Parquet sobre terra radiant: el número que decideix no és el gruix
Que un full de producte digui «apte per a terra radiant» no decideix res. El criteri tècnic de referència del sector, recollit a la UNE 56810, no exclou cap espècie de fusta: demana estabilitat i una densitat mínima de 550 kg/m³. I el gruix tampoc no és el número: el que mana és la resistència tèrmica del conjunt que queda per damunt de la solera —paviment, manta i el que hi hagi enmig—, que ha de quedar per sota de 0,15 m²K/W, i per sota de 0,10 si el sistema també refreda. Un multicapa correcte deixa de complir només per la manta que hi poseu a sota.
Les dues frases que més se senten davant d’un expositor de parquet quan surt el terra radiant són «amb radiant, roure sí i faig no» i «amb radiant, fins a deu o quinze mil·límetres». Sonen tècniques, es repeteixen a totes les botigues i totes dues fallen pel mateix motiu: substitueixen el criteri real per una regla fàcil de recordar. La primera confon una restricció comercial d’un fabricant amb una exigència tècnica. La segona canvia el número que decideix per un altre que es pot mesurar amb un peu de rei.
El número que decideix no es veu ni es toca: és la resistència tèrmica de tot el que queda per damunt de la solera. Ve escrita al full de característiques de cada capa, se suma i es compara amb un llindar. Aquest article fa aquesta suma i ensenya el cas que gairebé mai s’explica: un paviment que compleix tot sol i que deixa de complir quan hi poseu la manta equivocada a sota. La preparació del suport, les famílies de producte i la tria de manta són a la pàgina de paviments de parquet i vinílic; aquí anem només al radiant.
Mite 1: el criteri de referència no exclou cap espècie
El criteri tècnic de referència del sector, recollit a la UNE 56810, no conté cap llista d’espècies prohibides. Demana dues coses, i totes dues són propietats mesurables: que la fusta sigui estable dimensionalment i que tingui una densitat de 550 kg/m³ com a mínim. Una espècie no queda fora per dir-se com es diu, sinó per no arribar a aquests requisits.
Qui sí que escriu llistes d’espècies és el fabricant, al full del producte que us ven. I aquesta llista no és normativa: és l’abast de la seva garantia. El mateix roure pot estar admès per una marca i limitat per una altra segons com fabriqui el suport, quin adhesiu recomani i quin risc estigui disposat a assumir. Per això dues botigues us poden donar dues respostes contràries sense que cap de les dues menteixi.
El faig ho deixa clar. No és una fusta lleugera —passa el llindar de densitat sense problemes— i tot i així és de les que més sovint apareixen excloses. Si el que l’exclogués fos la densitat, no hi seria. El que l’exclou és quant es mou quan canvia la humitat, que és una altra propietat i es demostra amb un altre assaig. Barrejar les dues coses és el que genera la frase de l’expositor.
- El criteri demana dues coses alhora: estabilitat dimensional i densitat des de 550 kg/m³. Una espècie pot complir la segona i fallar la primera.
- Cap llista d’espècies prohibides surt del criteri tècnic: surt del full del fabricant, i canvia d’un fabricant a un altre.
- El que decideix el moviment no és només l’espècie: és el format. Un multicapa contralaminat es mou menys que un massís de la mateixa fusta.
- Lama estreta i curta es mou menys que lama ampla i llarga, amb la mateixa espècie i el mateix acabat.
- La capa noble mínima perquè un paviment es pugui dir parquet és de 2,5 mm abans de col·locar-lo (EN 13756), i cada polit se’n porta d’1 a 1,5 mm: amb radiant convé comptar quants polits compreu, no només quina fusta.
- Col·locar una espècie exclosa pel fabricant no incompleix res: us deixa sense garantia si el terra treballa. És una decisió comercial, no normativa.
Mite 2: el número no és el gruix, és la resistència tèrmica
Un terra radiant no escalfa l’habitació: escalfa el paviment i deixa que el paviment radiï. Tot el que hi ha entre el tub i l’aire és, per definició, un fre. El que mesura aquest fre és la resistència tèrmica, la R del full tècnic, expressada en m²K/W. Com més alta, més fre.
