Electricitat i il·luminació en una reforma: guia completa
El REBT vigent (RD 842/2002) demana en un habitatge amb electrificació bàsica cinc circuits independents, presa de terra i un diferencial de 30 mA per cada cinc circuits. Una instal·lació anterior al 1973 no sol tenir-ne cap de les tres coses. Refer-la sencera en un pis de 80 m² es mou entre 3.000 i 5.500 €, com a franja orientativa de mercat, i és la decisió que s’ha de prendre abans de la primera regata: després, cada endoll nou val entre tres i cinc vegades més.
L’electricitat és la partida invisible d’una reforma. Quan l’obra s’acaba ningú no mira el cablejat: es mira l’enrajolat, la cuina i el parquet. Però és la que decideix si podreu passar l’aspirador sense allargador, si el llum del passadís s’encén des dels dos extrems i si d’aquí a cinc anys podreu posar un punt de càrrega al garatge sense tornar a picar la paret.
També és la que menys temps es dedica a decidir. Es despatxa en deu minuts d’una visita, mentre les manetes dels armaris ocupen tres setmanes de converses. Aquest article és el que ens agradaria que la gent hagués llegit abans d’aquells deu minuts.
Quan s’ha de refer la instal·lació sencera
No hi ha una data màgica, però sí una cronologia. El reglament electrotècnic de baixa tensió del 1973 va ser el primer que va generalitzar la presa de terra als habitatges. El que hi ha ara, el RD 842/2002, va entrar en vigor el setembre del 2003 i és el que fixa els circuits mínims que veureu més avall. Entre l’un i l’altre hi ha milers de pisos gironins dels anys seixanta i setanta amb tres circuits per a tota la casa, cable d’1 o 1,5 mm² per a tot i endolls de dues clavilles.
Ara bé, una instal·lació no s’ha de refer perquè sigui vella, sinó perquè li falta alguna cosa concreta. Aquestes cinc són les que decideixen la conversa.
| Senyal | On es comprova | Per què obliga a intervenir |
|---|---|---|
| Endolls de dues clavilles | A ull, en qualsevol base: no tenen els contactes laterals de terra. | No hi ha conductor de protecció. Un electrodomèstic amb una derivació posa la carcassa en tensió i res no ho detecta fins que algú la toca. |
| Cap diferencial al quadre | Obrint la tapa: cal buscar l’aparell amb el botó de prova. | El diferencial de 30 mA és el que dispara quan el corrent es fuga cap a terra o cap a una persona. Sense ell, l’automàtic només protegeix el cable, no vosaltres. |
| Secció insuficient | Al quadre o dins d’una caixa de derivació: cable d’1 o 1,5 mm² alimentant endolls. | Per a preses d’ús general el mínim és 2,5 mm². Un cable prim escalfa, envelleix l’aïllament i no admet la protecció que li tocaria. |
| Aïllaments envellits o alumini | Cable de tela, de goma endurida o conductor gris mat en comptes de coure. | L’aïllament esquerdat deixa el conductor a la vista dins la caixa. L’alumini domèstic dona problemes de contacte a les connexions i avui no es fa servir en habitatges. |
| Un sol circuit per a tot | Comptant automàtics: dos o tres per a tot l’habitatge. | La rentadora deixa la casa a les fosques i qualsevol avaria obliga a tallar-ho tot. També vol dir que ningú no ha calculat res. |
Hi ha un cas intermedi que val la pena esmentar, perquè és freqüent en pisos dels anys noranta: presa de terra, diferencial i quadre correctes, però pocs circuits i pocs endolls. Allà la intervenció raonable no és arrencar-ho tot, sinó mantenir la derivació individual i el quadre —ampliant-lo— i afegir els circuits que falten.
El que no es pot fer mai és barrejar. Empalmar cable nou de 2,5 mm² a un circuit antic d’1,5 mm² i protegir-ho amb un automàtic de 16 A és deixar mig circuit sense protecció: l’automàtic es dimensiona sempre per al conductor més feble de tota la línia, no per al més gruixut.
