Ajuts i subvencions per rehabilitar: com funcionen

Cada any hi ha gent que fa una obra impecable —canvia la fusteria, aïlla la coberta, substitueix la caldera per una bomba de calor— i es queda fora de l’ajut per un paper que costava una fracció mínima del pressupost. No perquè l’obra fos dolenta, sinó perquè ningú no li va dir a temps que el certificat d’eficiència energètica s’ha de fer abans de començar, i que un cop retirada la fusteria vella ja no hi ha manera d’acreditar d’on venia.

Aquest article no és una convocatòria ni una llista d’imports. És el mecanisme: qui convoca què, quina diferència hi ha entre un ajut, un préstec i una deducció fiscal, què s’ha de demostrar, en quin ordre s’han de fer les coses i què passa si us el salteu. Les quanties, els percentatges i els terminis canvien a cada convocatòria i a cada exercici pressupostari; el procediment, en canvi, fa anys que és essencialment el mateix, i és el que us permet arribar-hi a temps.

Qui convoca què, i per què conviuen

A Catalunya hi ha tres nivells d’administració que poden posar diners a la mateixa obra, i que no es coordinen entre ells ni comparteixen calendari.

El primer és estatal en l’origen i autonòmic en la gestió. L’Estat aprova per reial decret un programa de rehabilitació residencial amb una dotació, la reparteix entre les comunitats autònomes i cada comunitat el convoca amb les seves pròpies bases. A Catalunya qui convoca, resol i paga és l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, creada per la Llei 13/2009. Els programes de rehabilitació residencial del pla de recuperació, que va regular el Reial decret 853/2021, funcionen exactament així: es despleguen per convocatòries de l’Agència, amb pressupost limitat i termini de presentació, i acostumen a distingir entre actuacions a escala d’edifici, actuacions en habitatges concrets i ajuts per al llibre de l’edifici existent i la redacció de projectes.

El segon nivell són les línies pròpies de la Generalitat, que no depenen d’un programa estatal concret i poden anar a conservació, accessibilitat, patologies estructurals o actuacions energètiques específiques. I el tercer és el local: ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Aquí sovint no hi ha cap xec pel mig: el que hi ha és una bonificació de l’ICIO o de l’IBI prevista a l’ordenança fiscal municipal, o una oficina de rehabilitació que fa de finestreta única i us ajuda a tramitar la resta.

La paraula clau és compatibilitat, i té dos pisos. El sostre general el fixa la Llei 38/2003, general de subvencions: la suma de les ajudes rebudes no pot ser de tal quantia que, tota sola o concorrent amb altres, superi el cost de l’activitat subvencionada. Per sota d’aquest sostre, cada convocatòria decideix si la seva ajuda és compatible amb altres i amb quin límit, i n’hi ha que declaren la incompatibilitat expressa amb qualsevol altre ajut públic per a la mateixa actuació.

La conseqüència pràctica és que demanar-ho tot alhora «per si de cas» no és una estratègia sinó un risc: si al final us concedeixen dues coses incompatibles, a la que sobra hi heu de renunciar o l’heu de reintegrar amb interessos. La compatibilitat es mira abans de presentar res, no quan arriben les resolucions.

Ajut directe, préstec i deducció fiscal no són el mateix

Els tres noms es fan servir com si fossin sinònims i no ho són. Es diferencien en tres coses que canvien completament la manera de planificar una obra: qui posa els diners, quan els noteu a la butxaca i què us passa si no ho justifiqueu bé.

Aquesta última línia és la que dona més sorpreses. Un ajut directe redueix el que us costa l’obra i, per tant, redueix també la base sobre la qual us podríeu deduir després a l’IRPF: no es dedueix dues vegades el mateix euro. Hi ha, això sí, ajudes a la rehabilitació energètica declarades exemptes de tributar a l’IRPF, però això depèn del programa concret i s’ha de comprovar cas per cas. Com funciona la part fiscal —quin IVA porta l’obra, quines deduccions per eficiència energètica hi ha i què cal per aplicar-les— ho tenim desglossat a l’article sobre l’IVA i les deduccions en una reforma.