El llindar és aquest: el conjunt que queda per damunt de la solera —paviment, manta i qualsevol cosa que hi hagi enmig— ha de sumar menys de 0,15 m²K/W. Si el sistema, a més d’escalfar, també refreda, ha de quedar per sota de 0,10. El segon llindar és més sever perquè en refredament el salt de temperatura disponible és molt més petit: la superfície no pot baixar tant com pot pujar, i cada centèsima de fre es menja una part gran del marge.
El mite del gruix funciona per accident. Dins d’una mateixa família de producte, més mil·límetres solen ser més resistència, i per això la regla sembla que va bé. Es trenca en dos moments: quan compareu famílies diferents i, sobretot, quan poseu una manta. La manta té una fracció del gruix del paviment i pot valer més que mig paviment dins de la suma. Aquesta és la taula que ho demostra.
| Conjunt sobre la solera | R paviment (m²K/W) | R manta (m²K/W) | Total | Calefacció (< 0,15) | Refredament (< 0,10) |
|---|---|---|---|---|---|
| Laminat de 7 mm + manta d’IXPE | ≤ 0,057 | 0,002 | ≤ 0,059 | Compleix | Compleix |
| Laminat de 8 mm + manta de cautxú natural reciclat | ≤ 0,066 | 0,006 | ≤ 0,072 | Compleix | Compleix |
| Laminat de 8 mm + manta d’EVA | ≤ 0,066 | 0,036 | ≤ 0,102 | Compleix | NO compleix |
| Laminat de 8 mm + escuma de polietilè | ≤ 0,066 | 0,038 | ≤ 0,104 | Compleix | NO compleix |
| Laminat de 8 mm + escuma de polietilè damunt de la manta antiga que no s’ha retirat | ≤ 0,066 | 0,076 | ≤ 0,142 | Compleix al límit | NO compleix |
La primera lectura és contraintuïtiva: la manta acústica no és l’enemiga. El cautxú natural reciclat, que és el que millor esmorteeix el soroll d’impacte, només afegeix 0,006 m²K/W. La que es menja el marge és l’escuma de polietilè, la barata, la que sovint ve amb el palet. Aïlla més perquè és el que sap fer, i aquí aïllar és exactament el que no volem: el que ha d’aïllar és la planxa que hi ha SOTA els tubs, no la capa que hi ha a sobre.
La quarta i la cinquena fila són el mateix error en dues intensitats. La cinquena és el pecat més freqüent de les obres de substitució: deixar la manta antiga posada i col·locar-ne una de nova a sobre per estalviar-se el dia d’enderroc. Les dues resistències se sumen, ningú no les apunta enlloc i el resultat és un terra que escalfa el paviment en comptes de l’habitació. La catifa fa el mateix a escala petita: és una capa més que no surt a cap càlcul, i allà on hi ha catifa el terra s’escalfa ell.
I d’aquí surt l’argument a favor de l’encolat que no s’acostuma a explicar. Per sobre dels 15 mm de gruix, el criteri de referència recomana encolar, i encolar treu la manta de l’equació: desapareix el sumand que en el pitjor cas valia més de la meitat del que valia el paviment. El preu d’aquesta millora es paga en dies. El ritme orientatiu del sector és de 50 a 70 m²/dia en flotant i de 20 a 40 m²/dia en encolat o clavat, i aquests dies de més es veuen al pressupost de mà d’obra.
El protocol, amb els números a la mà
- Solera acabada i curada abans que arribi cap palet. Amb radiant a sota, l’aigua residual ha de ser per sota del 2 % en solera de morter i per sota del 0,5 % si és d’anhidrita, mesurada amb higròmetre de carbur, a mitja alçada i com a mínim a 2 cm de fondària, amb un control cada 100 m² com a mínim. Com a orientació, els dies d’assecat es calculen com 2 × (cm)²: una solera de 5 cm són uns 50 dies.
- Comproveu que hi ha 30 mm de solera com a mínim per damunt dels tubs. És el recobriment mínim que reparteix la calor abans que arribi al paviment.
- Cicle d’escalfament previ amb el terra encara nu, pujant 5 °C per dia fins al màxim de servei i baixant al mateix ritme. Serveix per a dues coses: acaba de treure l’aigua que el curat no s’ha endut i destapa qualsevol fuita mentre encara es pot reparar sense aixecar un paviment nou.