Els cinc circuits que demana el REBT
La instrucció ITC-BT-25 no parla d’endolls: parla de circuits. Un circuit és una línia que surt del quadre amb el seu automàtic i alimenta un grup de punts. La lògica és doble: que una avaria no deixi tota la casa sense servei i que cada cable estigui protegit per un automàtic proporcional a la seva secció.
| Circuit | Què alimenta | Secció mínima | Automàtic | Límit de punts |
|---|---|---|---|---|
| C1 | Il·luminació. | 1,5 mm² | 10 A | 30 punts de llum |
| C2 | Preses d’ús general i frigorífic. | 2,5 mm² | 16 A | 20 preses |
| C3 | Cuina i forn. | 6 mm² | 25 A | 2 preses |
| C4 | Rentadora, rentaplats i termo elèctric. | 4 mm² | 20 A | 3 preses |
| C5 | Preses de bany i preses auxiliars de cuina sobre el pla de treball. | 2,5 mm² | 16 A | 6 preses |
Per sobre d’aquests cinc hi ha l’electrificació elevada. És obligatòria quan la superfície útil passa dels 160 m², quan hi ha calefacció elèctrica, aire condicionat, assecadora o sistemes d’automatització, o quan es passa dels 30 punts de llum o de les 20 preses d’ús general. Aleshores apareixen circuits addicionals: C8 per a calefacció elèctrica i C9 per a aire condicionat, tots dos de 6 mm² i 25 A; C10 per a l’assecadora; C11 per a automatització i gestió de l’energia; i duplicats de C1, C2 o C5 quan es superen els límits de la taula.
Tres dades més del quadre que apareixen al pressupost i convé saber llegir. La primera: com a mínim hi ha d’haver un interruptor diferencial de 30 mA per cada cinc circuits, i separar-los en dos grups és barat i evita quedar-se a les fosques amb tota la casa quan salta la rentadora de nit. La segona: la derivació individual, el cable que va del comptador al vostre quadre, té una secció mínima de 6 mm² en habitatges. I la tercera: el control de potència ja no és una caixeta a part, perquè els comptadors telegestionats el porten integrat.
Un últim aclariment que evita malentesos: la previsió de càrrega d’un habitatge amb electrificació bàsica és de 5.750 W i la d’un d’elevada, de 9.200 W. Són xifres de disseny de la instal·lació, no la potència que contractareu. Són coses diferents i es confonen contínuament.
Quants endolls, on i a quina alçada
El mínim reglamentari és baix. Serveix perquè un habitatge es pugui donar d’alta, no perquè s’hi visqui bé. La taula posa una cosa al costat de l’altra: el que exigeix la ITC-BT-25 i el que resol de veritat una estança, que és el que acabem posant a gairebé totes les obres.
| Estança | Mínim de la ITC-BT-25 | El que resol el problema |
|---|---|---|
| Sala d’estar | 1 punt de llum per cada 10 m² i 3 preses per cada 10 m², més la presa de televisió. | Un quàdruple darrere del moble del televisor, un doble a cada extrem del sofà, un doble lliure a la paret buida i un endoll al terra si hi ha una taula al centre. Encesa de la llum general des de les dues portes. |
| Dormitori | 1 punt de llum i 3 preses. | Dos dobles a la capçalera —lectura i càrrega de telèfons—, un a la paret de l’armari per a l’aspirador i un altre a la zona d’escriptori. Interruptor commutat entre la porta i el llit. |
| Cuina | 1 punt de llum per cada 10 m², 2 preses per a frigorífic i extractor, 1 presa de 25 A per a la placa i el forn, 3 preses per a rentadora, rentaplats i termo, i 3 preses sobre el pla de treball. | Cinc o sis preses sobre el taulell repartides, no agrupades en un racó, més una torre o un endoll escamotejable a l’illa. Cada gran electrodomèstic amb la seva presa accessible sense moure el moble. |
| Bany | 1 punt de llum i 1 presa. | Dues preses al costat del mirall, fora dels volums, i una tercera dins del moble per al raspall i l’afaitadora. Línia pròpia si hi ha tovalloler elèctric. |
| Passadís i rebedor | 1 punt de llum i 1 presa cada 5 m. | Commutació als dos extrems, un endoll cada tramada per a l’aspirador i un punt de llum baix o un sensor per a la nit. |
| Safareig, terrassa i garatge | 1 punt de llum i 1 presa; al garatge, 1 punt de llum per cada 10 m². | Presa estanca a la terrassa, doble presa al safareig per a assecadora i planxa i, al garatge, el tub de reserva fins al lloc on algun dia anirà el carregador del cotxe. |
Les alçades, en un habitatge, tampoc no són reglamentàries: són ofici. Aquestes són les que fem servir i el motiu de cadascuna.
