Fotografia de Peter Dressel.
Molta gent utilitza “dissenyador d’interiors” i “decorador d’interiors” intercanviablement, però les dues professions són molt diferents.
El disseny d’interiors és la ciència d’entendre els comportaments per ajudar els propietaris a crear una habitació funcional dins d’un edifici, incloent les formes de les parets, pisos i molt més.
Un dissenyador d’interiors treballa estretament amb arquitectes per dissenyar l’espai interior i té una bona experiència en el camp de la construcció.
La decoració, en canvi, és el mobiliari d’un espai amb coses belles o de moda treballant dins de la seva funcionalitat. Per exemple, un decorador d’interiors pot recomanar canviar la disposició dels mobles. És a dir, els decoradors no solen dissenyar-se, mentre que els dissenyadors d’interiors poden dissenyar i decorar.
Arquitectura adaptativa converteix una caseta de Brooklyn Brownstone de 100 anys en una casa passiva amb eficiència energètica
En un bloc arborat del Stuyvesant Heights de Brooklyn, entre les fileres de pedres marrons històriques de Nova York, un edifici no és com els altres. És la llar dels directors Ruth Mandl i Bobby Johnston, que acaba d’acabar un projecte de diversos anys per convertir la centenària residència familiar del 1889, en una casa passiva d’alta eficiència energètica.
Fotografia de Peter Dressel.
El concepte de llar “passiva” és senzill: reduir gairebé un 90 per cent el consum d’energia per a la calefacció i la refrigeració d’un edifici. L’estructura es converteix en un embolcall impermeable (amb un sistema d’aire fresc dedicat per a la ventilació), aïllant l’interior pels canvis del temps per mantenir una temperatura còmoda durant tot l’any.
L’única calor i refrigeració addicional necessaris prové d’una bomba de calor elèctrica, aconseguint l’ús energètic total de la llar prou baix per ser subministrat completament per plaques solars instal·lades al sostre.
Fotografia de Peter Dressel.
Per preservar la façana històrica de la pedra de marró, es va aplicar aïllament només a l’interior de l’estructura. “Volíem preparar l’edifici per al futur sense perdre la seva bellesa original”, afirma Mandl. “El contrast és el que fa que la renovació tingui el seu encant.” L’interior de 2.100 peus quadrats també estava ple de detalls que val la pena conservar.
La fusta existent es va retirar, polir, tornar a instal·lar o va donar a Big Reuse, un reciclador de materials de construcció sense ànim de lucre. Es van restaurar els detalls del guix.
Fotografia de Peter Dressel.
Una de les poques zones on s’ha modificat significativament el plànol original, és la cuina, ara ampliada a l’amplada de la casa.
L’obertura afegida permet un espai multifuncional on la família pot cuinar, menjar, entretenir-se, jugar i treballar. “Volíem que se sentís habitable i còmode”, afirma Johnston.
El fet que la calor de la cuina contribueixi a escalfar l’edifici a l’hivern aporta una importància més a l’habitació. “S’ha convertit en el fogó de casa nostra.”
Fotografia de Peter Dressel.
Una paret de taulell de fusta contraplacat personalitzada aporta prestatgeries flexibles a l’espai i lliga la cuina amb els contraxapats que es detallen en altres llocs de la casa (vegeu la finestra de la finestra nova i la porta).
La il·luminació també és flexible; es pot configurar com a brillant (color fred) per a la preparació d’aliments i després es pot enfosquir per a un àpat (color càlid).
La cuina es treballa en un fogó d’inducció elèctrica incrustat al taulell d’aspecte de formigó i el sistema de calefacció també és totalment elèctric.
Els armaris IKEA estan decorats amb fronts de color verd menta, el color que suggereix la naturalesa, adequant-se a la filosofia ecològica de la parella. És un aspecte modern i lluminós que contrasta amb la clàssica façana d’època de la casa de ciutat.
Fotografia de Peter Dressel.
La primera experiència de Mandl amb Passive Houses va venir fa una dècada a ajudar a redissenyar la casa dels seus pares a la seva Àustria natal.
Des de llavors, ha intentat implementar els principis del moviment en la major part dels treballs de CO Adaptive possible. Una part del seu propi projecte Passive House significava educar els altres també. Per a això, el nivell del soterrani es va convertir en un apartament de dues habitacions per a famílies, amics i lloguers de curta durada.
Fotografia de Peter Dressel.
Fotografia de Peter Dressel.
Article extret de: Interior design