, es documenta amb fotos, es valora per escrit i no es continua fins que ho aproveu. Un imprevist que apareix per primera vegada a la factura final no és un imprevist. Reservar un 10 % del pressupost és prudent en un pis, i convé pujar-lo en una casa antiga.

• Bona senyal — cada modificació genera el seu document, amb preu, abans d’executar-se.
• Mala senyal — «ja ho arreglarem al final», o una partida d’imprevistos genèrica sense abast definit.

8. «Qui s’endú la runa i amb quin justificant?»

La runa no és brossa: és un residu de construcció que s’ha de lliurar a un gestor autoritzat, i el comprovant d’aquell lliurament és un document. A Catalunya, l’ajuntament pot exigir una fiança de residus en demanar el permís, i es retorna quan es presenta el certificat del gestor. La pregunta té dues parts: qui paga contenidors i transport, i qui us dona el paper. Si la runa desapareix sense justificant, qui figura al tràmit sou vosaltres.

• Bona senyal — la gestió de residus és una partida del pressupost i us lliuren el certificat del gestor.
• Mala senyal — «de la runa ja me n’encarrego jo» sense que consti enlloc ni aparegui cap document.

9. «Quina garantia tinc per escrit i què cobreix?»

Convé separar tres coses. La Llei d’ordenació de l’edificació fixa terminis de garantia —un any per als acabats, tres per a l’habitabilitat i deu per a l’estructura—, però s’aplica a l’obra nova i a les intervencions que alteren la configuració arquitectònica i requereixen projecte: una reforma d’obra menor no hi entra automàticament. Els materials i els electrodomèstics tenen la garantia del fabricant, que no és la de qui els munta.

La que us interessa és la tercera: la dels treballs executats. Ha de constar per escrit, dir quant dura, què cobreix i com s’avisa quan cal un repàs. Una garantia que només existeix de paraula no és una garantia: és una intenció.

• Bona senyal — un document amb durada, abast i un canal concret per demanar repassos després de l’entrega.
• Mala senyal — «si passa alguna cosa ja tornarem», sense res escrit i sense saber a qui heu de trucar.

10. «Qui neteja al final i què vol dir neteja d’obra?»

És la pregunta que sembla més petita i la que més disgustos evita. La neteja final no és passar l’escombra: és retirar restes de morter i pintura, netejar vidres i marcs, treure la pols fina de dins dels armaris i deixar l’habitatge en condicions d’entrar-hi. Són hores reals i, si no estan pressupostades, les farà algú altre: vosaltres. Pregunteu també per l’escala i el replà, que els fa servir tot l’edifici durant setmanes.

• Bona senyal — la neteja final és una partida i inclou la protecció d’accessos i la neteja diària del pas comú.
• Mala senyal — no apareix enlloc, o us diuen que «això ja ho passareu vosaltres en quatre hores».

Què heu de tenir per escrit abans de signar

Feu-nos-les a nosaltres també

Aquest article no tindria sentit si només servís per mirar-se els altres. Les deu preguntes són les que ens podeu fer a nosaltres, i les respostes són les que hi ha escrites a la pàgina de com treballem: pressupost per partides, tramitació del permís, un responsable d’obra amb nom i telèfon, calendari per setmanes, imprevistos aprovats abans de continuar, runa amb justificant, garantia per escrit i neteja final inclosa. Si alguna resposta nostra no us quadra, demaneu-la per escrit. És exactament el que us demanem que feu amb qualsevol altra empresa que us pressuposti l’obra.