- Preses generals a 20–30 cm del terra, per sota del sòcol i lluny del rodapeu de la calefacció.
- Interruptors a 100–110 cm, sempre al costat de la maneta i mai darrere de la fulla quan la porta és oberta: és l’error de replanteig més comú.
- Preses de cuina sobre el pla de treball a 105–115 cm, uns 15 cm per sobre d’un taulell de 90.
- Presa de televisió a 110–130 cm si la pantalla va penjada, i sempre amb un tub buit fins al moble de baix per amagar els cables després.
- Preses de tauleta a 60–75 cm si van sobre la capçalera; a 20–30 cm si van amagades darrere del moble.
- Al bany, dues preses al costat del mirall a 110–115 cm i fora dels volums de la ITC-BT-27.
- Els criteris d’accessibilitat situen els mecanismes entre 80 i 120 cm del terra: si a casa hi ha o hi haurà gent gran, val la pena que els interruptors principals hi entrin.
Un endoll previst durant l’obra val el que val el mecanisme. El mateix endoll tres mesos després val la regata, el cable, el guix, la pintura i el disgust.
El quadre i la potència contractada
El quadre general de comandament i protecció és la peça que més informació dona sobre una instal·lació. Ha de tenir l’interruptor general automàtic, un o més diferencials de 30 mA i un automàtic per circuit, amb prou espai lliure per créixer. Un quadre ple fins al topall el dia que s’acaba l’obra és un quadre mal dimensionat: qualsevol ampliació futura obligarà a canviar-lo.
La potència contractada és una decisió separada i molt mal explicada. Amb el peatge 2.0TD, un habitatge pot contractar la potència en trams de 0,1 kW fins a 15 kW, i pot tenir una potència diferent en hora punta i en hora vall. El límit superior no és el que vulgueu: és el que consta al butlletí elèctric de l’habitatge.
El càlcul no és sumar-ho tot. La potència es simultaneja: es fa la suma dels aparells que de veritat coincideixen en el pitjor moment del dia —típicament un migdia d’hivern, amb el forn engegat i algú dutxant-se— i s’hi afegeix un marge.
| Aparell | Potència habitual | Coincideix amb la resta? |
|---|---|---|
| Placa d’inducció | 3.500–7.400 W al màxim | Poques vegades al màxim: la majoria reparteixen potència entre focs. |
| Forn elèctric | 2.000–3.500 W | Sí, i sovint alhora amb la placa. |
| Rentadora | 1.500–2.200 W | Només mentre escalfa l’aigua, uns minuts per cicle. |
| Rentaplats | 1.500–2.200 W | Igual que la rentadora: pic curt al principi. |
| Assecadora de bomba de calor | 700–1.000 W | Sí, però és baixa. Les de resistència pugen a 2.000–2.700 W. |
| Termo elèctric | 1.200–2.000 W | Programable: es pot desplaçar a hores vall. |
| Aire condicionat, per màquina | 700–1.500 W | A l’estiu sí, i sovint dues alhora. |
| Punt de càrrega de vehicle elèctric | 3.700 W a 16 A o 7.400 W a 32 A | És el que més canvia el càlcul. Molts carregadors admeten regulació. |
| Il·luminació LED de tot l’habitatge | 150–400 W | Sempre, però és testimonial. |
A la pràctica, un pis de dues o tres habitacions amb cuina de gas funciona amb 3,45 kW. Amb inducció i forn elèctric, la franja raonable va de 4,6 a 5,75 kW. Contractes de 6,9 o 9,2 kW heretats d’una època en què els trams eren fixos n’hi ha molts, i cada quilowatt de més es paga tots els dies de l’any, l’utilitzeu o no.