La diferència de tresoreria és igual d’important. Amb un ajut directe, l’obra la financeu vosaltres de principi a fi i el diner públic arriba mesos després de justificar-la; hi ha convocatòries que preveuen bestretes, sobretot per a comunitats de propietaris, però no és la regla general. Planificar una obra comptant amb la subvenció per pagar el constructor és una de les maneres més ràpides de tenir un problema.

Qui pot demanar-ho i per a quin habitatge

Abans de mirar què finança un programa val la pena mirar si podeu ser-ne beneficiaris. Segons la convocatòria, poden demanar-ho els propietaris, els usufructuaris i, amb autorització del propietari, els arrendataris; en actuacions d’edifici, les comunitats de propietaris i les agrupacions de comunitats. Alguns programes exigeixen que l’habitatge sigui el domicili habitual i permanent i d’altres no, i aquesta línia és de les primeres que s’han de llegir a les bases si el que teniu és una segona residència o un habitatge llogat.

Hi ha un requisit transversal que no surt als fullets i deixa expedients aturats: la Llei 38/2003 exigeix no estar incurs en cap de les prohibicions per obtenir subvencions i estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. En una comunitat de propietaris això vol dir tenir el NIF en regla i els comptes al dia abans de començar cap tràmit, no el dia que toca justificar.

El requisit que decideix gairebé tot: la millora energètica demostrada

Aquí és on es guanyen i es perden els ajuts. Els programes de rehabilitació energètica no financen obres: financen estalvi mesurat. I l’única manera admesa de mesurar-lo és comparar dos certificats d’eficiència energètica del mateix habitatge o del mateix edifici, un d’anterior a l’actuació i un de posterior. La diferència entre els dos —en demanda de calefacció i refrigeració, en consum d’energia primària no renovable o en lletra de l’escala— és el que dona dret a l’ajut i, en molts programes, el que en fixa la quantia. Els llindars exactes els fixa cada convocatòria i s’han de mirar allà.

El certificat l’ha de fer un tècnic competent. El procediment bàsic el regula el Reial decret 390/2021, modificat pel Reial decret 659/2025, que a més ha creat un registre administratiu centralitzat de tècnics competents que ha d’estar operatiu des del juliol del 2026. A Catalunya, a més, el certificat no acaba de valer fins que està registrat: el registre el gestiona l’Institut Català d’Energia i és d’aquest registre que surt l’etiqueta energètica amb la lletra. Aquella data de registre és, a efectes pràctics, la prova de quan es va fer.

I ara la frase que hauria d’anar en majúscules a totes les convocatòries: sense el certificat previ no hi ha ajut possible. No és un tràmit recuperable. Si ja heu tret la fusteria vella, enderrocat l’envà o desmuntat la caldera, no hi ha manera d’acreditar quin era el punt de partida, i cap tècnic honest no us el signarà amb una data anterior. És l’error que deixa més gent fora i, a diferència de gairebé tota la resta, no admet esmena.

• El certificat previ ha d’estar expedit i registrat abans que comenci cap actuació, no abans de la sol·licitud.
• S’ha de referir a la mateixa unitat que demanarà l’ajut: l’habitatge concret o l’edifici sencer, segons el programa.
• Ha de reflectir l’estat real d’avui. Un certificat de fa anys sovint no s’admet, i si l’habitatge ha canviat entretant, no serveix.
• El certificat posterior s’ha de poder comparar amb el previ: mateix abast i mateix mètode de càlcul, o la comparació no demostra res.
• Si l’ajut és d’edifici, és habitual que a Catalunya demanin també l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici presentat a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el certificat d’aptitud abans de sol·licitar-lo. La inspecció tècnica la regula el Decret 67/2015; si aquest requisit s’aplica al vostre cas i en quins termes, comproveu-ho a la convocatòria vigent.
• Molts programes d’edifici demanen també el llibre de l’edifici existent, que ha d’incloure el certificat energètic signat per tècnic competent.

L’ordre dels tràmits

L’ordre no és una recomanació de bones pràctiques: és el que fa vàlida la sol·licitud. Canviar dos passos de lloc pot invalidar l’expedient sencer encara que l’obra estigui perfectament executada.