- Mesura amb higròmetre de carbur DESPRÉS del cicle, no abans. Una solera pot semblar seca a la superfície i estar carregada per sota, i el mesurament que val és el que es fa amb la solera ja escalfada i tornada a refredar.
- Planimetria abans de la primera lama: 3 mm com a màxim sota regla de 2 m, 1 mm sota regla de 20 cm i una horitzontalitat del 0,5 %. Amb radiant això no és només estètica: un buit sota la lama és una cambra d’aire, i una cambra d’aire és una capa aïllant que no heu comptat a la suma.
- Aclimatació amb els paquets TANCATS, 48 hores, horitzontals, al centre de l’estança i separats de la paret. El local ha d’estar estabilitzat entre el 30 i el 65 % d’humitat relativa durant els 7 dies previs. Obrir les caixes per airejar la fusta és un error que els mateixos fabricants desmenteixen.
- Junta perimetral segons el sistema, que amb radiant no és un detall d’acabat: en flotant el paviment ha de poder moure’s amb els cicles de temperatura i en encolat la junta fa una altra feina. Els mil·límetres exactes i les juntes intermèdies els detallem a la pàgina de paviments de parquet i vinílic.
- Posada en marxa de cada temporada freda pujant també 5 °C per dia, i temperatura de superfície continguda: el criteri de referència del sector la fixa en 27 °C i l’EN 1264 posa el tope absolut en 29 °C.
Aquests 27 °C són de superfície, no d’aigua. És una distinció que costa diners quan es confon: la temperatura d’impulsió que us dirà l’instal·lador de la calefacció és una altra xifra i no serveix per saber què li passa a la fusta. El que heu de demanar és la temperatura de superfície de disseny, i que consti per escrit al costat del document d’escalfament. Per sobre del tope, la lama treballa amb la cara de baix calenta i la de dalt a temperatura d’habitació: és exactament el gradient que el format multicapa està pensat per aguantar, i el massís, molt menys.
L’altra meitat de l’estabilitat és l’aire de casa. La forquilla del 30 al 65 % d’humitat relativa que es demana durant l’aclimatació no s’acaba el dia que es col·loca el terra: és la franja on la fusta es mou poc. Amb radiant, l’aire s’asseca més que amb radiadors i baixar del 30 % un gener sec no costa gens. Si les juntes s’obren cada hivern i es tanquen cada estiu al mateix lloc, el problema no és la col·locació.
Què canvia al pressupost
| Partida | Franja orientativa | Nota |
|---|---|---|
| Instal·lació de tarima flotant | 15 – 35 €/m² | La font no aclareix si inclou material: llegiu sempre l’abast abans de comparar. |
| Mà d’obra sola | 30 €/hora o 10 €/m² | Serveix per estimar els dies de més que demana l’encolat. |
| Material de tarima AC5 | 30 – 35 €/m² | AC4 i AC3, de 15 a 25 €/m². |
| Manta aïllant | 5 – 10 €/m² | Amb radiant importa més la R declarada que el preu: la barata d’escuma de polietilè és la que més frena. |
| Sòcol | 5 – 10 € per metre lineal | Es pressuposta per metre lineal de perímetre, no per m² de terra. |
| Saló de 30 m² amb multicapa | 1.500 € amb material · 550 € només instal·lació | És l’únic exemple del sector amb l’abast declarat, i per això el citem. |
Amb radiant el pressupost es mou per dues coses, i cap de les dues és l’espècie de la fusta: els dies de més que demana l’encolat i el temps d’espera de la solera, que és calendari d’obra encara que no surti a cap factura. la franja orientativa de mercat que publiquem per a laminat o vinílic col·locat, de 25 a 55 €/m² amb IVA a part, inclou preparació de la base, làmina aïllant, col·locació i sòcol, i no inclou la retirada del paviment antic; la teniu amb la resta a preus de reformes a Girona. Si el paviment va dins d’una obra més gran, és una partida d’un projecte de reforma integral i el que decideix el total és una altra cosa.
Abans de comprar res demanem tres papers: la R declarada del paviment, la R declarada de la manta i el document d’escalfament de l’instal·lador de la calefacció. Amb aquests tres números, la conversa sobre espècies i mil·límetres s’acaba en cinc minuts. Els termes que hem fet servir aquí els teniu al glossari d’obra, la manera com ho documentem a com treballem i el tipus d’IVA que s’aplica a una obra com aquesta a l’article sobre IVA i deduccions en una reforma. Si voleu que ho mirem sobre el vostre cas, escriviu-nos des de contacte.