La conseqüència pràctica és senzilla: baixar la potència és un tràmit de comercialitzadora amb un cost petit, però pujar-la per sobre del que consta al butlletí obliga a fer-ne un de nou. Per això la xifra es decideix durant l’obra, quan encara sou a temps de dir que d’aquí a cinc anys hi haurà aerotèrmia i un cotxe endollat al garatge.
La llum en tres capes
Un únic punt al centre del sostre és la pitjor solució possible i, alhora, la més fàcil de corregir mentre la paret és oberta. Fa tres coses malament alhora. Posa la vostra pròpia ombra sobre allò que esteu mirant, perquè la llum ve de darrere del cap. Aplana l’habitació, perquè il·lumina el terra i deixa el sostre i les parets fosques. I obliga a tenir-ho tot encès o tot apagat, sense cap situació intermèdia.
La solució no és posar més llums, és posar-los en capes que s’encenen per separat.
- General: la que permet moure’s i netejar. Difusa, al sostre, i encesa des de tots els accessos de l’estança.
- De treball: la que il·lumina una tasca concreta i va sempre entre els vostres ulls i la feina, mai darrere. Sota els mobles alts de la cuina, sobre l’escriptori, al costat del sofà, davant del mirall.
- D’ambient: la que no il·lumina res útil i és exactament la que fa que una casa sembli acabada. Banyat de paret, una tira darrere d’una lleixa, un peu de llum, la llum indirecta d’una cortinera.
Els valors de disseny que fem servir són de l’ordre de 100–200 lux d’il·luminació general en sales i dormitoris, 300–500 lux sobre un pla de treball de cuina o un escriptori i 300–500 lux a la zona del mirall del bany. No són cap norma per a habitatges: el DB-HE 3 del CTE, que sí que fixa eficiència i sistemes de control de la il·luminació, s’aplica a locals i oficines i no a l’interior dels habitatges. Dins de casa, la referència és l’ofici i el sentit comú.
La capa d’ambient és la que sempre es retalla i la que menys val: una tira LED amb el seu driver i el seu interruptor costa poc mentre el fals sostre és obert. El que costa car és decidir-ho quan ja està pintat.
Temperatura de color i IRC: les dues xifres de la caixa
Dues dades apareixen a la caixa de qualsevol làmpada i decideixen l’aspecte de tota la casa. La temperatura de color, en kelvins, diu si la llum és càlida o freda: com més kelvins, més blanca i més blava. L’índex de reproducció cromàtica —IRC o Ra, de 0 a 100— diu fins a quin punt els colors es veuen com es veurien a la llum del dia.
El reglament europeu d’ecodisseny exigeix IRC de 80 com a mínim a la majoria de fonts de llum que es venen avui i fixa també límits de parpelleig. Per sota d’aquest 80 la fusta es veu grisa, els tèxtils perden el color i la pell sembla malalta; per això a la cuina i al mirall del bany val la pena buscar 90 o més.