1. Certificat d’eficiència energètica previ, registrat, abans de tocar res.
2. Projecte o memòria tècnica amb les actuacions previstes, l’estalvi estimat i el pressupost per partides.
3. Documentació de l’edifici quan l’ajut és d’edifici: inspecció tècnica presentada, certificat d’aptitud, llibre de l’edifici i acord de la junta de propietaris.
4. Sol·licitud dins del termini de la convocatòria vigent i abans de començar l’obra.
5. Resolució de concessió o, segons el programa, comprovació prèvia de requisits.
6. Execució de l’obra tal com s’ha demanat, amb factures i pagaments per mitjans bancaris.
7. Certificat d’eficiència energètica posterior, registrat, i certificat final d’obra.
8. Justificació dins del termini, amb tot el que demanin les bases.
9. Cobrament de l’ajut, habitualment força temps després de justificar-lo.

Què passa si comenceu l’obra abans de demanar-ho

És la pregunta que arriba més tard i pitjor: «ja hem començat, encara hi som a temps?». La resposta honesta és que depèn de dues coses diferents i que totes dues han de sortir bé.

La primera és la data d’elegibilitat de la despesa. Cada convocatòria fixa a partir de quin dia són subvencionables les actuacions. N’hi ha que admeten obres iniciades a partir d’una data anterior a la publicació, perquè el programa arriba tard i vol recollir obres ja engegades, i n’hi ha que exigeixen que l’obra no hagi començat el dia de la sol·licitud. Això només ho diuen les bases de la convocatòria concreta i no es pot deduir per analogia amb la de l’any passat.

La segona no admet excepcions: la prova de la situació de partida. Encara que les bases admetin obres iniciades, si no teniu el certificat previ registrat abans de començar no podreu demostrar de quina lletra veníeu ni quant consumíeu. I el que es subvenciona és exactament la diferència.

Hi ha un matís que molta gent no veu venir. «Començar l’obra» no és el dia que el paleta col·loca la primera peça. Per a una administració, l’inici de les obres és el que consta al contracte, a la comunicació prèvia o a la llicència municipal, i sovint també la data de la primera factura o del primer pagament a compte. Un enderroc o un desmuntatge d’instal·lacions ja és obra. Per això el certificat previ es demana el primer de tot, abans fins i tot de tancar el pressupost.

Un ajut no és un descompte que s’aplica al final. És un procediment que comença abans de l’obra i s’acaba molt després.

Què sol entrar i què no

Cap convocatòria energètica finança «una reforma». Financen actuacions amb efecte mesurable sobre l’envolupant tèrmica o sobre els sistemes. La resta de l’obra la pagueu vosaltres, i això no és una mala notícia si ho sabeu abans de fer números i no quan ja teniu el pressupost tancat.

Una precisió que estalvia discussions: la part subvencionable i la que no ho és han d’anar separades al pressupost i a la factura des del primer dia. Si l’aïllament de la façana i la reforma del bany van en una única línia que diu «reforma», la despesa no es pot imputar i el problema no el té l’administració. La mateixa separació us serà útil per una segona raó, la del tipus d’IVA de cada partida, que expliquem a l’article fiscal.

Un detall tècnic que sovint es passa per alt: els impostos indirectes són despesa subvencionable quan el beneficiari no els pot recuperar ni compensar —és el cas d’un particular amb l’IVA de l’obra— i deixen de ser-ho quan sí que els pot recuperar, com passa amb qui actua com a empresari. En una comunitat de propietaris amb locals comercials això pot obligar a repartir la despesa de dues maneres diferents.

Comunitats de propietaris: més ajut i més temps

Els programes energètics tracten molt millor l’edifici sencer que l’habitatge solt, i té tota la lògica tècnica: aïllar una façana completa estalvia molt més que aïllar un pis, i evita els ponts tèrmics que apareixen quan cadascú fa la seva part pel seu compte. Per això les actuacions a escala d’edifici acostumen a tenir intensitats d’ajut superiors i sovint sumen quanties addicionals per als propietaris en situació de vulnerabilitat. Els percentatges concrets, un cop més, són els de la convocatòria vigent i no els d’un article.