Preguntes freqüents
És veritat que amb terra radiant no puc posar faig?
No és una prohibició normativa. El criteri tècnic de referència del sector, recollit a la UNE 56810, no nomena cap espècie: demana estabilitat dimensional i una densitat de 550 kg/m³ com a mínim. Qui exclou espècies concretes és el fabricant, al full del seu producte, i el que hi ha en joc és l’abast de la seva garantia, no el compliment de res. El faig passa el llindar de densitat de sobres i tot i així apareix sovint exclòs: el motiu no és la densitat, és quant es mou amb els canvis d’humitat. Llegiu el full del producte que compreu, perquè canvia d’una marca a l’altra.
Quin gruix màxim de parquet admet un terra radiant?
La pregunta no té resposta en mil·límetres. El que ha de complir és la resistència tèrmica del conjunt que queda per damunt de la solera: per sota de 0,15 m²K/W si el sistema només escalfa i per sota de 0,10 si també refreda. Se sumen totes les capes: paviment, manta i qualsevol cosa que hi hagi enmig. Un paviment prim amb una manta d’escuma de polietilè pot fallar el llindar de refredament, i un de més gruixut encolat, sense manta, pot passar-lo. Demaneu la R declarada de cada capa i sumeu-les abans de comprar.
Amb terra radiant, millor encolat o flotant?
Per sobre dels 15 mm de gruix el criteri de referència recomana encolar, i amb radiant hi ha un segon motiu: encolar treu la manta de la suma de resistències, que sovint és el sumand que més marge menja. A canvi va més a poc a poc —el ritme orientatiu del sector és de 20 a 40 m²/dia en encolat contra 50 a 70 m²/dia en flotant— i aquests dies de més surten al pressupost de mà d’obra. Amb gruixos baixos i una manta de resistència tèrmica petita, el flotant compleix sense problemes.
Puc posar manta acústica si tinc terra radiant?
Sí, i no és el problema que la gent es pensa. La manta de cautxú natural reciclat, la millor contra el soroll d’impacte, afegeix 0,006 m²K/W a la suma. La que es menja el marge és l’escuma de polietilè, amb 0,038. El que no s’ha de fer mai és apilar-ne dues: si substituïu un paviment flotant, la manta antiga s’ha de retirar, perquè les dues resistències se sumen i normalment ningú no les apunta enlloc.
A quina temperatura pot anar un terra radiant amb parquet?
El número que importa és la temperatura de superfície, no la d’impulsió de l’aigua. El criteri de referència del sector la fixa en 27 °C i l’EN 1264 posa el tope absolut en 29 °C. Demaneu a l’instal·lador de la calefacció la temperatura de superfície de disseny i que consti per escrit. I a cada inici de temporada freda, pugeu 5 °C per dia: engegar el terra de cop és una de les maneres més ràpides d’obrir les juntes d’un paviment ben col·locat.
Quant s’ha d’esperar des que es fa la solera fins que es col·loca el parquet?
Depèn del gruix i s’ha de mesurar, no estimar. L’orientació de partida és que els dies d’assecat es calculen com 2 × (cm)²: una solera de 5 cm són uns 50 dies. Després va el cicle d’escalfament previ, pujant i baixant 5 °C per dia amb el terra encara nu. I al final, la mesura amb higròmetre de carbur: per sota del 2 % en solera de morter amb radiant i per sota del 0,5 % en anhidrita, a mitja alçada, com a mínim a 2 cm de fondària i amb un control cada 100 m². Aquest calendari ha de constar a la planificació d’obra des del primer dia.
Puc posar catifes damunt d’un parquet amb terra radiant?
Una catifa és una capa aïllant que no surt a cap càlcul. Allà on la poseu, el terra escalfa menys l’habitació i s’escalfa més ell, i la fusta de sota treballa a una temperatura diferent de la del seu voltant. Una catifa petita en una zona de pas no és cap drama; cobrir mig saló amb una de gruixuda sí que ho és. Si la voleu, val més comptar-la des del principi que descobrir-la quan la factura de calefacció no quadra.