| Estança o ús | Temperatura | IRC | Per què |
|---|---|---|---|
| Sala d’estar i dormitoris | 2.700–3.000 K | ≥ 80 | Llum càlida, com la de la bombeta de tota la vida. És la que el cos associa al vespre i al descans. |
| Pla de treball de cuina | 3.000–4.000 K | ≥ 90 | Cal veure el punt de cocció i el color real dels aliments. Un IRC baix fa que la carn es vegi grisa. |
| Mirall del bany | 3.000–4.000 K | ≥ 90 | És on algú s’afaita o es maquilla. Amb IRC baix, el maquillatge triat al bany queda malament al carrer. |
| Vestidor i zona de planxa | 4.000 K | ≥ 90 | Distingir un blau marí d’un negre demana llum neutra i bona reproducció. |
| Despatx o zona d’estudi | 4.000 K | ≥ 80 | La llum neutra manté l’atenció; la molt càlida convida a plegar. |
| Passadissos i escales | 2.700–3.000 K | ≥ 80 | Han de lligar amb les estances que connecten, o el canvi es nota en cada porta. |
| Porxo i exterior | 2.700 K o menys | ≥ 80 | Com més càlida i menys blava, menys insectes atrau i menys molesta els veïns. |
| Garatge, traster i safareig | 4.000 K | ≥ 80 | Són espais de feina: aquí interessa veure-hi bé i no crear ambient. |
La regla que estalvia més disgustos és aquesta última: barrejar un downlight de 4.000 K amb una tira de 2.700 K en una cuina oberta al menjador es veu des del primer dia i no té solució barata. I si poseu llums regulables, comproveu que el regulador és compatible amb el driver: la incompatibilitat entre reguladors i fonts LED és la causa número u dels parpellejos i dels brunzits que després ningú no sap explicar.
Cuina: la llum que fa la feina va sota els mobles alts
A la cuina el problema és geomètric. Quan enceneu el llum del sostre i us poseu a tallar sobre el taulell, el vostre cos queda entre la font de llum i les mans: talleu dins de la vostra pròpia ombra. Per això la llum de treball d’una cuina va sota els mobles alts, tan a prop del cantell frontal com es pugui, i no al sostre.
La solució que funciona és una tira contínua amb difusor, no punts aïllats que deixen zones fosques entre ells, amb el driver en un lloc registrable —dins d’un moble, no dins del fals sostre segellat— i amb interruptor propi, separat del general. Si la campana ja porta llum pròpia, il·lumina els fogons i prou: no compta com a llum de treball de la resta del taulell.
Dos punts que s’han de deixar previstos abans de tancar sostres: la sortida per al llum penjat de l’illa o de la taula, replantejada amb el moble ja dibuixat i no a ull, i les preses de l’illa, que no poden venir per terra si no s’ha deixat el tub dins de la solera. Al servei de reformes de cuina i a l’article del cost d’una cuina hi trobareu com afecta això a la resta de partides.
Bany: davant del mirall, mai a sobre
Un downlight just sobre el cap fa exactament el contrari del que necessiteu: projecta ombra sobre els ulls, sota el nas i sota la barbeta, que és on mireu quan us afaiteu o us maquilleu. La llum del bany ha de venir de davant de la cara, a banda i banda del mirall i a l’alçada dels ulls, o bé d’una barra difusa horitzontal per sobre del mirall però inclinada cap a vosaltres.
La llum general del sostre continua fent falta per netejar i per veure-hi de nit, i el conjunt ha de tenir la mateixa temperatura de color: en un bany petit, la barreja es nota molt. Tot això conviu amb els volums elèctrics de la ITC-BT-27, que manen sobre quina protecció ha de tenir cada lluminària i on es pot posar cada presa; ho detallem a l’article sobre els errors en una reforma de bany.
Preinstal·lacions que ara valen poc i després molt
Una preinstal·lació és el tub, el cable i el forat deixats fets mentre la paret és oberta, sense l’aparell final. És la partida amb més retorn per euro de tota l’obra, perquè el que costa car no és el material: és tornar a obrir, tornar a enguixar i tornar a pintar.
| Preinstal·lació | Què inclou | Fet durant l’obra | Fet després |
|---|---|---|---|
| Aire condicionat | Línia elèctrica, canalització de frigorífic, desguàs de condensats i forat de paret per màquina. | 250–600 € per màquina | 900–2.000 €, amb canaleta vista o regates i pintura de tot el recorregut |
| Punt de càrrega de vehicle | Tub i línia des del quadre fins a la plaça, amb l’espai reservat al quadre. | 150–400 € | 600–1.500 €, i sovint amb el cable per fora |
| Xarxa cablejada | Tub i cable de categoria des del rack fins a sala, despatxos i punt d’accés wifi. | 60–120 € per presa | 200–400 € per presa, o canal vista pel sòcol |
| Domòtica | Neutre a les caixes d’interruptor, tub de reserva i circuit C11 al quadre. | 20–60 € per punt | Recablejat, o passar a solucions per ràdio amb piles |
| Punt de llum o endoll extra | Caixa, tub, cable i mecanisme. | 45–90 € per punt | 150–350 € per punt, més la reparació de l’acabat |
Quatre precisions per no dir res inexacte sobre aquestes quatre partides. L’aire condicionat es regula pel RITE, que demana memòria tècnica a partir de 5 kW de potència tèrmica nominal i projecte a partir de 70 kW: una màquina domèstica queda per sota, però el forat, el desguàs de condensats amb pendent i la línia elèctrica s’han de deixar igualment durant l’obra.