El preu d’aquest tracte millor és el temps. Un ajut d’edifici necessita coses que un habitatge no necessita: acord de la junta de propietaris, un tècnic que redacti el projecte i el llibre de l’edifici, la inspecció tècnica presentada, el certificat d’aptitud i, gairebé sempre, algú que ho coordini tot. Entre la primera reunió de veïns i el primer camió a la vorera hi acostuma a haver molts mesos, i la convocatòria no espera.

La bona notícia és que avui votar-ho és més fàcil que fa uns anys. El Reial decret llei 19/2021 va modificar la Llei de propietat horitzontal perquè les obres de millora de l’eficiència energètica i la implantació d’energies renovables als elements comuns es puguin acordar per majoria simple dels propietaris que representin la majoria de quotes, en comptes de les majories reforçades que abans feien encallar aquestes obres a la primera junta.

• L’acta de la junta amb l’acord i la data no és un tràmit intern: és documentació de l’expedient i us la demanaran.
• La derrama de cada propietari ha de constar individualitzada, perquè és el que sosté la seva part de la deducció fiscal.
• Els propietaris morosos i els locals de planta baixa són el punt on més s’encallen aquests expedients. Es resol abans de demanar l’ajut, no després.
• Algunes convocatòries permeten cedir el dret de cobrament a l’empresa que executa l’obra o a un agent rehabilitador. Canvia completament la tresoreria de la comunitat, i s’ha de mirar a les bases perquè no sempre hi és.
• Si l’edifici té més de quaranta-cinc anys, la inspecció tècnica no és només un requisit de l’ajut: és una obligació que ja teníeu.

Què ha de guardar el propietari

L’expedient d’un ajut no s’acaba el dia que es cobra. L’administració pot comprovar la despesa durant anys i, si falta alguna cosa, el que arriba per correu no és una petició amable sinó una proposta de reintegrament amb interessos. La carpeta és barata; reconstruir-la a posteriori, no.

• La sol·licitud presentada, amb el justificant de registre d’entrada i la data.
• La resolució de concessió sencera, amb les condicions i els terminis de justificació.
• Els dos certificats d’eficiència energètica amb el seu número de registre: el previ i el posterior.
• El pressupost per partides i el contracte d’obra signat, amb la part subvencionable clarament identificada.
• Les factures completes i els justificants de pagament bancari, emesos i pagats per qui demana l’ajut.
• El certificat final d’obra i, quan n’hi hagi, el llibre de l’edifici i el certificat d’aptitud.
• La llicència o la comunicació prèvia municipal i el justificant de l’ICIO.
• El certificat de gestió de residus i els butlletins de les instal·lacions noves.
• La justificació tal com la vau presentar, amb el seu segell de registre.

Això no és una convocatòria

Aquest article explica un procediment: no ofereix cap ajut, no reprodueix cap convocatòria i no és assessorament tècnic ni jurídic. Els imports, els percentatges, els llindars d’estalvi exigits, les dates i fins i tot la llista d’actuacions subvencionables canvien de convocatòria en convocatòria, i n’hi ha que s’esgoten abans d’acabar el termini perquè el pressupost és tancat. Qualsevol xifra que llegiu en un article, inclòs aquest, pot ser d’una convocatòria que ja s’ha tancat.

La font que mana és l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, on hi ha les bases i les convocatòries vigents, i el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, on es publiquen oficialment. Abans de prendre cap decisió amb diners al mig, comproveu-ho allà i parleu amb el tècnic que hagi de signar els certificats.

Per a la part fiscal —quin IVA porta l’obra i quines deduccions per eficiència energètica existeixen— teniu l’article sobre l’IVA i les deduccions en una reforma. I per decidir per on convé començar tècnicament, que és el que farà que la millora surti als certificats i no només a la factura, l’article sobre per on començar a aïllar la casa.

El que sí que depèn de nosaltres us ho podem donar sempre: un pressupost per partides amb la part energètica separada de la resta, un ordre d’execució pensat perquè la millora es noti al certificat posterior, i les factures, els justificants i la documentació final ordenats el dia que us els demanin per justificar. Si voleu, ho parlem a la visita, abans de tancar res i molt abans de començar.