El punt de càrrega de vehicle elèctric té instrucció pròpia, la ITC-BT-52. En una casa unifamiliar només cal deixar el tub i la línia fins al garatge, i el carregador pot esperar anys. En un aparcament de comunitat, la Llei 49/1960 de propietat horitzontal, a l’article 17.5, estableix que instal·lar un punt de recàrrega per a ús privat a la plaça pròpia només requereix comunicar-ho prèviament a la comunitat: no cal cap votació ni cap majoria.
La xarxa cablejada continua guanyant al wifi en estabilitat i latència, i el reglament d’infraestructures comunes de telecomunicacions (RD 346/2011) fixa la dotació mínima en obra nova. En una reforma no us hi obliga ningú, però passar un tub des del quadre de comunicacions fins al sofà i fins a cada despatx mentre el fals sostre és obert val quatre duros.
I la domòtica: el REBT ja preveu un circuit específic, el C11, per a automatització i gestió de l’energia. El que realment condiciona, però, és una cosa més petita i més barata: que hi hagi neutre a la caixa de cada interruptor. Moltes instal·lacions antigues no en tenen, i sense neutre la meitat dels mecanismes connectats del mercat no es poden posar.
El butlletí elèctric: què és, qui l’emet i quan cal
El que tothom anomena butlletí és el certificat d’instal·lació elèctrica, el CIE. No l’emet ni l’ajuntament ni la companyia elèctrica: l’emet una empresa instal·ladora habilitada, amb un instal·lador amb el carnet corresponent, i després es registra davant l’òrgan competent de la Generalitat. Va acompanyat d’una memòria tècnica de disseny. El projecte signat per un tècnic titulat només és obligatori en els casos que llista la ITC-BT-04, entre els quals no hi ha un habitatge normal.
- Instal·lació nova o ampliació d’importància: refer el cablejat d’un habitatge hi entra sempre.
- Alta d’un subministrament nou, sigui obra nova o un immoble que feia anys que estava sense contracte.
- Augment de potència contractada per sobre del màxim que consta al butlletí vigent.
- A la pràctica, també quan la distribuïdora comprova que el butlletí registrat té més de vint anys i es demana un contracte nou.
Un habitatge particular no està sotmès a inspeccions periòdiques obligatòries; les instal·lacions comunes dels edificis grans i els locals de pública concurrència, sí, i això afecta qui reforma un local o una oficina. I hi ha un detall que gairebé ningú no aprofita: el butlletí és el document que fixa el màxim de potència que podreu contractar. Si preveieu inducció, aerotèrmia i cotxe elèctric d’aquí a cinc anys, digueu-ho el dia de la visita, perquè aquell número el decideix l’instal·lador quan fa els càlculs i canviar-lo després té un cost.
Demaneu-ne còpia en acabar l’obra i guardeu-la amb l’esquema unifilar del quadre i amb un joc de fotos de totes les regates fetes just abans d’enguixar, amb un metre o una referència de mida dins de la imatge. Aquestes fotos són el document més barat i més útil de tota la reforma: el dia que algú hagi de collar una prestatgeria o obrir una caixa, saber per on passa el cable estalvia un ensurt i una obra.
En quin moment de l’obra es decideix cada cosa
L’electricitat té una finestra molt estreta. Si es deixa passar, no torna, i el calendari d’obra que publiquem en un altre article situa aquesta partida just al mig de la fase d’instal·lacions.
- Abans d’enderrocar: decidir el grau d’electrificació, la potència prevista i si el quadre es queda on és o es mou a un lloc accessible.
- Amb l’habitatge buit i abans de la primera regata: replanteig. Es marca amb guix a la paret cada endoll, cada interruptor i cada punt de llum, amb l’alçada escrita al costat, i es passeja la casa amb els mobles dibuixats a mà. On va el llit, on va la taula, on va el televisor.
- Abans de tancar sostres i envans: tubs de reserva, caixes, preinstal·lacions i neutre a totes les caixes d’interruptor.
- Abans d’enguixar: fotografiar totes les regates amb una referència de mida a la imatge.
- Abans de pintar: comprovar mecanisme per mecanisme que tot és on deia el replanteig i que els circuits estan retolats al quadre.
- En acabar: butlletí, esquema unifilar, prova de tots els diferencials i alta o modificació de la potència contractada.
Què mirem en una visita
La primera cosa que fem és obrir el quadre i mirar un endoll qualsevol. Amb això ja sabem de quina dècada és la instal·lació i si la conversa anirà d’ampliar o de refer. Després preguntem el que ningú no pregunta: on sopeu de veritat, si algú fa teletreball i on, si teniu cotxe i on aparqueu, si hi ha algú a casa que necessiti veure-hi més, i què voldríeu poder fer d’aquí a cinc anys.
El pressupost que us donem separa sempre la instal·lació elèctrica, la il·luminació i les preinstal·lacions en partides diferents, perquè són tres decisions diferents i heu de poder-les comparar amb qualsevol altra oferta línia per línia. Les franges d’aquest article són de mercat i orientatives; el preu vinculant surt de la visita i del pressupost per partides, mai d’una taula.
Preguntes freqüents
Cal refer tota la instal·lació elèctrica en una reforma?
No sempre, però sí quan falta presa de terra, no hi ha diferencial de 30 mA, els endolls són de dues clavilles o el cablejat és d’1 o 1,5 mm² per a tot. Si la instal·lació ja té terra, diferencial i un quadre correcte, sovint n’hi ha prou d’ampliar el quadre i afegir circuits. El que no es pot fer és empalmar cable nou a un circuit antic de secció menor: la protecció es dimensiona pel conductor més feble de la línia.
Quina potència he de contractar en un pis?
La potència no se suma, se simultaneja: es calcula amb els aparells que coincideixen de veritat en el pitjor moment del dia. Un pis de dues o tres habitacions amb cuina de gas sol funcionar amb 3,45 kW i, amb inducció i forn elèctric, amb 4,6 a 5,75 kW. Amb el peatge 2.0TD es pot contractar en trams de 0,1 kW fins a 15 kW, però el màxim el fixa el butlletí elèctric de l’habitatge.
Què és el butlletí elèctric i qui l’ha de fer?
És el certificat d’instal·lació elèctrica (CIE). L’emet una empresa instal·ladora habilitada, amb un instal·lador amb el carnet corresponent, i es registra davant l’òrgan competent de la Generalitat acompanyat d’una memòria tècnica de disseny. Cal en instal·lacions noves, en ampliacions d’importància, per donar d’alta un subministrament i per pujar la potència per sobre del màxim que hi consta.
Quantes preses hi ha d’haver en un menjador?
La ITC-BT-25 demana com a mínim 3 preses per cada 10 m², més la presa de televisió i un punt de llum per cada 10 m². És un mínim per donar d’alta l’habitatge, no un criteri de confort: a la pràctica hi posem un quàdruple darrere del televisor, un doble a cada extrem del sofà i un doble lliure, i deixem la llum general commutada des de les dues portes.
Quina temperatura de color és millor per a la casa?
De 2.700 a 3.000 K a sales, dormitoris i passadissos; de 3.000 a 4.000 K amb IRC de 90 o més sobre el pla de treball de la cuina i al mirall del bany; 4.000 K a vestidors, despatxos, garatges i safareigs. La regla que més disgustos estalvia és no barrejar temperatures diferents dins d’una mateixa estança oberta.
